Normalització lingüística amb el fre de mà
La pressió del PP i Ciutadans limita la defensa de la llengua al País Valencià
València“S’està fent l’impossible per aconseguir un avenç al País Valencià, ja sabem que estem davant d’un govern de coalició que ha de lluitar contra una oposició molt dura”. “El 2015 es va produir un canvi, però el PP continua sent el partit més votat”. Aquestes anàlisis del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i del portaveu d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, sobre la nova llei de plurilingüisme a l’escola que dimecres van aprovar les Corts reflecteixen la comprensió amb què les entitats educatives i culturals del País Valencià avaluen les polítiques que l’executiu que comanden Ximo Puig i Mónica Oltra estan implementat per caminar cap a la normalització del valencià.
Una empatia que el PSPV i Compromís hauran de tornar a reclamar aquesta primavera, durant la tramitació d’una segona llei, la de la funció pública, en què s’inclou el requisit lingüístic. Els endarreriments patits en l’elaboració de la norma, i el fet que fonts del mateix govern hagin admès que la consellera, Gabriela Bravo, es resisteix a exigir un coneixement del valencià per ser treballador públic, podrien impedir la seva aplicació en aquesta legislatura, una situació que alarma les associacions valencianistes, que temen un hipotètic gir conservador en la presidència de la Generalitat Valenciana el 2019.
De fet, aquesta inquietud per una possible tornada del PP, en aquesta ocasió, amb l’acompanyament de Ciutadans, ha sigut clau perquè la norma que regula l’ensenyament de les llengües -la nova llei de plurilingüisme- hagi sigut acceptada per entitats que aposten per legislacions més agosarades, però que temen la penetració social dels argumentaris de formacions com el PP i Cs, que asseguren que darrere de les polítiques per incrementar l’ús del valencià, també a l’escola, s’hi amaga una voluntat adoctrinadora. Ho resumia dimecres la diputada del PP Beatriz Gascó, que va assegurar que la nova llei de plurilingüisme està “adulterada cap a una ideologia nacionalista”, i és “sectària, nacionalista i condiciona la llibertat de les famílies”.
En concret, el que fixa la norma a l’escola és un mínim d’un 25% d’hores lectives en valencià i un altre 25% en castellà i entre el 15% i el 25% d’anglès. La concreció dels percentatges els establirà cada centre educatiu d’acord amb el seu projecte lingüístic, tot i que el Consell promourà que els centres finançats amb fons públics vehiculin el 50% del temps curricular en valencià i el 25% en anglès.
Arribar a les grans ciutats
Des d’ACPV defensen la nova llei de plurilingüisme pel seu impacte positiu a les grans ciutats on, a hores d’ara, “predominen els centres concertats i el castellà”. “Les actuals línies d’ensenyament en valencià funcionen molt bé en les poblacions menudes [on s’aplica amb una metodologia molt similar a la immersió lingüística], però no en les zones més poblades on domina el castellà”, explica Gisbert. “O normalitzem la llengua en les grans àrees metropolitanes o no millorarem la salut del valencià”, afegeix.
Més crítics són els professors que conformen la plataforma El Sud trenca el silenci, que lamenten que la nova llei no elimini l’exempció de l’ensenyament de valencià que es va fixar l’any 1983 i que afecta algunes comarques del sud d’Alacant i l’interior de València i Castelló on històricament el valencià no ha estat present. Raül Morillas, un dels portaveus de l’ens, admet que actualment “no hi ha condicions objectives per eliminar l’exempció, perquè els ciutadans d’aquestes comarques la consideren com un dret, per això, entenem que qualsevol actuació ha de ser progressiva, però el problema és que no han fet res”.
Rajoy critica “els debats sobre llengües”
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va qualificar els “debats” sobre llengües “d’atemptat contra el progrés” perquè suposen situar-se en “el pitjor del passat”. Així es va referir ahir Rajoy, en una convenció del PP, al polèmic anunci del govern espanyol de garantir “el dret dels pares a escollir la llengua d’escolarització dels fills” i acabar així amb el model d’immersió lingüística de Catalunya. En aquest sentit, va demanar que es destinin els recursos a la “revolució digital” en lloc d’imposar una llengua a la gent “que no vol que se li imposi”.
