El Nobel de física reconeix els teòrics del canvi climàtic

BarcelonaUn sistema complex ho és tant com la seva pròpia definició. No hi ha consens sobre què és o com s’organitza més enllà de dir que està format per múltiples parts interconnectades que actuen com un tot global. Aquest conjunt que resulta de la interconnexió aporta més valor que no pas la suma de cadascuna de les parts i és justament la relació que s’estableix entre elles la que en defineix les característiques. Per exemple, la definició d’un formiguer com un superorganisme, el sistema nerviós d’un animal superior, el conjunt d’estrelles i galàxies o el cervell. En tots els casos hi ha moltes parts interconnectades però és el conjunt el que els dona valor. El mateix criteri es pot aplicar al clima i a l’estudi del canvi climàtic, tal com han demostrat Syukuro Manabe, Klaus Hasselmann i Giorgio Parisi, tots ells físics teòrics, que han guanyat el premi Nobel de física 2021.

Els investigadors han estat reconeguts per haver proposat les bases teòriques d’aquests sistemes complexos i haver formulat models matemàtics que n'han permès la simulació informàtica. Manabe i Hasselmann compartiran la meitat dels 10 milions de corones sueques amb què està dotat el premi, per l’aplicació de les seves teories i models al procés de canvi climàtic, i Parisi per la seva contribució a entendre els processos caòtics i els materials desordenats.

La recerca dels tres guardonats va iniciar-se fa més de 40 anys. El japonès Syukuro Manabe, que ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera científica a l’Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (NOAA) dels Estats Units, des d’on s’estudien el clima i l’atmosfera, va ser un dels primers físics que va desenvolupar models en 3D del clima i la seva previsible evolució. En bona part, va ser el creador dels models que actualment simulen el clima als moderns superordinadors. També va ser el primer, ja a la dècada del 1960, que va demostrar la influència del diòxid de carboni (CO₂) en l’increment de la temperatura global. 

Klaus Hasselmann, físic de l’Institut Max Planck de Meteorologia, a Alemanya, ha donat una empenta definitiva al desenvolupament dels models del clima incorporant variables relacionades amb la quantificació de la variabilitat climàtica i predient de “manera segura” l’escalfament global. És a dir, tot i que el clima és un sistema complex subjecte a patrons aparentment caòtics i de difícil predicció més enllà de l’escala local, es pot arribar a predir com un tot global, segons va demostrar el físic alemany. Dit d’una manera simple: tot i que és difícil de creure, els models climàtics funcionen i ho fan bé. Aquests mateixos models han demostrat ser útils en les prediccions del canvi climàtic provocat per l’acció humana, en particular de les emissions de CO₂, que, com s’ha verificat posteriorment, té un paper protagonista en l’escalfament global des de la Revolució Industrial.

El tercer guardonat, l’italià Giorgio Parisi, professor de física teòrica a la Universitat de Roma La Sapienza, ha centrat bona part de la seva recerca en la teoria quàntica de camps i els sistemes complexos. L’Acadèmia de Ciències sueca l’ha guardonat "pel descobriment de la interacció del desordre i les fluctuacions dels sistemes físics des de l'escala atòmica fins a la planetària". Els seus treballs permeten entendre materials i fenòmens diferents i, aparentment, no només en la física sinó també en altres àrees molt diferents, com les matemàtiques, la biologia, la neurociència i l'aprenentatge automàtic.

El premi Nobel de física està dotat amb 10 milions de corones sueques, prop d’un milió d’euros. El concedeix l’Acadèmia Sueca de Ciències i, en part, l’acadèmia noruega, ja que en el moment de la seva creació tots dos països estaven units. La cerimònia de lliurament se celebrarà el 8 de desembre. L'anunci del Nobel de física arriba l’endemà del de medicina, que ha distingit els biòlegs moleculars David Julius i Ardem Patapoutian pels seus descobriments sobre els receptors de la temperatura i el tacte. Els pròxims dies es coneixeran els guardonats en les categories de química, literatura i economia, així com el premi Nobel de la pau.