Veïns del bloc de la Salut: "Allà dins hi tenim tota la vida, coses que no es paguen amb diners"

BadalonaNo hi ha cap altra solució que no sigui l’enderroc urgent del bloc. Així de contundents són els informes tècnics de l’edifici del barri de la Salut de Badalona, el número 16 del passatge de la Torre, que serà demolit amb caràcter d’urgència. Les 42 persones que hi vivien i que van haver de marxar de casa seva dilluns no hi podran tornar, ni per recuperar cap objecte personal que no van ser a temps d’endur-se. L’alcalde, Álex Pastor, va confirmar ahir la gravetat de l’estat de l’immoble després que ho constatessin tant els tècnics municipals com els Bombers de la Generalitat en l’informe remès al consistori: “El risc que caigui és imminent i, per tant, és impossible entrar-hi”, va dir Pastor.

Al vespre, els veïns encara es resistien a creure que l’edifici aniria a terra sense donar-los l’oportunitat de salvar res. “No pot ser, ho tenim tot allà dins, les nostres vides i els nostres records”, repetia a l’ARA l’Abdelouahab Akkouh, veí del segon pis del bloc. Criticava la decisió de l’Ajuntament d’enderrocar sense ni tan sols una reunió de l’alcalde amb els veïns, als quals se’ls va comunicar per telèfon. El Fouad Bozid també lamentava impotent el desenllaç: “Allà dins hi tenim tot el que hem construït des que jo tenia onze anys, hi ha les fotografies del pare que va morir i tota la nostra vida, coses que no es poden pagar amb diners”.

La detecció d’unes esquerdes greus al bloc, construït als anys 60 i afectat per aluminosi, va precipitar dilluns el desallotjament de tots els veïns, també els de dues cases que tocaven paret amb paret amb el bloc. L’aparició d’un gran forat a la façana divendres va obligar a desallotjar per seguretat també els habitants de 14finques pròximes, i en total són un centenar les persones que han hagut de marxar de casa seva pel perill que suposa el bloc. A la finestra del quart primera, per sobre del forat que ha deixat al descobert part d’un dels pisos, encara s’hi podia veure ahir la roba estesa de l’última bugada. Ni aquestes peces de roba ni cap altra pertinença podrà recuperar-se abans que l’edifici vagi a terra.

I l’enderroc no trigarà, segons va reconèixer l’alcalde. Es tem que si no s’actua ràpid l’edifici caigui per si sol i no es puguin controlar els danys al voltant. Pastor va assenyalar que dues empreses treballaven des del matí per valorar com i quan dur-lo a terme i quin mètode caldrà aplicar per no posar en risc les finques més pròximes. Tota la zona estava ahir acordonada per la policia local, que impedia el pas a tothom que no fossin els tècnics i personal de l’empresa d’enderrocs. El CAP de la Salut, pròxim al bloc, va quedar clausurat per seguretat, i els veïns eren derivats al CAP Doctor Robert.

Desesperació entre els veïns

La comunitat de veïns del bloc havia rebut fa dos anys i mig cinc requeriments de l’Ajuntament alertant de l’estat precari del bloc i demanant que s’hi actués, segons va dir Pastor. L’alcalde, però, va defugir entrar en valoracions tant del paper dels propietaris com del consistori en aquest punt i va dir que ara s’havien de centrar esforços en el més immediat: atendre les famílies afectades i el “xoc psicològic” que els provocava la situació, i esvair el risc que suposa la construcció al barri perquè puguin tornar la resta de veïns desallotjats -uns 49- que són temporalment al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) o repartits en cases de familiars o amics.

Al bloc afectat hi viuen majoritàriament famílies amb rendes baixes. L’Abdelouahab n’és un exemple. Són cinc a casa: ell, la dona i tres filles (dues menors d’edat). Ahir lamentava que, malgrat l’hostal a Barcelona que els ha facilitat l’Ajuntament, no havien tingut accés ni als aliments ni a la roba promesa. “Porto la mateixa roba que quan vaig sortir de casa fa cinc dies”, explicava. Ell viu de lloguer a l’edifici des del 2011 i reconeix la degradació evident de la construcció:“He fet petites reparacions al pis, però sempre hi havia nous problemes”. La seva filla gran afegeix: “Els veïns han anat posant petites quantitats de diners per fer alguna reparació a l’escala, per exemple, però ningú d’aquest bloc és ric i feien el que podien”.

La família del Fouad va comprar un dels habitatges, el 4t 2a, l’any 2002: “La meva mare, que és viuda i té tres fills, va comprar un pis que ja estava malament i afectat però ningú l’hi va dir. Per què el van deixar vendre?”, es preguntava el Fouad. Avui a l’habitatge també hi vivien la seva dona i la seva filla, que va néixer fa tot just un mes. A la pensió on viuen des de dilluns tenen dret a cuina, però critica que s’han trobat amb menys suport del promès: “Finalment, després de molt demanar-ho ens han donat 40 euros per a tota la família, fins que dilluns obri el Banc dels Aliments”.

El Fouad rebutjava l’enderroc imminent, com la resta de veïns: “Diuen que és per seguretat, però jo ara sí que em sento insegur: sense casa i sense poder recuperar res”.