“No tinc pensió, ni ajudes, ni tinc res. No sé on dormiré a partir de dilluns”

GironaTé 42 anys i va arribar en fa 15 de l'Índia. Durant tot aquest temps, en Jasdeu sempre havia fet temporada treballant en restaurants de la Costa Brava, sobretot a Lloret de Mar. Però fa més d’un any que, com a conseqüència de la crisi del coronavirus, no troba feina. “No han vingut turistes i no han obert gairebé res. En 7 o 8 mesos em vaig acabar els estalvis que tenia i vaig haver de deixar el pis. No m’havia trobat mai en una situació semblant”. I és que, per primera vegada a la seva vida, va haver de dormir al ras. “Una nit van venir 12 nois i m’ho van robar tot: la manta, el mòbil, la roba… tot. Vaig intentar lluitar però eren 12 i jo estava sol”. Fins que fa 4 mesos va començar a passar les nits al Palau de Fires de Girona, on l’Ajuntament havia habilitat un espai per a les persones sense sostre. El recurs va començar amb l’inici del pla de fred, però també amb el començament del confinament nocturn. I, ara, amb la derogació del toc de queda, finalitza també aquest servei: la nit de diumenge a dilluns serà l’última que podran passar entre les quatre parets del recinte. “No tinc pensió, ni ajudes, ni tinc res. No sé on dormiré a partir de dilluns”, reconeix en Jasdeu. 

Fins a l’arribada del covid, el Palau de Fires bàsicament només s’utilitzava, com el seu nom indica, per a fires i congressos. Un passat no tan llunyà que encara es pot apreciar tot i que hagi canviat el seu ús: els llits on dormen les persones sense llar estan col·locats en expositors de fusta que ara són com parets que separen petites cases, formades per una llitera doble o un matalàs individual, i identificades amb un número. Algunes tenen roba estesa, altres les han decorat amb grans mocadors, i en totes hi ha pistes dels seus ocupants: motxilles, sabates o tovalloles. En total hi ha espai per a 60 persones, tot i que actualment n'hi dormen una quarantena, la gran majoria homes. 

Un d’ells és en Mohamed, de 52 anys, que tampoc té clar com s’ho farà a partir de la setmana vinent, quan tanquin el Palau Firal. “Tinc un cotxe petit i de moment m’apanyaré allà”. A ell li han ofert l’ajuda d’una assistenta de La Sopa, el centre d’acollida de Girona, que l'assessorarà per buscar feina i per saber on podrà anar a menjar i a dutxar-se. “Però m’han dit que no tenen espai per dormir”. La mateixa resposta que li han donat a l'Adbelkarim, que té gairebé la mateixa edat, 50 anys; i a l'Oussmane, de 26. “M’han dit que no hi ha plaça. Dilluns hauré de buscar on dormir, no sé on aniré”, diu l'Adbelkarim, i l'Oussmane hi coincideix: “M’han dit que puc anar a dutxar-me i a menjar a La Sopa, però que no hi ha plaça per dormir”. 

En canvi, en Moisés, de 41 anys, i en Hamsa, de 19, sí que podran viure al Centre d'Acollida a partir de dilluns. “Començaré el pla de treball i m'hi podré estar fins que estalviï prou per poder llogar una habitació”, indica el primer. I en Hamsa assenyala que ell començarà un curs d'aquí un parell de setmanes, mentre també busca una feina. “Estic bastant malament, la veritat. Només vull treballar però no trobo res”. 

Llits sobre els boxs de vacunació

Des que a finals d’octubre va engegar el servei, es va establir un horari per als usuaris: a les set del matí s’aixecaven per esmorzar i a les 8 havien de marxar. A les 13 h podien tornar-hi per dinar, fins a les 16 h, i a les 20 h es reobria perquè poguessin passar-hi la nit. 

Durant uns mesos, les persones sense sostre van ser els únics ocupants del recinte, però des de finals d'abril conviuen també amb EPIs i xeringues. El Palau Firal és el punt de vacunació massiu de la ciutat, i ara presenta una imatge inimaginable a l’època precovid: al pis superior hi ha expositors que serveixen d’habitacions, i la planta baixa està dividida per boxs amb personal sanitari que punxa els centenars de gironins que cada dia es vacunen. Una opció que el departament de Salut també ha ofert a les persones sense llar que dormen al recinte, com a membres d'un col·lectiu vulnerable: a tots els que han volgut se’ls ha injectat la vacuna de Janssen, que és l’única que només requereix una sola dosi.

I mentre l’Oussmane, l'Adbelkarim i el Moisés l’han acceptat, en Hamsa prefereix esperar que s'acabi el Ramadà i en Mohamed no té clar si se la vol posar: la seva germana que viu a França li ha dit que hi ha metges que la desaconsellen. I és que, a pesar que el virus ha enfonsat les seves possibilitats de trobar una feina que els permeti tornar a tenir un sostre, contagiar-se no és la principal de les seves preocupacions. 

De fet, tot i que les entrevistes han sigut individuals i per separat, els quatre que no tenen lloc on dormir a partir de dilluns han fet les mateixes preguntes al finalitzar: “Tu em podries ajudar? O saps d’algú que em pugui ajudar?”