"No m'ha trucat cap rastrejador malgrat que ja he tingut contacte amb tres positius"

L'Hospitalet de LlobregatL'Ángel surt del CAP de la Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat, amb mala cara. "Buf, et posen el pal aquest fins al fons del nas", explica encara amb els ulls vermells i plorosos per l'efecte del PCR que s'acaba de fer, per iniciativa pròpia i no perquè l'hagin trucat els rastrejadors de contactes, malgrat que ja té dos familiars amb els quals s'ha vist recentment i un amic amb qui acostuma a sortir a córrer que han donat positiu per coronavirus. En total s'han donat ja 300 casos en tota la ciutat. "Tinc tos i mal de cap i ja són tres persones amb les quals he tingut contacte que han donat positiu", explica el jove dominicà. "No m'ha trucat ningú pels contactes amb aquesta gent", aclareix.

Fa dos dijous que l'Àngel va rebre un familiar que el dilluns posterior va ser ingressat amb covid-19 a l'hospital. El dijous passat va ser ell qui va començar a tenir tos i mal de cap i divendres li van donar cita per fer-se la PCR aquest dilluns. Reconeix que no té els fills tancats a casa i la separació entre ells dins la llar "és difícil amb la nena tot el dia a sobre". Mentre ho explica, la cua del CAP creix fins a les 10 o 11 persones, mentre que a la porta del costat, per on entren des del carrer directe als PCR els que tenen cita, l'infermera va sortint a cridar-los equipada amb un EPI i el flux de persones no cessa.

L'Ángel està a l'atur després de perdre la seva feina en l'hostaleria per la pandèmia, com li ha passat a la seva dona, conviuen amb els seus dos fills en dues habitacions per les quals paguen 700 euros i, al mateix pis, hi ha una altra dona coneguda en una habitació amb el seu fill. Els seus dos familiars que s'han contagiat estan en una situació idèntica, amb almenys dues famílies per habitatge i, per tant, els riscs de contagi van més enllà de les unitats familiars.

Ciutat treballadora, l'Hospitalet és la segona amb menys renda neta per persona (10.987 euros, per darrere de Santa Coloma de Gramenet) i la segona més poblada de Catalunya després de Barcelona amb més de 260.000 habitants. Un estudi del 2016 fet per l'Eurostat apuntava que la ciutat és també la més densa de la Unió Europea i el sociòleg Alasdair Rae, de la Universitat de Sheffield, ha filat encara més prim apuntant que justament el barri de la Torrassa és el punt més dens del continent, amb 53.119 persones en un sol quilòmetre quadrat.

És en aquest barri on es van produir la setmana passada alguns dels principals brots familiars que han ajudat a disparar la xifra de contagis actius a 300. La immensa majoria dels veïns porten la mascareta aquest dilluns al matí per uns carrers més buits que habitualment, tret de casos puntuals, algun de mitjana edat però sobretot els més joves. El cas més preocupant és el d'un adolescent d'uns 16 anys que passeja el gos sense mascareta només cinc minuts després de fer-se el test PCR al CAP de la Torrassa.

Entre estossegada i estossegada del jove, la seva germana assegurava a les portes del CAP que el noi complia sempre les mesures. A pocs metres, una altra dona, la Miqui, s'esperava per fer-se el PCR amb una mascareta tèxtil que li anava caient per sota el nas. "He perdut l'olfacte, però m'ha passat altres vegades quan m'he constipat", explica, i dedueix que es pot haver contagiat al restaurant on treballa amb el seu marit.

Al barri un parell de veïnes apunten a la plaça Espanyola com a lloc de risc. "A la nit alguna vegada hi han intervingut els Mossos de les festes que es munten a l'aire lliure, allò és una bomba", diu la Verónica, que conversa amb el Mario, que completa: "Esperem que no confinin l'Hospitalet i que la gent prengui més consciència i mesures". A última hora del matí, la plaça està tranquil·la i els bancs més aviat buits, amb uns grans adhesius que indiquen un espai d'un metre entre persona i persona.

El Willian, carnisser, reconeix que la gent "s'havia relaxat una mica": "Ara s'ha d'anar de nou amb més precaució perquè el virus torna a estar al carrer, el tenim davant dels nassos". Està prou d'acord amb ell l'Erika, que atén darrere una pantalla de plàstic transparent en una botiga de productes llatins. Està commoguda perquè fa pocs dies el seu pare, de 73 anys, ha mort per covid-19 a Bolívia i unes setmanes abans va ser el seu cosí que vorejava els 40. No ha pogut, esclar, viatjar per acomiadar-se'n. "No entenc com hi pot haver gent que no porti mascareta", diu més trista que emprenyada, i reconeix que té "por".