"Aquí no hi ha qui dormi"

BarcelonaEl cartell ho diu ben clar: “No es pot patinar de nit, està prohibit des de les 22 fins a les 7 h”. Així, escrit en català, però també en castellà i anglès perquè l'idioma no sigui un inconvenient per entendre'l. Malgrat això, són les 23.20 hores d'un dissabte i cinc joves llisquen i salten amb els seus monopatins a la plaça dels Àngels de Barcelona, la que tothom coneix com la plaça del Macba, que és un lloc habitual de concentració de skaters. El soroll de les plataformes amb rodes impactant contra el paviment és més baix que durant el dia, però tot i això se sent perfectament a distància.

També ressona, i ben alt, el tam-tam de diversos tambors, que sonen a batucada. Un grup de joves els toquen animadament a la plaça, gronxant els cossos al ritme de la música. Sembla que s'ho estan passant bé. En canvi els veïns de la zona possiblement no estan tan contents. Amb tant de soroll és impossible que algú pugui dormir.

Un altre grup de joves passen l'estona xerrant, rient i escoltant música d'un petit altaveu que escup hip-hop. Estan enfilats a les bicicletes del servei de Bicing que estan aparcades en un lateral de la plaça. Les bicicletes tenen la roda davantera ancorada a terra, no es mouen, però els serveixen de seients. Una mica més enllà, uns altres nois van encara més ben equipats: tenen un altaveu de la mida d'una d'aquelles maletes de mà que es poden dur a la cabina dels avions, del qual també surt música. Amb tot, és difícil identificar el repertori. Es confon amb el so dels tambors. També hi ha gent asseguda a la plaça simplement parlant, bevent o fumant porros. Fa olor de marihuana. I al carrer Ferlandina, que és a tocar, hi ha diversos bars amb les seves corresponents terrasses, la clientela de les quals també contribueix a l'olla de grills.

De sobte, quan falten vint minuts per a la mitjanit, tres cotxes i dues furgonetes de la Guàrdia Urbana envaeixen la plaça fent girar els llums blaus de les sirenes i es fa un silenci gairebé sepulcral que sembla de pel·lícula. Els altaveus s'apaguen, els tambors callen i la gent deixa de parlar i comença a desfilar sense rumb cap a una altra part de la ciutat. També arriben llavors tres vehicles municipals de la neteja i diversos operaris, que, armats amb guants, cabassos i escombres, es dediquen a retirar la catifa de llaunes i ampolles buides en què ha quedat convertit el terra de la plaça. Aleshores el soroll no és de música ni de gent parlant, sinó d'ampolles de vidre rodolant per terra, aigua a pressió que surt d'una mànega i el motor dels vehicles de la neteja, que és tot menys silenciós. A les 00.07 hores ja està tot net i per fi gairebé no se sent res, excepte l’enrenou de la gent que està asseguda a les terrasses dels bars i que sembla que té carta blanca per continuar fent soroll.

Al passeig del Born a dos quarts d’una de la nit també continuen tots els bars oberts. Molts joves fan cua per entrar-hi. Altres estan asseguts als bancs del passeig o directament a terra, mentre xerren, beuen o fins i tot sopen. Més d'un engoleix un tros de pizza. No fan un gran xivarri, però hi ha tanta concentració de gent que és impossible que hi hagi silenci. Això sí, sempre hi ha algú que dona la nota. Un grup de joves italianes que celebren un comiat de soltera canten a crits al carrer de l'Argenteria: “Cumpleaños feliz, cumpleaños feliz, te deseamos todas, cumpleaños feliz”. Uns turistes britànics se'ls sumen a fer els cors.

Però on realment hi ha festa és al carrer dels Almogàvers, al barri del Poblenou. Davant de la Sala Razzmatazz hi ha tanta gent fent cua a dos quarts de dues de la matinada que sembla que regalin alguna cosa: mil, dues mil persones… És difícil saber quanta gent hi ha concentrada, però la cua fa la volta a bona part de l’illa de cases. “No fem res especial. És que aquí tenim cinc sales”, contesta un vigilant de seguretat davant de la porta principal del local quan se li pregunta el perquè d'aquesta marabunta.

Els veïns anomenen a aquesta zona el triangle golfo perquè a banda de Razzmatazz hi ha molts altres locals d'oci que, segons diuen, fan que sigui impossible dormir a les nits. “Des que va començar la pandèmia, la gent s'ha acostumat a concentrar-se aquí per beure al carrer i les botigues de 24 hores han aparegut com bolets. Aquí no hi ha qui dormi –es queixa Tamara Vázquez, que és una de les veïnes afectades de la plataforma SOS Triángulo Golfo–. Quan truquem a la Guàrdia Urbana, ens diuen que no poden venir, que estan desbordats”. Paradoxalment, quan vas a la mateixa zona durant el dia sembla un altre món: amb prou feines hi circulen cotxes i hi ha poca gent al carrer. És una de les zones més tranquil·les de Barcelona.