SALUT
Societat12/01/2014

"No som una malaltia amb potes"

Els afectats per un trastorn mental donen la cara per trencar l'estigma

Lara Bonilla
i Lara Bonilla

BarcelonaL'actor anglès Stephen Fry ha revelat públicament que té desordre bipolar i depressió. I ara és la imatge d'una campanya al Regne Unit per acabar amb la discriminació en salut mental. L'actriu nord-americana Catherine Zeta-Jones també ha reconegut que té un desordre bipolar. Al nostre país, la campanya Obertament continua buscant, sense èxit, persones famoses que vulguin admetre que tenen o han tingut un trastorn mental i que això és plenament compatible amb la seva vida quotidiana. "Amb aquesta campanya volem visibilitzar que, si aquí no hi ha cap famós que ho hagi reconegut, és per alguna cosa", diu el director tècnic d' Obertament, Miquel Juncosa.

Així com no és estrany veure personatges públics que donen la cara pel càncer, els trastorns mentals continuen sent un tabú. El secretisme que sovint acompanya la salut mental és conseqüència de l'estigma i la discriminació que pateix el col·lectiu. "Moltes persones no s'atreveixen a dir-ho per por de ser rebutjades. No se les contracta, tenen menys oportunitats per accedir a un habitatge i tenen una xarxa de relacions més petita. Les persones afectades diuen que és pitjor aquest rebuig que els símptomes de la malaltia", explica Juncosa. Sovint el primer a tenir prejudicis és el mateix afectat. Per això es triga tant a acudir a la consulta i s'endarrereix i s'amaga el diagnòstic. Perquè hi ha un fort component d'autoestigma. "Un mateix és el primer a reproduir aquests prejudicis. No vas al metge perquè no vols que et posin una etiqueta. Et preguntes què pot comportar això per a la teva vida. Costa molt identificar-se amb els problemes de salut mental i tens por que la gent es comporti de manera diferent", diu Hernán Sampietro, afectat i activista per la salut mental.

Cargando
No hay anuncios

El primer pas per trencar el tabú és explicar-ho a familiars i amics. "Si no ho fem, no aconseguirem aquest canvi social, i no hi ha res de què avergonyir-se, forma part de les nostres vides", reflexiona Juncosa.

Però no volen que això sigui l'etiqueta que els defineixi. "No som una malaltia amb potes, som persones", reivindica Mercè Torrent. Ella també ha donat la cara i ha reconegut que té un trastorn mental.

Cargando
No hay anuncios

"És una aberració dir «un sidós» però, en canvi, no crida l'atenció dir «un malalt mental». Diem que som persones que hem passat per l'experiència d'un trastorn mental, perquè definir tota la persona per l'etiqueta és discriminació", avisa Sampietro. Destaca que es pot fer vida normal: "No has de tenir més baixes laborals que qualsevol altra persona". Ell, com a psicòleg clínic, no va deixar mai de treballar. "Pots tenir un diagnòstic i jugar un rol actiu i fer-te càrrec de la teva vida", afegeix. Torrent, que sí que va haver de deixar la seva feina de delineant, fa el següent símil: "El cervell és com una instal·lació elèctrica. Un dia pot fer un curtcircuit i quedar-se a les fosques, però no vol dir que ens quedem per sempre sense llum". Ella ja pot tornar a treballar però ara és la crisi la que l'hi impedeix.

Més atur

Cargando
No hay anuncios

En aquest col·lectiu, a més, la taxa d'atur és més elevada. Un 28% dels ciutadans reconeixen que no entrevistarien per a una feina una persona amb problemes mentals. I un 18% consideren que són perillosos. Tampoc hi ajuda el tractament que se'n fa als mitjans o al cinema. "Quan algú comet un crim el primer que es diu és que és un malalt mental, sense saber-ho o no", lamenta Lluís Moreno, marit de Torrent.

Pere Bonet, president del Consell Assessor en Salut Mental i Addiccions del Govern, atribueix l'estigma a la por. "Darrere d'una malaltia mental hi ha conductes que no entenem i el que no coneixem genera rebuig. És en el nostre ADN". Reconeix que l'estigma també hi és en els professionals. "A vegades la porta d'entrada ha estat diferent o hem estat paternalistes. No ho hem normalitzat". Per això Torrent defensa que cal lluitar-hi des de l'escola. "No hi haurà un canvi social fins que les persones afectades agafem les regnes i lluitem pels nostres drets", insisteix Juncosa. I ho comparen amb la lluita del col·lectiu gai pels seus drets. I si algun famós els ajuda a visibilitzar-ho, encara millor. "Si doneu la cara, trobareu algú que us doni la mà", anima Torrent.