"Només aprovem per tenir un títol": el discurs de graduació que critica la universitat i que s'ha fet viral

BarcelonaEn quatre dies, més de 80.000 persones han vist el discurs que va pronunciar durant l'acte de graduació a la Universitat de Lleida, davant de 300 persones entre professors, estudiants i famílies. És una intervenció breu, d'uns dos minuts, que s'ha fet viral a les xarxes i que va escriure unes hores abans simplement per donar veu "al que pensa molta gent però que ningú s'atrevia a dir" del món universitari.

El noi que hi ha al darrere del faristol es diu Marc Juárez i va acabar enginyeria mecànica a la UdL el curs passat. Comença la intervenció avisant que farà "un discurs diferent", una "crítica ràpida al sistema". En una conversa amb l'ARA, explica que quan la universitat va preguntar quins estudiants volien parlar a l'acte, ell ho va demanar de seguida perquè volia posar paraules a com se sentia: "Estava una mica cremat de com han estat aquests quatre anys de carrera", argumenta. El dia abans va escriure un text i el va enviar a un amic, que li va aconsellar de suavitzar-hi les crítiques. "Era molt tòxic. El vaig canviar perquè tingués més credibilitat", diu.

Així doncs, va acabar escrivint que l'entrada al món universitari és, també, l'entrada a "una selva" on pots "quedar atrapat". "A mesura que avança el temps t'adones que aproves assignatures sense entendre bé què fas. Només ens limitem a repetir exàmens, simplement per tenir molta experiència i saber aprovar un examen similar", va dir al discurs. A què es referia? L'enginyer explica que hi ha molts estudiants, com ell, que han hagut d'apuntar-se a acadèmies al marge de la universitat només per poder aprovar una assignatura. "Hem de pagar 400 euros per aprendre a aprovar", afirma. No hi ha dades públiques de quants estudiants recorren a aquestes acadèmies, normalment per a alumnes d'enginyeries.

I afegia: "El sistema no t'ensenya a relacionar conceptes ni a entendre el lligam entre les assignatures. Al final, aprens a ser espavilat per aprovar exàmens i tots sabem com". Explica a l'ARA que, almenys per la seva experiència, la universitat s'enfoca molt en els exàmens: "Aproves les assignatures i no saps realment què has aprovat. Vas avançant de curs i arribes a 3r, i quan has d'englobar coneixements de 1r i 2n veus la mancança de no tenir un coneixement global". Ho atribueix a un sistema "obsolet", no pel que fa al coneixement sinó a la metodologia. Segons explica, els professors "no es comuniquen entre ells", o almenys no tant com caldria: "Si ens ensenyessin a aplicar els conceptes que aprenem a les altres assignatures entendríem més les coses i no estaríem memoritzant o mecanitzant problemes sense sentit".

Aplaudiments del públic

I en una de les crítiques més contundents, i que va aixecar els primers aplaudiments del públic, afirmava: "Només anem aprovant per tenir un títol i passar un filtre davant el món laboral. Després veus la precarietat del sistema privat i entens per què la gent vol ser funcionària. Tothom vol tenir un sou fix i vacances, i això és el més normal del món". Juárez assegura que és una sensació molt estesa entre els estudiants.

"Quan acabem el grau molts hem perdut la motivació d'estudiar, però acabem ficant-nos en un màster per dir que tenim un títol superior i arribar a una feina especialitzada i poder cobrar més", assegura. És a dir, molts alumnes no fan els màsters "per aprendre més, sinó per tenir una millor posició laboral". Segons dades de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) del 2017, l'11% de les persones amb un grau estaven a l’atur tres anys després d’haver acabat els estudis, mentre que en el cas d’un màster el percentatge baixava al 8,8%. A més, els millors resultats s'observaven també en el sou: més de la meitat –un 51,2%– de les persones que van fer un màster cobraven més de 24.000 euros bruts anuals, mentre que només el 37,3% de les que es van quedar en el grau eren dosmileuristes tres anys després d’haver-lo acabat.

Al final de l'acte, Juárez va rebre felicitacions d'alumnes i de pares i mares, que se li van acostar per donar-li l'enhorabona per la valentia de pronunciar unes crítiques tan dures en un acte on habitualment només tenen lloc les bones paraules i els agraïments. "Tornaria a fer el mateix discurs perquè la gent obri els ulls. Tenia moltes ganes de dir que ens hem d'espavilar", afirma, i retreu que tot i que molts estudiants pensin el mateix que ell "ningú surt al carrer" per denunciar el que no els sembla bé.

Les paraules de l'enginyer es van fer virals mentre els nous universitaris rebien els missatges en què se'ls informava del grau i la facultat on començaran classes al setembre. "Als futurs universitaris els diria que estiguin atents a tots els recursos per participar i donar la seva opinió. Ara ja he acabat la uni, però si tornés a començar m'apuntaria al consell d'estudiants i a les juntes estudiantils per lluitar una mica des de dins", afirma.