“No és la maternitat que m’esperava”

BarcelonaDels capítols foscos de la maternitat se’n parla poc o gens. I algunes experiències no responen a la maternitat idíl·lica que ens havien venut. Es calcula que entre un 20% i un 25% de les dones pateixen algun problema de salut mental, que pot ser més o menys greu, durant l’embaràs o el postpart i la majoria no reben tractament. Ansietat i depressió són els més comuns i el 4% d’aquests trastorns serà greu o complex. A més, una de cada mil dones pot patir psicosi postpart, que és una malaltia greu que requereix ingrés.

L’Aida va tenir el seu primer fill als 26 anys. No va ser el part que s’havia imaginat. Un part induït que va durar més de 30 hores amb episiotomia i maniobra de Kristeller incloses la va deixar tan baldada que quan va néixer el seu fill va ser la infermera qui li va haver de dir que li fes un petó. De seguida se’l van endur a l’UCI neonatal, on va estar ingressat cinc dies, perquè era poc reactiu. “Quan l’endemà vaig baixar a l’UCI, no tenia ni idea de quin era el meu fill”, recorda. Aquella va ser la primera decepció. Li van recomanar combinar la lactància materna amb l’artificial amb l’argument que era un nadó prematur. Un cop a casa, van arribar els problemes amb la lactància. Ella volia donar el pit i els missatges que rebia anaven en la direcció contrària: “«Compra llet en pols, no passa res, creixerà igual»... Però això era el que menys necessitava sentir”, diu. L’Aida recorda els tres primers mesos com un estat constant de cansament.

El nen plorava i ella també. “Plorava de cansament, plorava perquè em sentia sola, plorava perquè no podia més. No era la maternitat que m’esperava. Jo m’imaginava passejant al sol però era un nen que no dormia, amb estrenyiment des del naixement i amb còlics”, explica. Els sentiments eren contradictoris: “Jo m’obligava a estar bé però no ho estava”. A casa se sentia contínuament “trista” però quan sortia o en presència del seu marit es posava “la careta”: “«Mira que bonic el meu fill i que bé que estic jo». Però era un paper”. El postpart, diu, li va durar un any i mig. Però no era un postpart. “Era una depressió postpart però me la van detectar més tard”, explica.

La culpa se la menjava. I reconeix que molts cops va pensar que si arriba a saber que la maternitat era això, no hauria sigut mare: “Em sentia dins d’un pou. Pensava que el meu fill no es mereixia tenir aquesta mare i pensava: «Si arribo a saber que estaria així, no el tinc»”. La reacció de l’entorn més proper tampoc hi ajudava: “«Això són les hormones», «No hauries d’estar malament, tens un fill»... Tot era el nen, però ningú veia la mare”, diu. Admet que es va resignar. Explicar-ho és el seu granet de sorra per normalitzar experiències com la seva, avui que se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental Materna. Hi ha molts factors que influeixen en una depressió postpart: un part traumàtic, un mal embaràs, traumes en la infància o situacions d’estrès. Els símptomes més habituals són tristesa, pèrdua d’il·lusió pel fill, emocions alterades, insomni o dificultats per establir un vincle amb el nadó.

Pressió social

Si les malalties mentals ja estan estigmatitzades, encara són més tabú quan estan associades a la maternitat. “Hi ha molta pressió social cap a la maternitat, està molt idealitzada i col·loca les dones en una situació difícil per expressar els seus sentiments de malestar”, explica Iliana París, psicòloga clínica de Dona Llum. És precisament aquesta idealització el que fa que s’invisibilitzi: “Les mares no ho expressen, les fa sentir culpables i no entenen què els passa -afegeix Lluïsa Garcia, coordinadora de salut mental perinatal de l’Hospital Clínic de Barcelona-. És un tema que estava oblidat des del punt de vista científic”. El fet que l’entorn ho negui col·loca les dones “en una situació de desemparament”, apunta París. I el que necessiten és acompanyament: “La mare no es recupera sola a casa havent-se de fer càrrec del nen”, raona Garcia.

És amb aquesta premissa que s’acaba d’inaugurar al Clínic un Hospital de Dia Mare-Nadó per a mares amb trastorns mentals en el postpart. És un centre pioner a l’estat espanyol per atendre tant les dones que ja tenen un trastorn mental greu abans de ser mares -i que tenen risc de descompensar-se- com les que en pateixen un després del part. Es tracta d’assegurar un espai que afavoreixi la cura i el vincle entre la mare i el nadó.

Tot i que no va ser el cas de l’Aida, els problemes de salut mental materna poden influir a l’hora d’establir un vincle amb el nadó. “És la primera conseqüència greu”, apunta París. Però amb un acompanyament adequat, diu, es pot revertir. París valora iniciatives com la del Clínic així com els serveis de salut mental perinatal que ja existeixen en altres hospitals públics i privats, però demana més “formació” de les llevadores en aquests temes. “Perquè un nadó estigui bé, la mare també ho ha d’estar”, diu.

El segon part de l’Aida va ser molt diferent. Va tenir un part respectat, va contactar amb una psicòloga, amb llevadores i va demanar ajuda: “Vaig fer tribu, vaig assumir que no ho podia fer sola i el meu marit també va tenir un altre paper. Amb el primer m’ho vaig menjar jo tota sola i ara ho comparteixo”.

Hospital mare-nadó: una iniciativa pionera

L’Hospital de Dia Mare-Nadó de l’Hospital Clínic, el primer a Catalunya i a l’Estat, és un recurs terapèutic voluntari que ofereix teràpia multidisciplinària durant l’any següent al part i que evita l’efecte que té el fet de separar la mare del nadó. Es facilita que la dona segueixi alletant i tenint cura del seu fill de manera supervisada. “Incorporem el nadó en tota la intervenció per a la recuperació”, diu la psiquiatra perinatal Lluïsa Garcia. S’elabora un programa individual i els tractaments afavoreixen l’alletament matern, la interacció entre la mare i el nadó, la criança respectuosa i la incorporació progressiva a la vida quotidiana. El centre disposa de deu places per a mares i entre 10 i 12 per a nadons amb una estada d’uns tres mesos. L’estada també pot ser parcial, cosa que ampliaria l’oferta fins a les 15-18 places. Es calcula que anualment es podran atendre entre 50 i 60 mares. Per ara només és un hospital de dia -les mares no hi dormen- però el següent pas és l’hospitalització completa per a mares amb trastorns més greus i que “ara quan han de ser ingressades en un hospital general se les separa del nadó i no hi ha intervencions multidisciplinàries pensades per a aquella etapa”.