Només 28 inspectors per supervisar totes les residències de gent gran i altres serveis socials a Catalunya
La infracció més recurrent als geriàtrics és la manca d'higiene i l'administració incorrecta de medicaments
BarcelonaL'any passat la Generalitat va obrir expedients sancionadors a 115 residències de gent gran –el 12% del total– i va detectar fins a 238 infraccions molt greus, segons una resposta de Transparència a una petició d'informació de l'ARA. La infracció més recurrent va ser "incomplir les condicions relatives a la higiene, la salut i l'administració correcta de medicaments". En total, es van obrir 66 expedients per aquesta raó. El segon motiu va ser tenir personal poc qualificat o amb dedicació escassa (46 expedients). I el tercer, immobilitzar els ancians amb mitjans mecànics o restringir-ne la capacitat intel·lectual amb fàrmacs (35 expedients), malgrat que la normativa estableix que les contencions estan prohibides si no són estrictament necessàries i amb consentiment de la família.
A Catalunya, només hi ha 28 inspectors per supervisar totes les residències de gent gran –n'hi ha 951 en total–, a més de les residències per a menors o discapacitats i els centres de dia, segons la resposta de Transparència. Una xifra que contrasta amb altres països europeus. "A Escòcia, que és un territori equiparable al de Catalunya, hi ha 600 inspectors per als serveis socials", posa com a exemple Joseba Zalakain, director del Servei d'Informació i Investigació Social de la Fundació Eguía Careaga. “El nostre és un model molt mediterrani. Regulem molt, però després inspeccionem i avaluem poc”, lamenta.
Com es fan les inspeccions
“Hem d'apuntar quin percentatge de l'esmorzar mengen, si fan deposicions o no, si els donem beure, si els canviem el bolquer… Hi ha un registre de tot, però moltes vegades no tenim temps per apuntar-ho, així que ens ho inventem després”, confessa una gericultora que treballa en una residència de gent gran de Barcelona. Una altra auxiliar que és delegada de geriatria de CCOO i que també prefereix mantenir l'anonimat explica que aquests registres són els que revisa l'inspector. “Als avis gairebé ni els mira, tret que hi hagi una denúncia”, assegura. També diu que, des de la direcció del geriàtric, acostumen a avisar el personal del dia que es farà la inspecció. “Ens adverteixen perquè no falti ningú a la feina”.
En canvi, el secretari d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Lluís Torrens i Mèlich, desmenteix que els geriàtrics sàpiguen el dia de la inspecció i assegura que els controls que es fan són prou exhaustius. “Duren sis hores, i es comprova el personal, les condicions materials, el menjar, la higiene, la neteja…”, enumera. Per llei, la Generalitat ha de supervisar les residències “com a mínim, una vegada a l'any”.
Si veus petita la infografia, clica aquí per obrir la imatge en una altra pestanya
"L'administració diu que les empreses desconeixen quan es faran les inspeccions, però aleshores com és que just abans les empreses intenten tenir-ho tot bé, segons ens diuen els nostres delegats?", rebat el secretari d'Acció Sindical de la Federació de Sanitat de CCOO, José María Yagüe. Per la seva banda, el secretari de Serveis Socials de la UGT, Jaume Adover, opina que a la Generalitat no li interessa fer inspeccions minucioses perquè, “si han de tancar una residència, què faran amb els ancians?”. “El mateix passa amb les famílies. No denuncien perquè hi tenen el seu familiar”, afegeix. Amb tot, després de la pandèmia, s'han disparat les queixes dels familiars al Síndic de Greuges. El 2022 se'n van tramitar 230 i la raó principal va ser “la qualitat assistencial”.
Preponderància del sector privat
Les residències de gent gran a Catalunya estan controlades bàsicament pel sector privat, sobretot petites i mitjanes empreses, encara que també hi ha grans grups inversors. Segons dades del març del 2023 de la publicació especialitzada en el sector geriàtric Alimarket, les empreses que tenen més llits són Sanitas Mayores (1.563 llits), que pertany a Bupa, una asseguradora britànica; el Grup l’Onada (1.560 llits), propietat de l'empresària Cinta Pascual, presidenta de la patronal de les residències de Catalunya i Espanya, i el Grup DomusVi (1.460), que és líder a la resta de l'Estat i a França.
"Amb l'arribada dels Fons Europeus, la Generalitat ha reprès la promoció directa de residències i manté la col·laboració econòmica amb ajuntaments i empreses privades. Amb tot, aquestes inversores i grups gestors continuen apostant per Catalunya, i sobretot per Barcelona, perquè les consideren una veta de mercat interessant, ja que és una zona on continuen faltant molts llits", argumenta Eva de Frutos, redactora d'aquesta revista. El director d’inversió, sòl i obra nova de la immobiliària Forcadell, Christian Gracia, corrobora que és un sector "en alça, que dona rendibilitat però amb xifres limitades".
Josep de Martí, fundador i director d'Inforesidencias.com, un portal per buscar i comparar geriàtrics, en què els centres estan ordenats per índex de transparència, afirma que el que falta precisament és això. "És molt difícil que les residències indiquin la ràtio de personal, què inclou el preu o l'acta d'inspecció de Sanitat", posa com a exemples. En aquest sentit, el secretari d’Afers Socials i Famílies considera que seria convenient publicar el resultat de les inspeccions, cosa que no es fa a Catalunya però sí en altres països.
Moltes residències fan signar al seu personal una clàusula de confidencialitat perquè no puguin explicar res del que passa al centre. "Aquestes clàusules no estan regulades per la normativa laboral espanyola, però no es poden considerar il·legals", aclareix l'advocada laboralista del Col·lectiu Ronda Joana Badia, segons la qual, això sí, fomenten l’opacitat.
