"No sé on posar-me, jo només vull protestar"

BarcelonaEn contra de la zona de baixes emissions, de la recollida selectiva del porta a porta a Sant Andreu, dels desnonaments, de les retallades a Betevé o a favor dels gossos als parcs públics. També per defensar la independència i, fins i tot, per denunciar el règim castrista de Cuba. I és que, sense protesta, a Barcelona no hi ha festa major. En aquesta edició, a més, hi havia un motiu afegit per sortir a protestar: l'Ajuntament de Barcelona ha precintat els entorns de la plaça Sant Jaume, epicentre de les protestes populars, per evitar grans concentracions de persones durant la pandèmia. "No deixar protestar és feixisme", criticava un veí de Sant Andreu que ha preferit no dir el seu nom. "Va de demòcrata i és tot el contrari", cridava la Marta, de l'Eixample.

El precinte perimetral era una directriu del Procicat, és a dir, del Govern de la Generalitat, però ràpidament s'ha convertit en una raó més per protestar contra l'alcaldessa de Barcelona. "No només han tancat la plaça. Han tancat tot l'entorn i ho fan perquè no volen que se'ns senti, però i tant que ens sentirà!", deia Francesc Abad agafant una botzina i fent-la sonar fins a deixar sords tots els presents, que de seguida han respost: "Visca Barcelona, fora Colau".

Tot i l'immens xivarri, que ha començat fins i tot abans del pregó de Custodia Moreno al Saló de Cent, en total hi devia haver unes 300 persones repartides entre les tanques que blindaven la plaça. Sense cap mena de dubte, la protesta més exòtica era la de l'Aliança Iberoamericana Contra el Comunisme. Idalmis Menéndez ha justificat la seva presència: "L'Ajuntament ha decidit que la ciutat convidada sigui l'Havana i tots els artistes que vindran convidats han passat el filtre de la dictadura i són comunistes". Al seu costat hi havia la Carme, de Gràcia. "Jo no soc de Cuba, soc del Facebook. I he vist una convocatòria per protestar. I és que no sé on posar-me, jo només vull protestar". La Carme ha criticat tantes tanques i tants agents: "Això sembla una cimera de l'ONU", deia.

Les protestes han començat cap a les sis de la tarda i han seguit incansables durant tota la tarda. A la plaça Sant Jaume només hi podien entrar 600 persones. La meitat eren convidats d'entitats de festa popular i l'altra meitat els que havien aconseguit apuntar-s'hi per internet. Cap d'ells ha pogut sentir el pregó perquè ni una trista pantalla retransmetia el que estava dient Custodia Moreno al Saló de Cent. Quan els focs artificials han donat el pregó per acabat i la festa major per començada, els Ministrils del Camí Ral han fet sonar les notes del Toc d'inici i els gegants han anat sortint a plaça.

Entre nota i nota se sentien encara els xiulets, principalment des del carrer Ciutat, on els barcelonins independentistes s'han fet forts. Gralles, gegants i xiulets. Capgrossos, dracs i crits. I també bombos. Entre ells, el del Josep, en Pepo. "Cada any hi ha xiulets, sempre és així", deia mentre repassava la partitura. I és que a Barcelona, sense protesta, no hi ha festa.