El Nobel de física premia la investigació en el camp de la física làser

BarcelonaLa Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha guardonat amb el premi Nobel de física la investigació i la innovació en el camp de la física làser. Els guardonats són el nord-americà Arthur Ashkin, el francès Gérard Mourou i la canadenca Donna Strickland per les seves innovacions en l'ús del làser, que permeten aplicar aquesta tecnologia en la medicina i altres àrees.

Una meitat del premi és per a Ashkin, guardonat "per les pinces òptiques i la seva aplicació en sistemes biològics", i l'altra part ha anat a parar en conjunt per a Mourou i Stickland pel seu "mètode per generar impulsos òptics ultracurts i d'alta intensitat", que han obert "noves àrees d'investigació" i han comportat "moltes aplicacions industrials i mèdiques".

Ashkin va néixer el 1922 a Nova York (EUA) i es va doctorar a la Universitat de Cornell. Ha treballat als Laboratoris Bell i al seu propi laboratori. Juntament amb el seu col·lega Steven Chu, que va rebre el premi Nobel el 1997, va desenvolupar l'anomenada "pinça òptica", amb la qual va mostrar el 1967 com es podia moure, amb làser, boles microscòpiques de làser. A partir de llavors va començar a utilitzar la "pinça òptica" en objectes biològics, cosa que permet manipular virus i bacteris. Segons la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, en l'actualitat es fa servir la pinça òptica en molts laboratoris per estudiar processos biològics com l'activitat de les proteïnes, l'ADN o la vida interior de les cèl·lules.

Mourou va néixer a Albertville (França) el 1944 i es va doctorar a la Universitat de París, a Orsay. Posteriorment, ha treballat en diverses universitats nord-americanes, entre les quals la Universitat de Michigan. Actualment és director del Laboratori d'Òptica Aplicada de l'Escola Politècnica de París i del Centre Nacional d'Investigacions Científiques. El Nobel el va rebre per ser un dels inventors de l'anomenat CPA, per generar breus impulsos làser de gran intensitat.

El CPS el va desenvolupar Mourou juntament amb Donna Strickland, nascuda a Guelph (Canadà) el 1959. Strickland va estudiar primer enginyeria i després es va doctorar el 1989 en física a la Universitat de Rochester, on Mourou va ser professor. El desenvolupament del CPA el va aconseguir juntament amb Mourou el 1985 i, segons l'Acadèmia, les àrees d'aplicació que té aquesta tecnologia no han estat encara completament explorades. Actualment, Strickland és professora associada a la Universitat de Waterloo al Canadà.

Tercera dona a rebre el Nobel

Donna Sctickland és la tercera dona a obtenir un premi Nobel de física després de Marie Curie, que va ser la primera dona a rebre'l el 1903, conjuntament amb Pierre Curie i Henri Becquerel, en reconeixement a les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació. Maria Göppert-Mayer el va obtenir el 1963, compartit amb els investigadors alemanys J. Hans D. Jensen i Eugene Paul Wigner, pel càlcul matemàtic que demostrava el model de capes nuclear.

Un 'spin-off' català, pioner en la física làser

Una de les poques empreses que fabriquen equips de pinces òptiques, l’aportació que li ha valgut el Nobel al nord-americà Arthur Ashkin, és un 'spin-off' català sorgit de la Universitat de Barcelona. Es diu Impetux i la van impulsar un grup d’investigadors amb l’objectiu de distribuir aquesta tecnologia entre diferents laboratoris del món. La majoria dels seus clients són científics del camp de la biologia que han vist en les pinces òptiques una oportunitat per desenvolupar les seves recerques. Encara que falten anys perquè es puguin veure les aplicacions d’aquesta tecnologia, tot apunta que l’aportació d’Ashkin podria permetre reduir el temps de diagnòstic del càncer, ajudar en la implantació d’embrions i fins i tot fabricar teixits biològics. "Tot i que molts físics ja la coneixen, aspirem que aquesta tecnologia arribi a ser 'mainstream' entre els biòlegs", explica el físic i soci de l’empresa, Oriol Nos.

Aquesta setmana es coneixeran la majoria de premis Nobel. Ahir es va obrir la ronda amb el Nobel de medicina, que va premiar els pioners de la immunoteràpia contra el càncer James P. Allison i Tasuku Honjo.

Demà, dimecres, es donarà a conèixer el de química, divendres el de la pau i dilluns que ve el d'economia.