"No tenim prou dades per endarrerir la segona dosi de Pfizer més de sis setmanes"

Santa Coloma de GramenetLa màxima efectivitat de la primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca s'assoleix dotze setmanes després d'haver-la rebut. Per aquest motiu, les autoritats sanitàries recomanen administrar la segona injecció passats tres mesos des de la punxada inicial. Tot i la histèria generada entorn a la identificació de “greus casos de trombes" que coincideixen en el temps amb l'administració del preparat anglosuec, i que ha portat deu països a suspendre'n la inoculació o a retirar-ne alguns lots, malgrat que tant l'EMA com l'OMS la segueixen recomanant, el Regne Unit seguirà posant tantes primeres dosis com li sigui possible per tenir el màxim de població parcialment protegida. Però no només d'AstraZeneca, també de Pfizer. Una decisió que divideix els experts: mentre que l'opinió majoritària defensa l'endarreriment de les segones dosis de la vacuna d'Oxford, no passa el mateix amb Pfizer. Almenys ara per ara. "Encara no tenim prou dades per endarrerir la segona dosi de Pfizer més de sis setmanes", afirma l'investigador d'IrsiCaixa i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol Julià Blanco.

Les vacunes basades en tecnologia d'ARN missatger (Pfizer i Moderna) han demostrat tenir una alta efectivitat amb una única dosi: del 60% pel que fa a evitar les infeccions i del 85% davant les complicacions severes i la possible mort. Ara bé, en el cas de Pfizer, aquests efectes només s'han constatat si el temps que passa entre les injeccions és d'entre 21 dies com a mínim i 42 com a màxim, segons un estudi del govern britànic. "Plantejar un termini de 12 setmanes amb aquesta vacuna implicaria entrar en un terreny desconegut durant un període de sis setmanes", adverteix Blanco.

En canvi, segons una altra anàlisi basada en el programa de vacunació massiva d’Israel feta per investigadors de la Universitat d'East Anglia amb finançament del govern del Regne Unit, la primera dosi de Pfizer proporciona aproximadament un 90% de protecció en els primers 21 dies. L’estudi, que fa un mes que es va publicar, suggereix que l’eficàcia de la vacuna és “pràcticament nul·la” fins 14 dies després de la primera injecció i, poc després, augmenta fins al 90% sense necessitat de rebre la segona dosi. Els investigadors admeten no saber quant de temps dura la protecció després d'una sola punxada, però consideren "improbable” que hi hagi una disminució important durant les nou setmanes següents. Davant d'aquests resultats, animaven la resta de països a reproduir el model britànic i posposar la segona dosi fins passades dotze setmanes.

Les dades són incipients i contradictòries i plantejar-se l'endarreriment de la segona dosi de Pfizer comportaria un canvi d'estratègia massa agosarat, que, a més, requeriria un seguiment estret de les persones vacunades, segons els experts del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), una plataforma independent liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i que compta amb científics de renom com l'epidemiòloga de la Vall Hebron, Magda Campins. Amb tot, cada dia cobra més força el debat al voltant de si l'espaiament de les dosis seria una alternativa plausible.

A Espanya la vacuna d'AstraZeneca continuarà limitada per a la població de més de 55 anys fins que l'Agència Europea del Medicament emeti un informe per aclarir definitivament si els casos de trombes en persones vacunades estan vinculats a la vacuna. Mentrestant, es dependrà exclusivament de Pfizer i Moderna per vacunar la població més gran i vulnerable. Tot plegat, amb els problemes continuats de subministrament de vacunes que pateix Europa.

El debat a Catalunya

Sobre el paper, doncs, un canvi d'estratègia amb Pfizer permetria incrementar ràpidament les persones parcialment protegides per enfrontar-se amb eficàcia a les variants majoritàries, com ja està fent el Regne Unit. El mateix secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, va plantejar la necessitat que Europa decideixi si cal estudiar l'endarreriment de les segones dosis d'aquestes dues vacunes com ja es fa amb AstraZeneca per “maximitzar l’efectivitat i reduir la malaltia greu fins a un 85%”.

Si el ritme de vacunacions és baix, caldria separar les dosis dotze setmanes en comptes de tres, ja que s’ha demostrat que en aquest espaiament tant AstraZeneca com Moderna aconsegueixen reduir hospitalitzacions i morts, segons assenyala l’estudi L’impacte de la priorització i els intervals de dosificació en els efectes de la vacunació del covid-19 a Europa. L’informe, elaborat pel Biocom i el catedràtic de farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford, Daniel Prieto-Alhambra, assenyala que AstraZeneca i Moderna tenen uns efectes similars tant a la primera com a la segona dosi, del 73% i del 80%, respectivament. L'eficàcia de la primera dosi de Pfizer, però, seria menor (52%) que la que s’assoleix després de la segona dosi (95%). 

“Si no arriben prou vacunes, és millor prioritzar les primeres dosis d’AstraZeneca i Moderna”, afirma la física i investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom-SC) de la UPC, Clara Prats. Amb Pfizer, de nou, els resultats no són tan clars. “Les dades actuals suggereixen que és preferible un interval de 12 setmanes per a dues de les tres vacunes aprovades fins ara [AstraZeneca i Moderna], però és millor un interval de 3 o 4 setmanes per a la vacuna Pfizer/BioNTech”, resumeix l’estudi. 

Retards i noves variants

L'endarreriment també comportaria altres riscos importants, afirmen des del GCMSC. En primer lloc, assenyalen que hi ha un gran risc logístic i de disponibilitat de segones dosis. L'excessiva irregularitat dels lliuraments suposa un escull en l'execució de l'estratègia de vacunació dels governs, i avançar la vacunació amb primeres dosis sense reservar un nombre elevat de vacunes per completar les pautes –amb l'aturada de la campanya que això suposaria– és arriscat. "Trobar-nos amb un grup rellevant de persones vacunades sense possibilitat de completar la pauta de vacunació i sense saber si aquestes persones perden els anticossos o si es reinfecten en aquest interval superior a les sis setmanes és un perill", planteja Blanco.

Des del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 també subratllen un risc virològic, ja que temen que l'espaiament entre dosis pugui afavorir el camí a les variants brasilera i sud-africana, que són deu vegades més resistents a la immunitat conferida per les vacunes que l'original, la de Wuhan, o la britànica, ja dominant al país. "Vacunar amb una sola dosi un milió de persones pot augmentar el risc de reinfecció i transmissió, cosa que tindria conseqüències rellevants, perquè aquestes mutacions podrien evolucionar a formes més resistents", adverteix Blanco.

Incògnites amb els malalts de càncer

A més, dijous va transcendir un estudi del King’s College de Londres i l’Institut Francis Crick que, si bé encara no ha estat revisat per experts externs, assenyala que endarrerir la segona dosi de Pfizer en pacients de càncer ofereix una protecció inadequada tres setmanes després de la primera dosi: només el 39% de les persones amb tumors sòlids i només el 13% amb càncer de sang desenvolupaven anticossos. En canvi, si rebien la segona dosi tres setmanes després de la primera, tal com recomana la farmacèutica, un 95% dels malalts amb tumors sòlids acabaven generant anticossos detectables. Segons els investigadors, espaiar les segones dosis exposaria els pacients amb càncer a casos greus de coronavirus, però el Cancer Research UK considera que la mostra és petita (205 persones, 151 amb càncer i 54 sans).

Sigui com sigui, els experts consultats avisen que "qualsevol canvi en la pauta de vacunació necessitarà un seguiment molt estret de la població vacunada". "Caldria fer vigilància i mostreig aleatori per veure l'evolució dels anticossos neutralitzants al mes i als dos mesos per anar prenent decisions", coincideix el secretari de Salut Pública. A parer seu, la millor estratègia seria una combinació de totes dues actuacions: posar les dues dosis als grups de més risc (més edat, per exemple) i espaiar-les tant com es pugui als grups amb menys risc d'emmalaltir greument.

Ara, però, l'arribada a l'abril de la vacuna de Janssen, de la filial europea de Johnson & Johnson, suposarà un pas important per agilitzar l'estratègia de vacunació de la Unió Europea: només requereix una sola dosi i no necessita refrigeració especial. A més, l'EMA li atorga una eficàcia del 85% per evitar complicacions greus i d'un 100% per reduir les hospitalitzacions i la mortalitat a causa del virus.

Els primers resultats de vacunació a Escòcia indiquen que la vacuna d'Oxford/AstraZeneca també redueix dràsticament l'hospitalització per covid (en un 94%) un mes després de la primera dosi, fins i tot en persones de més de 80 anys. I les dades recopilades d'Israel, el país que més població té immunitzada, apunten que Pfizer estaria reduint un 98,9% les hospitalitzacions així com les morts per coronavirus. Els assajos de Moderna li atribueixen una eficàcia d'entre el 90% i el 94% pel que fa a les complicacions greus.