Només un 16% dels graus universitaris tenen assignatures específiques de gènere

BarcelonaEl món acadèmic no deixa de ser un reflex de la societat i el biaix de gènere que existeix a tots els àmbits no n'és una excepció. També a les universitats les dones tenen menys accés als alts càrrecs de governança, docència i recerca. Les rectores, vicerectores, deganes i investigadores continuen sent una minoria, segons l'informe La perspectiva de gènere en docència a les universitats, de la Xarxa Vives, que inclou totes les universitats públiques i privades de Catalunya i algunes del País Valencià.

Aquest és el segon informe sobre la matèria que elabora l'ens, després del primer, fet el 2017. A partir de les desigualtats detectades llavors es van posar en marxa als diferents centres de la Xarxa les unitats d'igualtat per mirar d'introduir canvis en la governança i els estudis. Quatre anys després, el nou informe destaca que la majoria de centres s'han posat les piles a l'hora d'incloure una perspectiva de gènere en els estudis que ofereixen a l'alumnat.

Vuit de les 20 universitats de la Xarxa Vives preveuen programes de mentoria dirigits específicament a les seves alumnes, especialment en aquells estudis on la presència de dones és reduïda. En la majoria d'institucions el gènere és una de les competències que han d'assolir els alumnes d'alguns graus universitaris, tot i que en només sis de les 20 universitats avaluades es tracta d'una competència comuna, que s'exigeix als currículums de tots els estudis oferts. L'informe també examina assignatura per assignatura i conclou que només un 16% dels graus d'aquestes universitats tenen assignatures específiques en matèria de gènere.

De fet, l'any 2019 la secretaria d'Universitats i Recerca, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) van arribar a un acord pioner a Europa per incorporar la perspectiva de gènere a partir del curs 2020-2021. Però l'estudi es basa en enquestes realitzades a les 20 universitats durant el curs anterior, el 2019-2020. En general, es recomana a les universitats incrementar la formació en gènere per a l'alumnat però també de cara al "professorat", perquè incorpori aquesta perspectiva a l'hora de donar classe.

Els estudiants, "agents del canvi"

Les autores, María José Rodríguez Jaume i Diana Gil González, de la Universitat d'Alacant, consideren que aquest és el "desafiament més transformador" a què s'enfronten les universitats. "Incorporant la perspectiva de gènere, les universitats contribueixen a impulsar el principi d'igualtat entre dones i homes a través de la pràctica docent", subratllen les autores. La tesi de les dues autores és que si se sensibilitza l'alumnat perquè identifiqui els "biaixos i la discriminació de gènere", quan aquests alumnes es graduïn es convertiran en "agents del canvi" perquè aplicaran aquests coneixements al seu àmbit laboral i contibuiran a posar fi a la bretxa actual.

Mirant al present i pel que fa a la governança dels centres, l'estudi també conclou que les direccions de les universitats han de garantir un "equilibri" en la presència de dones i homes en els alts càrrecs de les institucions. Segons la radiografia de les 20 universitats analitzades, tant dones com homes participen en la coordinació de graus, postgraus i doctorats, però a l'hora d'accedir als alts càrrecs de gestió, docència i recerca –que són els que es paguen millor i aporten més mèrits–, elles continuen sent una excepció. Només en la direcció d'escoles de doctorat la presència de dones està equilibrada. En la resta oscil·la entre el 10% i el 34% del total.

De fet, el govern espanyol va aprovar a finals d'agost un avantprojecte de llei perquè les universitats públiques puguin prioritzar la contractació de dones com a personal docent i investigador. "Aquesta llei atorga una especial importància a l'equitat en relació amb l'ocupació universitària tant per raons de gènere com per altres raons i condicions socials", recull l'avantprojecte, consultat per l'ARA.

L'estudi també analitza els entorns virtuals de les universitats i recomana incrementar l'ús del llenguatge inclusiu. Actualment només quatre dels 20 centres analitzats l'utilitzen de manera "habitual". En canvi, un 85% dels centres sí que disposen d'estadístiques segregades per sexe sobre la presència de dones i homes a nivell de professorat, personal administratiu i estudiants, una eina que les autores consideren que "afavoreix" la presa de "decisions amb perspectiva de gènere".