Un dia laborable "atípic": així ha estat el debut de la zona de baixes emissions a Barcelona

BarcelonaEl Jaume torna aquest dijous a la feina després de les vacances de Nadal. Treballa a l'Hospitalet de Llobregat, a uns 20 minuts en cotxe del barri d'Horta, on viu. A partir d'ara, però, canviarà el cotxe pel transport públic malgrat trigar el doble de temps en els trajectes diaris. "La restricció als cotxes ens alterarà una mica el ritme de vida. Ens tocarà reorganitzar-nos una mica a casa, però hem de deixar de mirar-nos tant el melic: si la mesura serveix per reduir una mica la contaminació, benvinguda sigui", assegura l'home, que aquest matí a les vuit esperava l'arribada del metro a l'andana de La Sagrera de la L1, direcció Hospital de Bellvitge.

En la teoria, el Jaume diu que "ja ha paït" la posada en marxa de la zona de baixes emissions (ZBE), que des d'aquest dijous restringeix la circulació als cotxes i motocicletes més antics i contaminants de dilluns a divendres no festius pel perímetre que dibuixen les rondes de Barcelona: l'Hospitalet, una part de Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà de Llobregat. Però la pràctica –reconeix– probablement és més complicada. "Fins que no tornem a la rutina, no sabré l'abast del canvi", admet. Fins ara, aquest veí duia cada matí les seves filles a l'escola, entrava al pàrquing a dos carrers del centre educatiu i agafava el cotxe per anar a treballar. Un vehicle que, entre setmana, ara s'haurà de quedar estacionat.

El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha admès que aquest dijous és un dia "molt atípic" per valorar l'entrada en vigor de les restriccions perquè és l'endemà d'un festiu que moltes famílies aprofiten per encavalcar amb el cap de setmana i allargar les vacances de Nadal, ja que els infants tampoc no tenen classes. De fet, el regidor ha subratllat que fins a l'1 de gener del 2021 no hi haurà dades fiables sobre l'èxit del sistema i que caldrà esperar al 8 de gener i a l'abril, quan es començaran a posar sancions, per conèixer la magnitud de la transició.

Alguns usuaris critiquen que el transport públic actual no és una alternativa per suplir l'afectació que els suposa el veto. L'Helena viu a l'Anoia i baixa a Barcelona regularment per problemes de salut crònics: "El transport públic no em soluciona el problema. Els horaris són incompatibles. Què he de fer? Venir en taxi?", es pregunta aquesta lectora al mur de participació de l'ARA. D'altres, en canvi, ja tenen a punt l'alternativa: "Som una parella del Vallès Oriental, però anem sovint a Barcelona. Cap problema de moment: tenim dos cotxes híbrids", explica el Miquel Ribera.

La posada en marxa de la zona de baixes emissions sense reforços en la xarxa de transport és, de fet, una de les principals queixes dels usuaris. "Treballo en una zona d'accés on no arriba el transport públic. Només circulo 1,5 quilòmetres dins la zona, però no puc deixar el cotxe fora", diu el Javier i afegeix que no té "cap alternativa" que no sigui canviar el cotxe.

Les normativa que s'ha començat a aplicar aquest dijous preveu, en el cas de les furgonetes i els camions, una moratòria d'un any per adaptar-se a les exigències d'emissions contaminants. Els transportistes, però, asseguren que la mesura els obliga a la "reconversió forçosa" de 24.000 vehicles, que s'hauran de substituir per altres amb distintiu ambiental. Un objectiu que, afirmen, és "inassumible i inassolible" pel sector. "Milers d'autònoms i pimes es veuran condemnats a deixar la professió, al no poder fer front a la renovació de flotes", ha expressat l'Associació General de Transportistes de Catalunya en un comunicat.

Indicadors de descongestió

Les primeres hores de vigència de les restriccions han comportat valoracions positives del consistori de Barcelona, que ha xifrat en un 11% el descens de la congestió viària a la ciutat respecte a fa una setmana, a les portes del Nadal. La circulació als accessos hauria caigut un 15% i, pel que fa a les rondes, la xifra se situaria un 12% per sota que el 23 de desembre, la data que els tècnics municipals consideren de referència. "És prematur assenyalar els efectes de la ZBE en la reducció de la contaminació atmosfèrica de la ciutat, però aquestes dades inicials són un principi que caldrà confirmar en els pròxims dies", ha apuntat Badia.

Precisament fins al 23 de desembre, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha tramitat 5.969 targetes verdes metropolitanes –la T-Verda metropolitana–. Segons l'organisme, l'activació de la ZBE ha fet créixer les peticions mensuals: si al mes de novembre es van sol·licitar 200 targetes, al desembre la xifra va disparar-se fins a les 350 peticions.

Normalitat al metro

La situació atípica d'aquest primer dia de la mesura ha fet que al transport públic, concretament al metro de Barcelona, no s'hagi viscut encara el gran traspàs de viatgers del vehicle privat que preveu l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Un increment que s'estima que sigui de 170.000 desplaçaments diaris més, malgrat que la ZBE hagi nascut sense reforç addicional al transport públic.

Aquest dijous, però, no hi ha hagut sorpreses en hora punta. A La Sagrera, el Willy assegura que hi ha passat més gent al matí que la resta de la setmana però que "pràcticament no hi ha moviment comparat amb la gent que entra quotidianament" a l'estació. Aquest comerciant xilè, que ven llibres de segona mà a la parada de l'intercanviador i que cada dia s'hi instal·la abans de les vuit, posa en dubte que el primer dia de la ZBE pugui servir com a termòmetre de l'afluència al transport públic. "Això es es veurà clar fàcilment en aquesta estació a partir del proper dimarts, 7 de gener, perquè és una zona molt concorreguda per les dues línies de metro i el tren", assenyala el Willy, que apunta que el fet que Rodalies no hagi estat funcionant les últimes setmanes entre Sant Andreu Arenal i Arc de Triomf també pot contribuir a un estancament de la mobilitat en aquesta estació.

A les estacions de Diagonal i de Sants, dues de les més multitudinàries de la ciutat, s'hi ha vist més moviment, tant de treballadors com de turistes. El transport que ha comptat amb més usuaris ha estat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La Marcela, que treballa a la botiga de llaminadures de l'estació, té una vista privilegiada des de la seva cadira i està acostumada a veure passar centenars d'usuaris que es desplacen. "Deunidó per no ser un dia laborable normal", explica.