Només un error humà? L'Ebola i 4 exemples més en què l'administració carrega les culpes a la baula més feble

BarcelonaLa responsabilitat del contagi de l'auxiliar d'infermeria de Madrid Teresa Romero amb el virus d'Ebola encara està per determinar, tot i que les principals hipòtesis apunten a una cadena d'errors, tant humans com de protocol. Però el PP s'espolsa tota responsabilitat de la gestió del cas i ni Mariano Rajoy, ni la ministra de Sanitat, Ana Mato, ni el d'Exteriors, José Manuel García-Margallo (responsable de la repatriació dels missioners), admeten cap error.

De fet, el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, el popular Javier Rodríguez, va acusar aquest dimecres Romero d'"ocultar" informació sobre el seu estat de salut al seu metge de capçalera. Va dir que l'auxiliar "podria haver estat mentint" sobre la seva febre i no haver superat els 38,6 graus que marca el protocol i va criticar que, després d'haver negat haver comès "cap tipus d'alteració dels protocols", la infermera reconegués al seu metge que "probablement va cometre un error", perquè en desvestir-se un guant va tenir contacte directament amb la seva cara.

No és la primera vegada que l'administració es desentén de tota responsabilitat i acusa, per contra, la baula més feble. Repassem 4 desastres en què s'ha produït una situació similar:

1) Catàstrofe del 'Prestige': L'accident del petrolier que va tacar de negre les costes de Galícia el 13 de novembre de 2002 va portar al banc dels acusats el capità del vaixell, el grec Apostolos Mangouras, el cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos, i el primer oficial, Ireneo Maloto –tots imputats per presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, danys i desobediència–, mentre que tan sols un càrrec polític va ser jutjat. L'aleshores director general de la marina mercant, José Luis López-Sors –acusat d'un delicte contra el medi ambient i de danys i per a qui la fiscalia no demanava pena de presó–, va assumir en solitari les conseqüències de la mala gestió que la Xunta i l'estat espanyol van fer de la tragèdia ecològica, malgrat que ell mateix va reconèixer que complia ordres del llavors ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, i del llavors vicepresident, Mariano Rajoy, que va assumir la coordinació de la crisi. El 13 de novembre de l'any passat (11 anys després de la tragèdia), van quedar absolts tots els acusats excepte el capità Mangouras, sobre el qual van caure nou mesos de presó per un delicte de desobediència greu. El jutge va considerar que no hi havia responsabilitat penal i que l'accident es va produir per un error estructural, l'origen del qual "ningú pot precisar".

2) Accident del Yak-42: L'accident de l'avió Yak-42 que va acabar amb la vida de 62 militars espanyols que tornaven d'una missió a l'Afganistan el 26 de maig de 2003 és un altre dels casos en què no s'han depurat responsabilitats. Els pèrits van concloure llavors que el sinistre va ser fruit d'un error dels pilots, que haurien dut a terme una maniobra imprudent i temerària, mentre que el Tribunal Constitucional va acordar el 13 de febrer de 2013 desestimar el recurs de les famílies de les víctimes contra l'arxivament de la causa oberta per les irregularitats detectades en la contractació del vol. El llavors ministre de Defensa, Federico Trillo, va derivar totes les culpes d'aquesta contractació a l'agència NAMSA de l'OTAN.

3) Accident del metro de València: El maig d'aquest any van quedar imputats els tres primers responsables de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana per l'accident del metro de València de 2006, en el qual van morir 43 persones i 47 van resultar ferides: Vicente Contreras, Francisco García i Francisco Orts, que eren l'any 2006 director adjunt d'explotació, director tècnic i director del departament d'Estudis i Programes, respectivament. El 2008, però, el Tribunal Superior de Justícia havia arxivat la causa sense imputar cap directiu de FGV en entendre que la responsabilitat penal era exclusivament del maquinista del metro i que, com que havia mort en l'accident, la responsabilitat "havia quedat extingida". L'Associació de Víctimes del Metro de València segueix reclamant que s'investiguin les causes de l'accident, s'ampliïn imputacions i que el govern valencià demani perdó per una tragèdia que consideren que es podia haver evitat. La màxima disculpa del PP va arribar aquest juny, quan el conseller de Presidència del govern valencià, José Ciscar, va reconèixer no tenir "cap problema a demanar disculpes" als familiars de les víctimes, tot i assegurar que la Generalitat Valenciana "no té la certesa" que es produïssin errors en la cobertura de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) de l'accident.

4) Descarrilament del tren de Santiago: El maquinista del tren Alvia que va descarrilar el 2013 a Santiago torna a ser l'únic imputat de la tragèdia ferroviària, després que aquest dimecres l'Audiència Provincial de la Corunya estimés els recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat contra les imputacions de dotze excàrrecs d'Adif. Cap d'aquestes persones que formaven part de la cúpula d'aquesta empresa pública el 2011, quan es va posar en servei la línia entre Santiago i Ourense en què es va accidentar el tren, va arribar a prestar declaració el mes de maig passat davant el primer instructor d'aquesta causa, el magistrat Luis Aláez. L'Audiència Provincial de la Corunya ja va exonerar anteriorment els membres del consell d'administració del gestor ferroviari Adif i els cinc tècnics responsables de la seguretat en la circulació.