“Només busquem sobreviure”

Barcelona“Si vénen, ens retirarem. No volem problemes”. Migdia de dijous. Un sol de justícia abrasa un passeig de Joan de Borbó absolutament ple de mantes amb tota mena de productes. Falsificacions i objectes sense marca. I venedors de diferents orígens -tot i el predomini subsaharià- que no se separen de la mercaderia. Malgrat l’avís de l’Ajuntament de la imminència d’una actuació policial a la zona per evitar que els venedors ambulants s’hi instal·lin -com han fet sense problemes les últimes setmanes-, les persones que, com el Mustafà, han estès la seva manta prefereixen no pensar-hi. Aquest jove senegalès de 30 anys assegura que si la policia ve amb intenció d’expulsar-los marxaran sense oposar cap resistència. Ho explica mentre a menys de 50 metres hi ha una furgoneta dels Mossos d’Esquadra i tres agents xerrant que semblen no fer ni cas al gran mercat del top manta. “Només hi són per si hi ha problemes”, assegura el Mustafà. Menys de 24 hores després la policia envaeix literalment l’espai, en un dispositiu conjunt de Mossos, Guàrdia Urbana i policia portuària per evitar que els venedors ocupin els seus llocs. La presència de manters, ahir a primera hora, era inusualment baixa, però el consistori negava que se’ls hagués avisat.

“¿De veritat que som un problema tan greu? Només intentem sobreviure, ens busquem la vida de la manera més honrada que podem. No robem, ni venem droga”, s’indigna el Gut. Fa dos anys que es dedica al top manta perquè, diu, no va trobar cap altra manera de guanyar-se la vida. Al seu país, Gàmbia, treballava com a agricultor, però aquí no té papers i no ha aconseguit feina. Ni en aquest àmbit ni en cap. Uns quants metres més enllà l’Osmar sua i explica que la majoria de dies s’està amb la manta des de primera hora del matí fins a la nit per guanyar entre 20 i 30 euros.

Amb el boom dels últims mesos, el perfil del manter ha canviat i ja no és estrictament el del jove africà. Hi ha pakistanesos -que, en alguns casos, i segons denuncien molts competidors, tenen botiga a la zona però aprofiten aquest espai per incrementar les vendes-, llatins i també europeus. Una parella d’italians aprofiten la gran estesa de mantes per vendre-hi la seva artesania. Com si es tractés d’un mercat autoritzat. La Maria supera la cinquantena i és equatoriana. Es protegeix del sol amb un mocador i explica que hi ha molts dies que torna cap a casa sense haver venut ni un braçalet, però que necessita els diners per pagar el lloguer i mantenir la família. Després de treballar molts anys al servei domèstic diu que ara, per l’edat, ja no la contracta ningú i que va veure l’oportunitat de guanyar-se la vida venent.

Al costat hi té les mantes de dues companyes que han viscut una sacsejada vital similar. Ara s’ajuden, i mentre una fa encàrrecs l’altra li vigila la mercaderia. La idea que més repeteixen tots és que estarien disposats a pagar una taxa i a canviar els productes que venen si se’ls autoritza a estar en un espai. La idea d’un mercat social que va apuntar ERC, però, de moment no ha prosperat. La majoria dels venedors se saben els millors preus per menjar ràpid a la zona i aprofiten lavabos com els del Burger King o l’aparcament soterrat -en aquest cas, sense necessitat de consumició- per fer les necessitats. El mercat improvisat, de fet, ja tenia les seves pròpies dinàmiques, cosa que ha indignat veïns i comerciants de la Barceloneta, que denuncien una caiguda en picat de la facturació i un ús il·legal de l’espai públic.

L’avís de SOS Racisme

SOS Racisme demana al consistori que escolti el col·lectiu i que actuï sense pressions d’agents com els comerciants. L’entitat denuncia que en el tractament d’aquesta polèmica en molts casos s’ha obviat la vulneració dels drets dels manters durant les actuacions policials. Asseguren que molts cops se’ls deté de manera “irregular” i se’ls acusa només pel fet de formar part d’un col·lectiu estigmatitzat.