“No hi ha pla B: ens quedem a Sant Joan Despí”

Sant Joan DespíLa Marta (nom fictici), que va arribar a Sant Joan Despí ara fa 5 anys per tenir el suport familiar dels avis, es nega en rodó a marxar de la seva ciutat. A l’abril li venç el contracte de lloguer i l’havien amenaçat de doblar-li el preu, però, després d’un mes d’unió veïnal, reunions amb la propietària i suport polític, ho té clar: “No existeix el supòsit de marxar. Ens quedem”. I, subratllant aquestes paraules, ahir es van manifestar les 140 famílies del mateix bloc que pateixen una situació idèntica. Ho van fer acompanyades de polítics de diferents institucions i partits, dels principals sindicats i de les plataformes pel dret a l’habitatge.

“Paguem 730 euros de lloguer, tenim dues filles petites a càrrec i d’aquí tres anys estaríem pagant 1.000 euros al mes”, diu la Marta en referència a l’última proposta presentada per l’administradora de finques. Fa dos dies la gestora Medasil Desarrollos SL va fer un comunicat explicant que l’última oferta planteja un increment gradual i unificat per a tota la comunitat. El primer any el preu puja un 10%, el segon un altre 10% i el tercer un 12%. “El meu marit i jo, empleats tots dos, no podríem assumir aquest cost de la vida de manera sostinguda”, reconeix la Marta, que remarca que demà la comunitat votarà la proposta de la propietària.

Julio Jiménez, el portaveu de l’associació de veïns, ja avisa, però, que “sortirà rebutjada”, perquè el gruix de la comunitat “no s’ho pot permetre”. El bloc, en què habiten inquilins amb lloguers d’entre 580 i 880 euros, es manté ferm en la seva proposta d’un augment del 20% gradual respecte al preu actual i no defuig l’opció d’ocupar les seves llars mentre no hi hagi acord. Una possibilitat que la Marta mai no s’havia plantejat, però que ara no descarta. “Et passes la vida dins del sistema i, de sobte, amb 39 anys, et trobes lluitant als marges per poder viure a casa teva a un preu humà”.

Suport de l’Ajuntament

Aquesta seguretat, entre esperançadora i orgullosa, amb què parla la Marta neix, en part, del suport popular i polític rebut en els últims dies. Aquesta mateixa setmana el consistori santjoanenc al complet, excepte Ciutadans, va publicar un escrit en què es posicionava al costat de les reivindicacions veïnals. De fet, la manifestació d’ahir va rebre suports des de diferents òrgans.

El color polític més representat va ser el dels comuns, però també hi van fer acte de presència els diputats Joan Tardà (ERC) i José Zaragoza (PSC). Xavier Domènech, el líder d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya, que va acompanyar durant tot el recorregut els 1.400 manifestants que van sortir al carrer, segons l’organització, va assenyalar la llei d’arrendaments urbans com l’escull “més important” en l’actual situació de “bombolla del lloguer” i ho va aprofitar, també, per criticar la presència normalitzada de “fons voltor”.

La Marta comparteix aquesta animadversió. A casa seva guarda la que va ser la pancarta més gran de la manifestació. Un voltor dibuixat pel seu marit, “que és artista”, i el nom de Medasil ben gros. L’empresa gestora, en el seu comunicat, remarcava que no tenia cap intenció “de buidar l’edifici” i que la seva voluntat és ajudar “els que no puguin assumir” el nou cost.

Òscar Blanco, representant del Sindicat de Llogaters, en discrepa. Per a Blanco, l’última iniciativa proposada per l’administradora de finques “té trampa” perquè, acumulant les pujades, s’arriba a un increment pròxim al 40% sobre el lloguer actual i perquè en el cas dels que no puguin fer-se càrrec de la pujada, estudiar el seu cas de manera individual suposaria “allargar els processos, prolongar la incertesa i aïllar la força negociadora del llogater”.

Mentrestant, l’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda (PSC), ha demanat calma als veïns. Assegura que “no hauran de marxar” i els recorda que només han passat tres setmanes de negociacions en un procés que “pot allargar-se”.

La Marta, per la seva banda, intenta tranquil·litzar-se mentre les seves filles li pregunten si els faran fora i ella, amb certesa, els respon que no. “No hi ha cap pla B: ens quedem a Sant Joan Despí”, defensa convençuda de no marxar de casa seva.