No a la MAT recull informació topogràfica a Girona per denunciar la Generalitat

Quan confirmin que el traçat de la línia de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia no compleix els 100 metres de distància amb algunes cases habitades, formalitzaran la denúncia

La masia de Fellines (Viladesens) que està a pocs metres de la base d'una torre de la MAT / DAVID BORRAT
Acn
19/02/2014
3 min

GironaLa plataforma No a la MAT té previst portar la Generalitat als jutjats per permetre que la línia de 400 kV entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) passi a menys de 100 metres d'habitatges i nuclis.

L'entitat ha anunciat que presentarà una denúncia per falsedat documental i atemptat contra la salut pública, emparant-se en el fet que, quan el Govern va donar llum verda al projecte, va assegurar que la MAT respectaria les distàncies mínimes de mig quilòmetre respecte els nuclis de població i de 100 metres respecte cases i masos aïllats.

Ara, amb l'ajuda de topògrafs, la plataforma està mesurant 'in situ' les distàncies entre torres i habitatges per afegir-les a la documentació que aporti al jutjat. Aquest cap de setmana, membres de No a la MAT acompanyats d'un equip de topògrafs van anar sobre terreny a mesurar les distàncies que hi ha entre les torres elèctriques i els habitatges. Les mesures van fer-se en diversos punts del traçat entre Bescanó i Santa Llogaia, on Red Eléctrica ja té aixecades la pràctica totalitat de les 115 torres del tram.

La plataforma va escollir diversos punts del traçat per fer una primera ronda de lectures, i en els propers dies se'n preveuen fer més. Entre d'altres, els integrants de No a la MAT i els topògrafs van anar als pobles de Sant Gregori i Medinyà, i als nuclis de Cartellà, la Vileta, Montcal, Olivars, Tomet, Fellines, Llampaies, Vilajoan o Ermedàs. L'última mesura es va fer a Vilamorell, a tocar de la subestació i l'estació transformadora de Santa Llogaia d'Àlguema.

El portaveu de No a la MAT Joan Martí explica que aquestes lectures tenen un clar objectiu: demostrar sobre paper que el traçat dels 400 kV incompleix reiteradament la distància mínima amb els habitatges. "No es tracta d'un cas que passa de tant en tant, sinó que és freqüent al llarg del recorregut", explica el portaveu.

Martí recorda que el cas més flagrant és la torre 66, que es troba a escassos metres de la masia Can Planelles de Fellines. Precisament, en aquest punt és on un integrant de la plataforma es va enterrar viu per evitar que els operaris comencessin a fer els fonaments. "Però podríem posar molts més casos d'incompliments, per exemple a Camallera o a Sant Julià de Ramis", precisa Martí.

Denúncia contra la Generalitat

Un cop tinguin el resultat de les lectures, No a la MAT ja avança que formaran part d'una denúncia contra la Generalitat. La plataforma l'interposarà pels delictes de falsedat documental i atemptat contra la salut pública, perquè sosté que el Govern "s'ha quedat de braços creuats" i no ha impedit "que les torres estiguin a tocar" d'habitatges i masos aïllats.

La plataforma assegura que, amb aquesta actitud, la Generalitat no ha complert els compromisos adquirits l'any 2009. Aleshores, el Govern va donar el vistiplau perquè el ministeri d'Indústria donés llum verda a Red Eléctrica per fer l'obra, però també va imposar canvis en més de la meitat del traçat –en concret, 23 quilòmetres– atenent les peticions dels ajuntaments afectats.

L'objectiu d'aquestes modificacions no era altre que garantir les distàncies "recomanades" per l'Organització Mundial de la Salut (OMS); és a dir, 500 metres respecte els nuclis de població i 100 en el cas de cases aïllades. El portaveu de No a la MAT assegura que ara s'ha vist com aquest compromís era "totalment fals", perquè no s'han garantit aquestes distàncies.

"Per això, denunciarem la Generalitat, perquè ha incomplert allò que va dir i, a més, se n'ha rentat les mans", ha subratllat Joan Martí. A més de fer servir les lectures topogràfiques per a aquesta denúncia, No a la MAT també les farà servir per recolzar el contenciós que ha interposat davant el Tribunal Suprem contra el projecte executiu de la línia.

stats