"Jugar al carrer ja sabíem que no ho podrien fer, però això dels supermercats no s'entén"

Santa Coloma de GramenetLa pandèmia de covid-19 ha canviat de manera radical i brusca la vida quotidiana dels més petits, que han passat d'anar a l'escola o al parc i mantenir pràcticament cada hora ocupada a veure's reclosos a casa la major part del temps. Molts d'ells, a més, ho han de fer en pisos petits, sense accés a l'exterior –balcons, terrasses o jardins– i amb els seus familiars directes teletreballant. Amb tot, el cap de secció de patologia infecciosa pediàtrica de la Vall d'Hebron, Pere Soler, recorda que el fet que s'avali que els menors puguin sortir al carrer a acompanyar els seus pares al supermercat,a la farmàcia o al banc no significa que hi hagi carta blanca per passejar cada dia. Tampoc que sigui una obligació fer-los sortir. Soler recorda que la idea del "jo em quedo a casa" ha de continuar sent prioritària i majoritària.

Els menors sortiran al carrer a partir de dilluns que ve en alguns supòsits.

Alguns podran fer-ho però això no implica que hagin de fer-ho. No és imprescindible des d'un punt de vista de la salut. Hi ha molts documents de qualitat que et diuen que sí, que els infants han de sortir a carrer, i això és evident: és molt millor que surtin que no pas que es quedin tot el dia a casa. Però no ens oblidem que la recomanació general segueix sent minimitzar al màxim les sortides, ja que són un factor de risc de contagi.

De què depèn que un nen tingui la necessitat de sortir o no?

Del lloc on viu, de si el pis és molt petit i no té espai per entretenir-se, de la capacitat dels seus pares per garantir que respecta les distàncies de seguretat i no sortirà corrent. És molt positiu que els toqui el sol i que puguin estirar les cames, saltar i córrer una mica –sempre lluny d'altres persones i sense entrar en contacte amb nens que no siguin del seu nucli familiar–. Que riguin una mica! Però insisteixo: depèn de cada nen i de cada entorn social i familiar.

A més, que el fet de sortir no implica necessàriament que el nen s'ho passi bé. No pot anar al parc a jugar ni reunir-se amb els seus amics.

Exacte. Al pla de recomanacions de la Generalitat es permeten trobades casuals al carrer entre un màxim de dos grups, mantenint la distància de seguretat (dos metres) i durant deu minuts com a molt. Imagina't: no pots organitzar trobades, no pots fer abraçades, no pots fer petons, no pots fer res. Hem d'entendre que aquesta mesura avalaria que l'infant pugui sortir i pugui veure la llum del sol, que en segons quins casos és una necessitat. Per exemple per als que viuen a la ciutat i no tenen espais amb llum natural a casa per distreure's. Aquests nens són els que més se'n beneficiaran.

Mentre que el Govern avala la sortida dels menors de 16 anys en diferents franges horàries, l'Estat diu que, de moment, fixa el límit en els 14 anys i només per situacions reglades, com acompanyar els pares a comprar.

Pel que fa a l'edat, val a dir que aquesta és una decisió tècnica o política, perquè no hi ha un criteri mèdic per establir el tall als 12 o als 16 anys. Ningú coneix el grau d'infecciositat dels infants, no s'ha demostrat que siguin la gran font contagiadora ni que siguin més o menys transmissors a una edat o una altra. Sobre els supòsits que autoritzen les sortides, caldrà ser prudents i esperar què s'acaba decidint i aplicant aquí, ja que en estat d'alarma qui té l'última paraula és el govern espanyol.

El govern espanyol insisteix que només poden sortir a realitzar activitats essencials que ja estan permeses per als adults: anar al supermercat, a la farmàcia, al quiosc i al banc, per exemple.

No podem saber si el comitè tècnic té més informació de la que ha transcendit per valorar la decisió del ministeri de Sanitat. No han dit res, només han rebutjat que puguin passejar, a priori sense raons epidemiològiques o mèdiques al darrere.

La ministra Montero assegura que els supermercats regulen l'entrada i controlen l'afluència de clients. A més, diu que confia que els pares puguin controlar els fills. Amb tot, hi ha moltes crítiques sobre la idoneïtat que entrin en espais tancats però no puguin estar als parcs.

Jugar al carrer ja sabíem que no ho podrien fer, no ho contemplàvem, ni als parcs ni a les zones de joc infantil, però això dels supermercats no s'entén. Jo crec que fer-los entrar en espais tancats és una situació complicada: no saps què toca o si pot intentar anar per lliure… Ens ho han venut com si ens obrissin les portes i jo, personalment, no entenc què aporta. Mèdicament, insisteixo, desconec si disposen de dades que donin suport a aquesta decisió de no voler-los veure passejant.

El debat de deixar sortir els infants s'arrossega des de fa temps, probablement des de l'inici de la pandèmia, i s'ha resolt de manera diferent als països europeus.

No hi ha cap directriu europea, i també hi ha diferències entre països en pràcticament tota la gestió de l'epidèmia. A mi sí que em sorprèn la postura del Regne Unit o Alemanya, que permeten fer exercici al carrer i sortir, o Bèlgica, on els menors sempre han pogut estar al carrer i als parcs. No perquè ho permetin, sinó perquè són països que tradicionalment tenen molta tendència a fer vida dins de casa per una qüestió tan bàsica com el clima. Pel motiu que sigui, però, en aquest cas no ho han restringit. També et diré que jo desconec si aquí tenim la mateixa capacitat de complir amb les recomanacions higièniques i metòdiques.

El covid-19 afecta menys els infants.

Ho sembla. I sort d'això, perquè no hi ha cap sistema sanitari que aguanti també una allau de casos infantils greus. S'ha de ser molt prudent a l'hora de fer afirmacions, però els nens no són susceptibles pràcticament de patir complicacions de salut pel virus. Els nens suposen l'1% dels casos totals al món, i els casos mortals de pediatria es compten amb dues mans, són menys de deu. Als hospitals catalans ens han arribat un centenar de casos com a molt amb símptomes evidents, 24 a la Vall d'Hebron.

¿Tenir els nens a casa protegeix la població de la infecció?

Vull subratllar que res ens indica que siguin els grans transmissors com passa amb altres virus com la grip, perquè si fos així hauríem tingut brots molt importants a les escoles abans que es decretés el confinament de la població. Ara bé, la majoria d'activitats dels infants comporten relacions amb adults, que sí que acaben tenint més complicacions a l'exposició i a la infecció.

La Generalitat diu que s'han d'utilitzar obligatòriament mascaretes, però que en el cas dels infants de 0 a 3 anys el seu ús no és recomanable.

Això és una qüestió pràctica per la incapacitat dels nens més petits de dur una mascareta tota l'estona, no hi ha cap raó sanitària. L'objectiu d'aquest material és no infectar els altres, no protegeix el nen. A més, recordem que les mascaretes que s'estan repartint són d'adult. També és un tema de mida. Hi ha nens de 12 o 14 anys que poden posar-se una mascareta d'adult i anar tirant, però on recullen els pares de nens de 4 o 6 anys una mascareta pediàtrica? Això és una pregunta que ja hem traslladat al Govern. A l'hospital en tenim, però no totes són fàcils d'aconseguir i el centre no ha de ser-ne el dispensador. Existir, les mascaretes pediàtriques existeixen. Una altra cosa és en quina producció i com es poden fer arribar a la població.