L’edició del genoma rep un Nobel revolucionari

BarcelonaHi ha qui en diu “tisores moleculars” o també “editor de gens”. I, en efecte, la tècnica anomenada CRISPR/Cas9 s’ha fet un forat importantíssim en el desenvolupament recent de les ciències de la vida -i de la genètica en particular- per la possibilitat que dona de partir molècules amb una extraordinària precisió i, si convé, d’enganxar-ne un altre bocí. Com un editor de text, que retalla i enganxa paraules, o unes tisores, que tallen per un punt concret. Aquesta tècnica, publicada l’any 2011 per Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna ha estat guardonada amb el premi Nobel de química que atorga cada any l’Acadèmia Sueca de Ciències. El seu impacte, tot i haver-se incorporat recentment a les tècniques biològiques, es considera revolucionari.

I, de fet, com reconeix qualsevol científic que manipuli gens, és revolucionari de veritat. Permet somiar despert en la possibilitat de “retallar” un gen que ha patit una mutació, un fragment d’ADN que presenta un error o fins i tot reescriure el codi de la vida. Dit de manera més prosaica, obre les portes a corregir alteracions genètiques en malalties de tant impacte com el càncer o les de caràcter hereditari. També en totes aquelles que tenen una base genètica, o a redefinir la teràpia gènica, que aspira a reconduir una patologia a partir de la reparació d’errors en els gens. I no només això. La genètica de plantes, que busca millorar la productivitat o la resistència dels vegetals modificant-ne gens concrets, també hi té cabuda. I, per descomptat, la millora de la producció en animals de granja.

No és que totes aquestes àrees no existissin abans que Charpentier, actualment directora de la unitat Max Plank per a Ciència de Patògens (Alemanya), i Doudna, professora a la Universitat de Berkeley i investigadora de l’Institut Howard Hughes (Estats Units), desenvolupessin la seva tècnica. El gran mèrit és que l’editor del genoma facilita tant la recerca que es pot dir que hi ha un abans i un després de la seva publicació. I aquesta és una cosa que es pot dir de molt poques tecnologies. Probablement, tan sols el descobriment i posada a punt de la PCR, guardonada també amb el Nobel i que avui és una eina universal per la seva capacitat d’amplificar traces genètiques, s’hi pot comparar.

El punt de partida de la tècnica són els estudis de Charpentier sobre el patogen Streptococcus pyogenes. A partir de treballs previs de l’investigador Francis Mojica, de la Universitat d’Alacant, la bioquímica francesa va descobrir una molècula, la tracrRNA, que està integrada en el sistema immunològic dels bacteris. Aquesta molècula es desfà dels virus partint literalment el seu codi genètic. Amb Doudna van reproduir la reacció natural en un tub d’assaig i en van simplificar els components moleculars perquè les “tisores” fossin més simples de fer servir. Posteriorment, les dues investigadores van demostrar que la reacció podia programar-se de manera intencionada amb l’objectiu de tallar la molècula d’ADN pel punt desitjat.

Si l’ADN es pot tallar per allà on es vulgui, és a dir, en un punt on hi ha un error, una alteració o una mutació, per exemple, vol dir que es pot reprogramar i, per tant, reescriure sense aquelles parts que desencadenen malalties o que limiten el desenvolupament d’un organisme. El que fa CRISPR/Cas9 és accelerar sobtadament tots els procediments, fins aleshores imprecisos i molt costosos, fins a provocar una veritable revolta en el camp de la genòmica o, dit d’una altra manera, la medicina basada en els gens, la nova agricultura i potser una nova ramaderia.