"Només he plorat dues vegades: quan vaig ser àvia i quan em van concedir el pis"

"Semblava que féssim un concurs per veure qui s'aixecava més vegades del llit, no vam parar quiets en tota la nit", diu rient l'Ignacio Delnotaro Llull, de 72 anys, que explica que ell i la seva dona, Alicia Mannise, de 74 anys, no van poder dormir de nervis el dia abans d'estrenar un dels 17 habitatges que ha rehabilitat la fundació Hàbitat 3 al barri de Sant Andreu de Barcelona, a l'antiga residència de la Casa Bloc, per a famílies en una situació vulnerable. "És que no saps què és treure't el pes de la incertesa del desnonament del damunt", diu l'Ignacio, a qui en teoria havien de fer fora del seu pis de Nou Barris el 13 de gener, desnonament que finalment va quedar suspès.

Ell ha sigut un dels primers a arribar als nous habitatges de l'antiga Casa Bloc. La seva dona s'ha quedat a l'anterior pis per ajudar en la mudança. "Ho desmunten i s'ho emporten tot: mira, mira, ara traginen la nevera", li ensenya l'Alicia, molt emocionada, a través d'una videotrucada. El pis fa uns quaranta metres quadrats i té dues terrasses. Tot és nou, senzill i espaiós. "Una passada", resumeix l'Ignacio, que només haurà de pagar uns 60 euros de lloguer mensuals i uns cent més per l'aigua, el gas i la llum.

Abans d'arribar fins aquí, explica, tenia el bar La Parada de Nou Barris i, a més, ell treballava en un petit taller de tapisseria prop del mercat dels Encants. "Obria el bar a les quatre del matí i a les deu me n'anava al taller. I a les cinc de la tarda tornava al bar fins a la nit. Cada dia així, sense descans, però era feliç". Però els problemes als pulmons –té un 79% d'incapacitat– van estroncar-ho tot. "Cada vegada em trobava més malament –continua– i ara només em funciona un pulmó, en el qual tinc EPOC". A partir de llavors, tot va anar de mal borràs. Van haver de tancar el bar i van passar a cobrar una ajuda mensual d'uns 500 euros i ella una d'uns 250, però pagaven 600 euros mensuals de lloguer pel pis. "El primer dia que vam anar a demanar ajuda vam passar molta vergonya, no hi estàvem acostumats", recorda l'Ignacio, que ara fa dos anys va haver de sol·licitar un habitatge social.

Abans de tot això, lluny de portar una vida tranquil·la com la que es veu obligat a tenir ara, sempre connectat a la màquina d'oxigen, l'Ignacio va ser policia i taxista a Montevideo. Després d'unes quantes peripècies més, de deu fills i de deixar enrere l'alcoholisme i el tabac, va venir a Catalunya el 2007. "Tinc uns avantpassats mallorquins que van emigrar a l'Uruguai i tenia la doble nacionalitat", explica l'Ignacio, que recorda que de segon cognom es diu Llull.

El perfil d'inquilins que aniran ocupant els 17 habitatges de la Casa Bloc al llarg del febrer és molt divers. Tretze d'ells arriben a través de les entitats Provivienda, Prohabitatge, Fundació Astres i Esclat. Es tracta de dones amb fills que han patit violència masclista, famílies en situació d'exclusió residencial, persones amb discapacitat intel·lectual o amb problemàtiques de salut mental i persones amb paràlisi cerebral. Els altres 4 habitatges estan destinats a barcelonins que es troben en emergència social i han estat atesos per l'Ajuntament. Hàbitat 3, a banda d'oferir habitatge, fa un acompanyament social als inquilins. També hi col·labora la fundació Sant Joan de Déu amb sanitaris de salut mental.

Una de les noves inquilines, per exemple, va patir violència masclista i va haver de fugir del seu exmarit. "Només he plorat d'alegria dues vegades: quan vaig ser àvia i quan em van dir que em donaven aquest pis", diu. També explica que fa poc li van diagnosticar càncer i que, per tirar endavant, necessitava tenir casa i sentir-se-la seva. "El barri m'encanta, hi ha molta vida. Ja em veig amb el carro per aquí i ja ho tinc tot localitzat: la verduleria, la farmàcia, el caixer...", diu molt contenta.

Habitatges per a obrers construïts durant la Segona República

La Casa Bloc està considerada "un símbol de l'arquitectura racionalista" a Barcelona. Va ser promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la Segona República i en el seu moment "ja va ser un projecte social innovador, integrat en l'entorn urbà i amb habitatges funcionals concebuts com a allotjaments mínims estàndard per a obrers". Després de la dictadura franquista, la Generalitat la va declarar Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument.

Abans que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya cedís l'espai a Hàbitat 3 el 2016, a l'edifici hi vivien famílies i viudes dels cossos de policies armats espanyols. Hàbitat 3 no paga lloguer a canvi de la reforma de l'edifici, que els ha costat 800.000 euros en total, una obra en la qual han col·laborat diferents empreses privades.