Els veïns de les naus de Badalona: "No volem un alberg, sinó una oportunitat"

BadalonaQuan comença a tocar el sol, el Gorg ja està ple. Un parc, una plaça, un ampli espai a l'aire lliure que serveix de punt de trobada. I ara és més important que mai, ja que molts dels supervivents de l'incendi de Badalona que abans vivien porta a porta es retroben de bon matí després de ser reubicats en naus diferents i haver passat la nit separats. De fet, el Gorg és el punt intermedi d'un gran entramat d'edificis ocupats a menys d'un radi d'un quilòmetre, amb la nau calcinada inclosa. Allà hi fan de tot, xerren, escolten música, truquen a familiars, mengen i, per desgràcia, alguns hi han dormit algunes nits. Del Gorg al cordó policial que vigila la nau calcinada, no hi ha més de 20 metres. Els supervivents, però, no gosen acostar-s'hi, prefereixen mirar-s'ho des de lluny. "No confiem ni en les autoritats ni en els serveis socials", explica en Keita, de Senegal.

No hi confien per diversos motius, un dels quals ser rastrejats. I no perquè portin droga o hagin robat, sinó perquè no tenen papers i no se la volen jugar. En Fernsi Foctra, per exemple, va ser rescatat pels Bombers a l'incendi: estava atrapat al terrat, i després de veure "que alguns companys es llançaven al buit", va decidir esperar fins que els Bombers van arribar. Un cop a baix, ja no va esperar ni un minut en marxar corrent. "Mai saps on pots anar a parar, ni si et posaran a la presó sense motiu, només per no tenir papers. Evitem sempre les preguntes. Vivim amb por", descriu. En Fernsi treballava de llauner fins abans de la pandèmia. "No tenia contracte, però guanyava diners que em donaven per menjar i enviar-ne una part a la família", explica. Durant aquest temps, en Fernsi va continuar vivint d'okupa a la nau: "Prefereixo enviar diners a la família que pagar un lloguer". Ara, però, no pot fer ni una cosa ni l'altra, ja que el covid-19 va fer que hi hagués retallades a l'empresa on treballava i van començar per ell.

Explica que no vol ajudes ni ser ajudat pels serveis socials. "Vull papers i respecte", reclama. No tots els problemes, però, acaben amb els papers. En Juvencio Salvador, de 34 anys i d'origen guineà, fa 13 anys que viu legalment a Espanya, però la seva estada ha sigut un obstacle rere obstacle. Va arribar amb un visat, i ho va fer perquè necessitava un tractament mèdic d'urgència. Ell és electricista, "amb estudis", i treballava a Guinea en la indústria petrolífera. "Estava treballant en una instal·lació i una descàrrega elèctrica em va recórrer tot el cos", descriu. Salvador va quedar paralitzat de cames en avall i va aconseguir viatjar a Espanya per ser tractat i rehabilitat.

Un cop aquí, li ha costat molt trobar ajudes i subvencions, i també feina. Després d'intentar-ho durant anys, va aconseguir que li facilitessin un lloc on viure: "Visc en un hostal, és l'únic que m'ofereixen, quan jo el que vull és un lloguer social". També descriu que les autoritats, a vegades, no el respecten: "Un dia, a l'Hospitalet, em van parar els Mossos d'Esquadra pel carrer i em van demanar els papers. Així, perquè sí. Jo els vaig demanar el motiu, i després que m'insistissin els hi vaig donar. Els van agafar i els van tirar a terra, i a sobre em van denunciar per atemptat a l'autoritat, quan anava en cadira de rodes i no em podia moure. Des d'aquell dia no confio en la policia".

Tot i que té sostre propi, en Salvador explica que passa molt per les naus "perquè són com casa seva". "Jo tinc la sort d'estar legalitzat, i tinc ajudes, i puc treballar. Però tots els meus companys no poden, i és una injustícia". En Salvador creu que el racisme està present en el seu dia a dia. "La gent no entén que som humans, i que som lliures d'anar on vulguem. A Guinea no tractem malament els blancs, encara que hi hagi molts més negres", argumenta. Es mou arreu amb una cadira elèctrica plena d'adhesius i de tant en tant ha de parar a carregar en algun local ocupat.

Les naus ocupades també són la casa de centenars de persones i, de fet, aquest és el motiu pel qual no volen anar a un alberg. "No volem un alberg, volem estar a casa nostra, volem sentir que tenim una casa", explica en Keita. En aquest sentit, tampoc volen "ajudes, ni caritat": "Volem una oportunitat". S'han passat la vida buscant un futur, i només s'han trobat amb nous començaments sense horitzó. És per això que el que demanen són papers. "Amb papers no estaria sense contracte, ni ocuparia una nau", comenta en Fernsi. "Es pensen que venim aquí a gaudir de la vida, a no fer res i a ocupar perquè volem, però en el fons som uns currantes, només volem treballar", explica en Salvador.

Albiol diu que han "llençat" els diners

Sentir-se com a casa, guanyar-se diners treballant, aquests van ser alguns dels motius que van portar molts supervivents a no acceptar l'oferta de l'Ajuntament de Badalona d'anar a un alberg. Un argument que l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, no ha comprat el dia que han començat les obres de l'enderroc de la nau, amb la crítica dels seus propietaris perquè no han estat consultats sobre l'actuació. "Tots els diners i recursos que havíem destinat perquè tinguessin una habitació els hem llençat", ha dit aquest matí en roda de premsa Albiol.

L'alcalde ha denunciat que a l'alberg només s'hi han presentat el 44% dels supervivents. "Els que venen exigint ajudes, a l'hora de la veritat, que es presentin i les aprofitin i que no els hàgim de llençar a les escombraries, és l'únic que demano", ha exclamat. El principal motiu els supervivents, però, el deixen clar: la por i la incertesa. "Què serà de nosaltres si anem a un alberg? ¿Com sabem que realment anem a un alberg? I després, què? Aquí tenim la vida organitzada", explica en Fornsi.

Alguns supervivents, però, no van trobar lloc en altres naus ocupades i van optar per anar a l'alberg. Uns quants hi van arribar, d'altres expliquen que després que els donessin mantes i menjar, no els van facilitar cap mitjà per transportar-se fins a l'alberg, que és a Barcelona. "I com representa que hi han d'anar, colant-se al metro?", es pregunta la Cristina Stiegler, que ha intentat trobar des de l'incendi un sostre als supervivents. Aquesta tarda tothom s'ha concentrat al Gorg contra la llei d'estrangeria i a favor d'una política d'asil amb un lema comú: "Volem una vida digna", convocats per diverses plataformes de suport a migrants, partits d'esquerra i associacions contra desnonaments.