“No volem que ens felicitin, però tampoc que ens menystinguin”
El desprestigi, la falta de recursos i de planificació i els canvis no consensuats, entre les queixes dels docents de l'IES Ermessenda de Girona
Girona“Poses la televisió i segueixen amb la mateixa cantarella, que fem vaga pels canvis al calendari. Però no és per això, és perquè els diferents Governs apliquen canvis en l’educació i ni tan sols ens pregunten la nostra opinió. Volen apostar per un model europeu però no posen els recursos necessaris per aplicar-lo, i després som nosaltres els que hem de treballar sota molta pressió i un estrès constant”. Són les reflexions i crítiques d'un grup de docents de l’Institut Ermessenda de Girona que aquest matí a primera hora s’estaven repartint els alumnes entre els professors que no han participat a l’aturada convocada. “Gairebé tot el claustre volia fer vaga, però ens ho hem repartit per poder complir els serveis mínims amb escreix. Més de la meitat de la plantilla fa vaga avui i d’altres en faran demà o dimecres”, indica la directora del centre, Maite Casas. La responsable és a la sala de professors amb altres companys: la Núria Costa-Pau, de català; la Marta Roca, de castellà; l’Helena Carallera, d’anglès; el Ruben Domínguez, que és educador, i la Júlia Sirera, psicopedagoga. Entre tots desgranen els diferents motius que els han portat a donar un cop sobre la taula i secundar els cinc dies de protestes.
“Patim molt de desprestigi des de fa anys, som com una pilota que ens van passant d’una banda a l’altra. Quan arriba un nou Govern, fa tot de canvis sense preguntar, i de vegades canvien coses que funcionen i que acaben perjudicant l’educació dels alumnes. No volem que ens felicitin, però tampoc que ens menystinguin”, recalca la directora. El malestar dels docents respon a diversos motius, però la gota que ha fet vessar el got ha sigut l'esborrany de nou currículum escolar que va presentar la conselleria d’Educació, quatre mesos abans de finalitzar el curs.
“Hi ha una falta de planificació, volen que l’escola sigui cada cop més inclusiva, que fem més matèries, que tinguem més alumnes a l’aula, que atenem més diversitats; però no posen més recursos. I és el que complica més la nostra feina, la falta de personal i de recursos”, lamenten. Un dels nous canvis introduïts i que més retreuen és el que estableix que a partir d’ara els estudiants no suspendran, sinó que es dirà que estan “en procés d’assoliment”. “Això és mentida. Si un alumne deixa un examen en blanc, és perquè no sap res i no ha treballat prou. No podem anar encotonant cada cop més els alumnes, perquè com menys els exigim menys faran”, subratllen els docents.
"Ho decideixen tot des de despatxos de Barcelona"
Fa cinc anys que l’Institut Ermessenda treballa en barracons i dividit en dues seus: la meitat dels quatre cursos d’ESO estudien a Can Prunell i la resta a Cartanyà, a l’espera del nou edifici que habilitaran a l’antiga fàbrica Simon, a la carretera de Barcelona. En total, són una seixantena de docents i uns 550 estudiants, dels quals 150 han anat avui a classe. Per això més de la meitat de les aules estaven a les fosques i amb les cadires sobre les taules i la resta les havien omplert ajuntant alumnes de diferents grups. “Vam explicar a les famílies els motius de la vaga i moltes ens van escriure a última hora dient que no vindrien. La majoria ho han entès, perquè veuen que ens falten recursos i que no donem l'abast”, diuen els professors, que creuen que els pares i mares també haurien de participar en la protesta. “Si nosaltres ens mobilitzem és perquè ens preocupa l’educació i el futur dels seus fills”, deixen clar.
En el to de les seves paraules es nota el menyspreu i el cansament acumulat. “L’anterior conseller, en Bargalló, ens va faltar al respecte constantment. Ara en Cambray recull aquest malestar, que s’ajunta amb tota la gestió la pandèmia i els canvis que ha volgut introduir a cop de decret. Som un col·lectiu amb molts experts en diferents metodologies, i no entenem que no ens preguntin res i que ho decideixin tot des d’uns despatxos de Barcelona”, carreguen.
Però el que més greu els sap són els prejudicis i comentaris de la gent que diu que fan vaga perquè no volen treballar més. “Amb el covid hem fet més hores que mai: contestant correus a les dotze de la nit, fent classes a l’aula i després per videoconferència, gestionant els confinaments o venint en dissabte o diumenge per fer les PCR. Tothom es pensa que la nostra jornada només dura l’horari lectiu, però les classes s’han de preparar, també treballem les tardes i els caps de setmana”, ressalta la directora, just abans de marxar.
A Girona s’ha convocat una manifestació que ha aplegat més de 4.000 persones, i posteriorment tots els directors dels instituts públics de les comarques gironines –entre els quals, Casas– han entregat un escrit als serveis territorials d’Educació. Al document esgrimeixen 13 punts que els preocupen dels canvis “imposats” pel departament i finalitzen amb una súplica a la conselleria: “Estem en un punt de desconnexió que no havíem viscut mai abans i reclamem que se’ns escolti".