Sense una normativa única per frenar els ofegats a les platges
El nombre de banyistes morts gairebé s’ha triplicat i evidencia la necessitat d’ampliar la vigilància
BarcelonaAquesta temporada d’estiu dinou persones han mort ofegades a les platges catalanes. Ja són gairebé el triple que fa un any: entre el 15 de juny i el 8 d’agost de l’estiu passat només set banyistes havien perdut la vida al litoral de Catalunya. Les quatre víctimes en menys de 24 hores, sumades a la mort d’un jove ahir a la tarda en una platja de Tarragona, han fet disparar les alarmes i han reobert la necessitat de conscienciar la població del risc d’ofegar-se. Un altre element que ha quedat en evidència és que, en l’àmbit català, no hi ha una normativa única que reguli el servei de vigilància a les platges ni les multes que s’haurien d’imposar si s’incompleixen els advertiments dels socorristes.
“La llei mare és la llei de costes de l’Estat, que delega la seguretat de les platges als ajuntaments. Els consistoris, utilitzant les guies de Protecció Civil i en funció de la seva capacitat econòmica, són els que ho gestionen”, explica l’especialista en seguretat i prevenció en medi aquàtic Ramsés Martí. El servei s’acostuma a externalitzar a entitats o empreses, com la Creu Roja i Proactiva Serveis Aquàtics, contractades per concurs públic. Cada municipi decideix quines platges tenen vigilància, quants socorristes hi treballen i els horaris que fan. En alguns casos, el servei comença a les deu del matí i en altres no és fins més tard. Pel que fa a la fi de la vigilància, oscil·la entorn a dos quarts de set del vespre.
“Fa uns anys es va plantejar una normativa per estipular, de manera més homogènia, els socorristes necessaris per metre quadrat a les platges”, recorda la cap del servei de gestió d’emergències de Protecció Civil, Montse Font. Tot i així, destaca que una regulació d’aquest tipus ha d’anar acompanyada de recursos econòmics. “No es pot establir una normativa amb mesures més estrictes i obligar els municipis a complir-la sense cap subvenció”, afegeix. Martí subratlla que els consistoris aposten per tenir socorristes a les platges i a les franges amb més risc d’accident. “Cada ajuntament intenta cobrir el que pot. Si hi ha més diners allarga la temporada o els horaris. Normalment és una qüestió més econòmica que tècnica”, conclou Martí.
En canvi, posa d’exemple que a les Illes Canàries un decret autonòmic fixa els horaris d’aquest servei en funció de l’època de l’any. Al País Valencià, una directriu marca una vigilància bàsica de deu hores que s’adapta segons l’ocupació de les platges. “A Catalunya s’han de flexibilitzar els horaris. No ha de ser un problema allargar-los”, considera l’especialista en seguretat aquàtica.
“Si fan més hores, cal pagar més”
La regidora de Platges a Castelló d’Empúries, Roser Vitalla, apunta: “Si els socorristes fan més hores, haurem de pagar més”. També ressalta que caldria fer un nou concurs per ampliar els horaris. Vitalla valora que, en funció del turisme, el municipi es plantejarà un canvi, però insisteix que ara es cobreixen els mesos i les hores “de més afluència”. “Per Setmana Santa ja hi ha gent. Hauríem de tenir vigilància tot l’any”, diu.
De fet, més de la meitat dels ofegaments d’aquest estiu a les platges catalanes s’han produït quan no hi havia socorristes o en espais sense vigilància. Així mateix, tres dels dinou banyistes han perdut la vida mentre hi havia socorristes però onejava la bandera groga o vermella, com va ser el cas d’ahir a Tarragona. Fins i tot els vigilants de la platja es van queixar d’aquesta situació. Amb tot, el tècnic del servei preventiu aquàtic de la Creu Roja, Ramon Badia, indica que normalment la gent els fa cas. “Si detectem una conducta de risc perquè algú es banya en una zona no habilitada -a les roques o als espigons- o no respecta el color de la bandera, primer advertim i si no avisem la policia, ja que els socorristes no poden multar els banyistes”, explica.
Font remarca que també és competència dels municipis regular -a través d’una ordenança- les multes per a les persones que cometen imprudències. La cap de Protecció Civil detalla que prop del 60% dels ofegats mortals a les platges són persones de més de 63 anys. “Això ens fa pensar que tenien patologies prèvies”, valora Font, que senyala la forta calor d’aquest estiu com una de les causes de l’augment de les víctimes, ja que “la gent prefereix anar més a la platja”. Martí alerta que els ofegaments són la segona causa de mort accidental a Espanya, per darrere dels accidents de trànsit. “És un problema real i cal més implicació”, assegura.
