“No només es van vulnerar els drets de les dones, les llevadores també vam fer coses que no volíem fer”

SabadellEs troben al parc infantil que hi ha davant de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i la Gemma Cazorla saluda primer l’Helena i la Maria, a qui ja coneix pels noms. Són les filles de la Gemma Barrera, la primera embarassada amb covid que va parir a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, on Cazorla treballa de llevadora. Ella va ser una de les dues llevadores que van atendre la Gemma en el part de la Maria, la seva segona filla, que el 2 d’abril va fer un any. L'aniversari l’ha remogut i ha sentit certa tristor al reviure un part que no va ser el que havia imaginat. Embarassada de 40 setmanes, la Gemma, de 38 anys, va arribar de part a l'hospital en ambulància, sola. El seu marit es quedava a casa, ja que vint dies abans havia donat positiu de covid i no li van permetre ser al part.

“Ella va ser la primera i va pagar els plats trencats”, admet Cazorla, que la va atendre en el postpart immediat, en què el pare sí que hi va poder ser. De fet, era necessari, ja que la Gemma no podia agafar en braços la seva filla. Segons el restrictiu protocol que llavors s’aplicava i que més endavant es va flexibilitzar, s’havia de separar els nadons de les mares positives de covid, se’ls havia de netejar immediatament, no es permetia fer contacte pell amb pell, se les obligava a mantenir una distància de dos metres entre el llit i el bressol i es feia un tall precoç del cordó umbilical. Tot plegat es va fer en nom de "la por i el desconeixement" que en el pic de la pandèmia envoltava el virus. "Ara és molt diferent, però en aquell moment hi havia por que es contagiessin els nadons, es feia per protegir-los. Hi havia una pandèmia supercontagiosa. ¿I si es propagava entre els nens tant com entre la població general i fèiem mal al nadó? Ara és fàcil però llavors no teníem la informació d’ara”, argumenta aquesta llevadora, que recorda que aquells dies van arribar a tenir 680 ingressats per covid a l’hospital i 80 morts a la setmana.

"Plorava ella i plorava jo"

La Gemma va parir en un quiròfan convencional de la zona covid, fora de les sales de part, acompanyada d’una altra llevadora, aïllades totes dues. “Anàvem amb l’EPI, amb un escafandre que semblava per a l’Ebola, era el moment de psicosi màxima”, recorda Cazorla. Quan va néixer la Maria, l'hi van ensenyar un moment –“com El rei lleó”, diu– i se la van endur. No va poder agafar-la ni posar-se-la sobre el pit. Estaven separades per dos metres de distància. “La sentia plorar i no podia fer res. Plorava ella i plorava jo. Sentia molta pena per no poder-la agafar. Parir sola és molt dur”. Li van fer una PCR a la nena, que va donar negatiu, “com tots els nadons que han nascut a l'hospital de mares amb covid", assenyala Cazorla.

Quatre hores després va poder agafar en braços la seva filla, amb mascareta i després de rentar-se mans i tors, va poder donar-li el pit. Hi va insistir molt. “La pediatra em va dir que tenia tres opcions: donar llet de fórmula, treure’m llet o donar el pit sota la meva responsabilitat per si li transmetia el virus a la Maria”, explica la Gemma. Ella els va dir que l’OMS recomanava l’alletament matern també en mares amb covid i li van fer cas.

Reconeix que l’experiència li va passar factura emocional. “Però em vaig posar en la pell d’elles, era la primera vegada i vaig estrenar el protocol. Estava molt tocada emocionalment però les entenia”, diu. Per a les llevadores també va suposar un tràngol. “¿Fins a quin punt no vam patir totes violència obstètrica? No només s’estaven vulnerant drets de les dones que amb tant esforç ens havia costat aconseguir, també nosaltres vam tenir un conflicte ètic. Vam fer coses que no volíem fer i que van en contra del que fem cada dia, com separar els nadons de les seves mares, perquè els protocols així ho deien”, sosté Cazorla. “Hi havia una barrera, no podíem ni tocar les parteres amb covid”. La Gemma, encara amb els efectes de l’epidural, va haver de traslladar-se ella sola d’una llitera a una altra. A mesura que s’ha anat coneixent més el virus i les seves formes de transmissió, també s’han flexibilitzat els protocols. Ara ja no se separa les mares dels seus nadons i es recomana l'alletament.

Parir en temps de coronavirus

Un postpart solitari

La Gemma, com la majoria d'embarassades que han parit en pandèmia, va rebre l’alta precoç i 12 hores després del part ja era a casa, on va rebre la visita d'una llevadora. La Gemma es va aïllar 14 dies en una habitació. Catorze dies durant els quals no va poder ni fer un petó a la seva filla. Només l’agafava per donar-li el pit, la resta del temps s'estava amb el pare. Tampoc l'Helena podia tocar la seva germana. Portava doble mascareta. “Dormia fins i tot amb mascareta, estava obsessionada, em canviava de roba i em dutxava contínuament”, diu. “Tenia por, s’estava morint gent i pensava: «¿I si deixo de prendre mesures i li passa alguna cosa a la nena?»”.

En el postpart es va sentir molt sola. "Trucava a la meva mare i li deia: «Això no ho aguantaré». Tot ho vaig resoldre per telèfon. Tenia el mòbil de la Gemma i li enviava missatges”. A falta de visites presencials es va potenciar la virtualtat i la consulta telefònica. Es van suspendre grups de prepart, de postpart i de lactància, es va prohibir la visita d'acompanyants a les ecografies i es van reduir els controls. "En la vulnerabilitat del postpart les dones que acabaven de parir van patir el bloqueig per entrar als hospitals. Ara han tornat, però en el pic de la pandèmia van estar molt desprotegides”, diu Cazorla. Sobretot, en cas de sorgir algun problema, com en l'establiment de la lactància. “Havia de resoldre per telèfon problemes de mastitis, de clivelles o descriure com era el bony al pit que em va sortir", explica la Gemma. No obstant, les altes precoces i l'accessibilitat telefònica –si també hi ha opció de presencialitat– són de les coses positives que ha deixat la pandèmia. “M'envio whatsapps amb pacients i això dona molta immediatesa”, diu Carzorla.

Després de compartir un moment tan intens, van establir un vincle i encara ara es truquen“. Jo me les estimo moltíssim, a les dues Gemmes [la llevadora que va estar en el part també es diu Gemma]. Totes tres vam patir, ens va unir el fet d’estar aïllades, i tot això, psicològicament, remou molt”, reconeix. Cazorla explica que el professional sanitari ha de donar seguretat. "Però en el pic de la pandèmia no podíem donar seguretat, teníem por totes tres. Estàvem en el mateix vaixell i amb els mateixos dubtes”, admet. El professional, en aquest cas, no es podia deslligar de la malaltia. "Jo també patia pels meus fills, per si els contagiava, per com estava la meva família, per com em rentava o les mesures que prenia a casa... Estàvem tots implicats en aquesta malaltia i per això es va fer més vincle”.

Dossier El covid ens va unir: 4 històries de pacients i els seus sanitaris

Següent

Catalunya guanya vida social tot i que el covid no ha desaparegut

Anterior

"L'ingrés a l'UCI ens va convertir en una família i ja no hem perdut el contacte"

Vés a l’ÍNDEX