“Si no plou tindrem un problema greu”
Veïns, ramaders i negocis del Berguedà fan mans i mànigues per superar l’escassetat d’aigua
GironaAmb la mirada al cel. El Berguedà és una de les quatre comarques catalanes on s'ha activat el nivell d’alerta per la sequera i fa dies que tots els veïns només desitgen que caigui una bona ruixada. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va activar el protocol que va fer entrar en vigor les restriccions en el consum d’aigua: s’ha de reduir un 25% el reg agrícola, els particulars només poden regar de nit i com a màxim cada dos dies, no es poden netejar carrers ni façanes i s'ha establert un límit de 250 litres per habitant i dia. En funció de quin és l’origen de la captació d’aigua, hi ha municipis més o menys perjudicats: mentre que a Gironella tenen poca afectació en la seva vida diària, a Borredà han hagut de contractar diversos camions per omplir els dipòsits i garantir que ningú es quedi sense el líquid més vital. A més, arreu del territori cada cop més negocis estan assedegats: els ramaders que pasturen amb prou feines troben basses i rieres que no estiguin seques i hi ha empreses d’aventures que han de reduir a la meitat el seu personal perquè no hi ha prou cabal per fer cap activitat.
“L’agost és el mes més sec i també quan venen més visitants. Si no plou tindrem un problema greu”, admet l’alcalde de Borredà, Jesús Solanellas. Al poble no hi ha censats ni 500 veïns, però, gràcies als turistes, la xifra augmenta fins als 4.500 o 5.000 a l’estiu. “I això vol dir que es gasta més aigua”, recorda l'alcalde. La població té tres canals d’abastiment: la riera de Margançol i les fonts de les Mosqueres i Nou Fonts. “Cada any, durant 15 dies a l’agost, hem de fer pujar camions d’aigua. Però aquest any encara no hem començat el mes, i ja portem cinc viatges amb 90.000 litres cadascun”, assenyala Solanellas, que calcula que cada tongada costa mil euros a les arques municipals. “Han de venir cada dos dies per assegurar-nos que no ens quedem sense aigua, perquè no podem arribar a tancar aixetes: tindríem un problema més greu”, admet l'alcalde, molt preocupat per l’estat dels aqüífers.
Tant Solanellas com el seu homòleg a Gironella, David Font, fan la mateixa súplica a veïns i visitants: que gastin la mínima aigua possible. “L’aigua ve del pantà de Baells i està a uns nivells molt baixos, prop del 40%”, alerta Font. L’alcalde comprèn les restriccions que s’han hagut d’aplicar, però sosté que la situació actual no és només culpa de la falta de pluges. “L’ACA hauria d’explicar per què porten setmanes alliberant més de 5 metres cúbics per segon del pantà i si no es van avaluar altres alternatives abans que alliberar tanta aigua perquè cap ciutadà sortís perjudicat”, subratlla.
Sense aigua per als ramats
Una de les restriccions que s’apliquen en els municipis en alerta és la limitació d’un màxim de 250 litres per persona, tot i que a la pràctica es fa difícil de calcular. “Un dels problemes és la desconnexió de la gent que posa les normes amb la societat i el món rural. Si la llei de benestar animal ens obliga a tenir sempre aigua i menjar a disposició dels animals, què fem? No els donem aigua durant dues hores per reduir el consum?”, es pregunta empipat el coordinador d’Unió de Pagesos al Berguedà, Toni Bascompte. Com la resta dels companys de professió, pateix per si tallen el subministrament, ni que sigui unes hores al dia. Malgrat que hi ha granges que tenen els seus propis dipòsits o pous, cada cop són més les que estan esgotant les seves reserves. Els que es dediquen a la ramaderia extensiva també estan patint l’escassetat: no saben on portar els ramats perquè a les basses i rierols habituals ja no hi passa ni gota d’aigua. “Hi ha molta gent fent mans i mànigues, però com s’allargui gaire els problemes seran molt greus”, adverteix el sindicalista.
També en una situació límit es troben moltes empreses que es dediquen als esports d’aventures aquàtiques. L’indòmit Centre d’Aventura, a Olvan, cada any organitzava activitats al Pont de la Baells i al Molí del Cavaller. Però enguany les han concentrat totes en aquest segon, per la falta de cabal. “Solíem contractar 18 persones, aquest any han sigut 12 i dilluns la meitat hauran de plegar. Si no plou, no crec que puguem acabar l’estiu”, lamenta el responsable d’Indòmit, Albert Palau, que també critica la gestió dels recursos hídrics que ha fet l'administració.
Per intentar pal·liar els perjudicis econòmics, el directiu s’ha unit amb altres empresaris afectats per mirar d’aconseguir alguna ajuda: “Si per Sant Jordi es van ajudar les llibreries que es van quedar sense llibres per culpa de la pluja, ara ens podrien ajudar a nosaltres, que estem patint moltes més pèrdues”, demana, mentre enlaira la mirada desitjant que aviat caigui un bon xàfec.