“No volem marxar de la Rambla”

BarcelonaCada metre quadrat de la Rambla és or. Una autèntica batalla. Hi ha qui hi busca una espai lliure per passejar -bàsicament, turistes- o per creuar-la, i qui hi defensa el seu negoci, sigui legal o no. I a la guerra diària per l’espai s’hi ha afegit ara l’objectiu d’oxigenar la Rambla. De fer-la més agradable per a la vida veïnal i aconseguir que hi passin coses que interessin als barcelonins. El projecte de reforma de l’equip que capitaneja l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar González, que s’ha aprovat després d’un llarg procés de coproducció, preveu canvis estructurals com la limitació del trànsit a un carril per sentit i ha posat en alerta alguns dels col·lectius identitaris de la Rambla, des dels floristes fins als pintors. I, sobretot, els antics ocellaires, que ja saben, des que es va aprovar el Pla Especial, el 2016, que no formen part del futur que el consistori dibuixa per a aquest espai; els restauradors, que han vist com la proposta prepara una Rambla que té 83 taules menys de les 381 que hi ha ara -tot i que el consistori admet que aquest no és el tema més immediat-, i els quiosquers, que saben també que la regulació que s’arrossega des del mandat anterior implica reduir la mida dels seus establiments a menys de la meitat de la que tenen i que ara veuen com, a més, en alguns casos se’ls recol·loca. La Rambla bull.

Com l’associació Amics de la Rambla, hi ha qui celebra que es comencin a moure coses per millorar l’espai després de tantes promeses i de tenir el Pla Especial, que fixa criteris per a la ubicació dels diferents elements, aprovat però sense desenvolupar. I hi ha qui se sent clarament perjudicat. “No marxarem de la Rambla”, diu convençuda Mònica Trias, que és la presidenta de les parades dels antics ocellaires, ara reconvertits en un poti-poti d’establiments comercials a la part alta del passeig. Recorda que va ser el consistori qui els va demanar que reorientessin la seva activitat i s’instal·lessin en parades noves, i qui després va decidir que aquestes botigues no formaven part de l’ADN de l’espai.

“Nosaltres portem la Rambla a les venes i ara serem els primers expulsats”, assegura Trias, que és la quarta generació de la seva família que hi treballa. Tant ella com José Cuenca, que és propietari de cinc de les onze parades que hi ha actualment, hi veuen un tema de competència entre la part central de la Rambla i els laterals: “Quan veníem animals i fèiem una mica de reclam per a la resta d’activitats, tothom ens volia. Érem com els pallassos del circ. Però ara som competència”, critica Cuenca, que porta més de 50 anys a la Rambla i lamenta que ara ningú no hagi comptat amb ells per al futur del passeig. Parla d’una Rambla que ja és història, on els caçadors s’acostaven a vendre aus. La Rambla de personatges com el Pepitu, que s’hi asseia a vendre cadells de gos en caixes molt abans que es regulés, per ordenança, com s’havien de vendre els animals.

“La Rambla ha de continuar sent la Rambla”, defensa, uns metres més avall, la Mercè Pallés, que regenta, juntament amb la seva germana Carolina, la parada familiar de flors, que va obrir el 1888. Veu “innecessaris” canvis com l’anunciada creació de tres noves places i lamenta, en una línia similar a la dels antics ocellaires, que no han estat prou informats. Saben que està previst que les parades es reubiquin perquè no quedin encarades unes davant de les altres, però demanen més informació de com els afectarà tot plegat.

El col·lectiu es queda, segons el projecte, sense perdre parades i a la mateixa Rambla de les Flors. Però tres de les setze parades que hi havia han tancat els últims mesos. Una l’ha reconvertida Amics de la Rambla en una mostra d’art floral, però les altres dues continuen buides, i els floristes demanen que es prenguin mesures per evitar la imatge de deixadesa. El consistori, com apunta la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, manté converses per intentar que recuperin la seva activitat i no preveu, de moment, retirar-les.

Els floristes també pateixen per saber on se’ls posarà quan la reforma arribi al seu tram. La mateixa preocupació que tenen els pintors de la part baixa de la Rambla, que és la primera que s’aixecarà. Saben, com explica Enric Pereda, que la seva activitat ja es va reordenar el 2015, quan es va reduir la seva presència a 31 punts, que quedaven concentrats tots al costat que toca al barri Gòtic, i no pateixen per la seva continuïtat però sí per saber com els afectaran les obres.

Els plans del govern municipal passen per fer que els artistes es puguin repartir per diferents espais de Ciutat Vella que s’hauran de determinar, però que podrien ser espais com la plaça de la Gardunya. Quiosquers i restauradors són els que més han fet sentir ja el seu malestar pels canvis. Els primers, que tenen concessió fins al 2030, perquè se’ls convida a adaptar-se de seguida a la mida i a la ubicació -entre arbres- que hauran d’acabar tenint a canvi d’un allargament immediat de la concessió i perquè no estan d’acord ni amb una cosa ni amb l’altra.

“Podríem tenir quioscos de vuit o nou metres de llarg, però no de quatre, com ens demanen”, explica el president de l’Associació de Venedors de Premsa de la Rambla, Juan Jiménez, que creu que llavors deixarien de ser viables. Jiménez assegura que prefereixen arriscar-se a continuar igual fins al 2030 que fer ara una reducció tan dràstica. El pla preveu que hi continuï havent onze quioscos a la Rambla, però que tres es moguin.

Els restauradors, per la seva banda, estan indignats per l’amenaça de reducció de taules a les terrasses. Tot i que no és un objectiu imminent per al govern, forma part del projecte aprovat. “Ningú no ens ha explicat el plànol, però veig que al tram de baix hi treuen moltes taules”, lamenta Mireia Torralba, del restaurant Amaya, que remarca que fa anys que treballen amb propostes per fer més boniques les terrasses de la Rambla i que ara el que es troben és una reducció. La rebaixa total de taules és, de fet, del 22%, i és el resultat d’aplicar els criteris d’ubicació de terrasses que es fixaven en el Pla Especial.

Les estàtues no es mouen

Walter San Joaquín, president de l’Associació República de les Estàtues Humanes de la Rambla, en canvi, està esperançat amb el projecte. Ha seguit el dia a dia del procés participatiu i confia que la reforma serveixi per revitalitzar l’activitat dels artistes de carrer. La lluita del col·lectiu de les estàtues és, des de fa anys, per guanyar metres més amunt de la Rambla de Santa Mònica, on els va enviar l’última regulació. El projecte que ha redactat l’equip d’Itziar González proposa, com ha pogut comprovar aquest diari, establir una nova normativa per a aquests artistes i que la seva feina deixi de regir-se pels mateixos criteris que els de la venda ambulant, com passa ara. El consistori, però, no preveu canvis quant a la seva ubicació.

Enmig de tantes reaccions, el president d’Amics de la Rambla, Fermín Villar, lamenta que les mesures hagin generat tanta indignació tot i que formen part del Pla Especial que es va començar a negociar el 2014 i es va aprovar el 2016. Defensa que el que cal a la Rambla és prioritzar el “bé comú” i aplicar les regulacions aprovades.