“No us ho creureu: he trobat un restaurant per dinar!”

Calella de Palafrugell“No us ho creureu: he trobat un restaurant per dinar!”, crida un noi a tres joves més que, quan ho senten, ho celebren igual que si el seu equip acabés de marcar un gol. I és que un dels grans reptes per als visitants que aquest divendres han escollit Calella de Palafrugell era trobar un establiment que tingués una taula lliure. Si no fos per les mascaretes, la imatge dels carrers i platges del poble era molt semblant a la de l’època precovid: famílies i parelles repartides per la sorra –amb alguns valents que feien el primer bany de l’any– i botigues que rebien amb els braços oberts els centenars de persones que aprofitaven per voltar entre les cases blanques i les voltes davant del mar que caracteritzen la població. 

“El problema és que amb les restriccions passem de ser com un cementiri (amb tot buit) a estar massificats”, descriu la Karin Hartner Gelpí, del restaurant Can Gelpí, que, situat davant la platja de Port-Bo, és un dels més antics del municipi: des del 1912 ella i els seus avantpassats serveixen plats típics de la cuina empordanesa. “És molt estressant perquè amb aquests horaris has de fer la mateixa feina però amb tot més comprimit i mantenint les mesures per evitar contagis. És bastant angoixant”, admet la propietària, que mira amb incertesa la temporada estiuenca d'enguany. “No sé si agafar més personal o esperar i arriscar-me a no trobar els treballadors de sempre perquè han agafat una altra feina. Estem cada setmana pendents del Procicat i del temps: ara depèn dels dos que nosaltres treballem o no”.

La seva situació és gairebé calcada a la resta de restaurants de primera línia de mar. “Em sap greu, per avui no em queda res”. És la frase que més vegades ha repetit al llarg del matí l’encarregat de Les Voltes, que està organitzant la distribució de les taules per al servei del migdia. “Des de dimecres que està a rebentar i cada dia tenim plens els dos torns. Hi ha pocs restaurants al poble i molta gent que vol dinar”.  

Ara bé, ni ell ni la Karin entenen que no hi hagi agents cívics que evitin les aglomeracions a les diferents platges i cales del municipi, que des de primera hora del matí no paren de sumar banyistes a la sorra. La majoria intenta guardar distàncies, però no sempre s'aconsegueix. “No controlen res, ni l'aforament, ni si porten bé la mascareta. I no s'entén que hi hagi treballant els agents de les zones blaves però que ningú estigui aquí a la platja controlant”, retreuen els restauradors, que pateixen per si augmenta la incidència del virus.

Por a les restriccions

El gran gruix dels visitants prové de Barcelona i de les poblacions del voltant, i la majoria s’allotja en algun dels centenars d’apartaments que hi ha al municipi. “Vaig llegir que a partir del 10 d’abril ens tornaran a tancar i hem aprofitat per marxar uns dies fora, abans no ens deixin un altre cop sense poder sortir de la ciutat”, reconeix l’Eduard, que és veí de Barcelona i que, amb de la seva parella i els seus dos fills, han llogat una casa als afores: “Feia mesos que no vèiem la natura, ho necessitàvem!” 

La família surt de comprar uns regals en una botiga de souvenirs, l’Anana, on la seva dependenta, la Isabel, està tot just acabant de col·locar les arracades i els collarets al lloc que els pertoca. Va reobrir fa 24 hores i no sap si la setmana vinent haurà de tornar a abaixar la persiana o podrà allargar fins passat l'estiu, com cada any. “Hi ha massa gent… Si els haguessin deixat sortir abans, ara no estaria tan ple. I amb la quantitat de contagis que hi haurà després de Setmana Santa, segur que ens tornen a tancar”, opina movent el cap a banda i banda. 

De fet, el seu és el temor que més ressona pel poble: que l’augment de visitants faci créixer els contagis i que, per aturar-los, s’hagin d’aplicar restriccions de nou. “Es passen el dia que si ara s'ha de salvar el Nadal, que si ara salvem la Setmana Santa… I qui ens salva a nosaltres dels que ens governen?”, es pregunta la Purita, de 73 anys, que gira cua cap a casa. “Volia anar a fer una volta pel passeig, però hi ha massa gent i no m'agrada”, confessa en veu baixa i arrufant el nas.