Montserrat Escudé: "No s'ha trobat quina substància es punxa ni amb quina intencionalitat es fa"

SabadellDes de l'11 de juliol, els Mossos d'Esquadra han registrat 23 denúncies de punxades en discoteques, una pràctica que també s'investiga en altres països com França i que aquest estiu ha arribat a Catalunya. La portaveu dels Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé, evidencia la preocupació del cos, que continua buscant la motivació dels atacs que han patit sobretot noies.

On es concentren les denúncies?

— Les denúncies es concentren bàsicament a Lloret de Mar i Barcelona, tot i que també s'han produït en altres municipis. Mantenim el mateix que ja hem dit: en cap d'aquestes 23 punxades hi ha hagut després un delicte contra la integritat i la indemnitat sexual, un furt o un robatori.

Com ha arribat aquesta pràctica a Catalunya?

— És un fenomen nou a casa que té lloc en poblacions amb oci nocturn, dins de les discoteques. Pot ser que s'hagi introduït amb la població turística, però no ho podem assegurar. Entenem i compartim la preocupació social que hi ha al darrere, i ens angoixa. Fins ara, cap de les analítiques fetes conclou que hi hagi presència de drogues ni de substàncies que alterin la voluntat. Ara bé, és obvi que s'està punxant alguna cosa, perquè la gent té símptomes.

¿Aleshores quina substància s'injecta?

— Drogues no. La punxada genera picor, malestar, marejos. Però això, una punxada amb una dosi d'insulina, també t'ho pot provocar. Encara no tenim cap dada objectiva, tampoc sobre com es punxa.

Per tant, no està clara la motivació?

— No, cap dels cossos policials que hi treballem hem pogut trobar una substància ni una intencionalitat. El patró, però, és el mateix: hi ha una punxada que pot provocar una reacció; tanmateix, no es troben drogues ni les víctimes diuen haver patit cap abús. ¿Potser la intenció és aquesta i les víctimes reaccionen tan ràpidament que s'evita? Podria ser, perquè en tots els casos les víctimes han reaccionat al dolor o picor de la punxada. És molt complex.

S'ha demanat la col·laboració de la policia francesa, en tant que va ser on es van detectar els primers casos?

— Al juny es va demanar a la policia francesa què tenien ells, i ens van reportar el mateix: tenen moltes denúncies des de juliol del 2021, però no han pogut concloure res, si és una moda o algú que està provant alguna mena de substància. 

Quina és la recomanació?

— De seguida que va sorgir el tema el departament d'Igualtat i Feminismes va muntar una taula amb el departament de Salut i el d'Interior perquè tothom tingués clares les recomanacions. La més important és que les víctimes s'adrecin immediatament a un centre mèdic, per la seva pròpia seguretat i per la investigació. I després recomanem denunciar, perquè per a nosaltres és essencial poder recollir testimonis, mirar càmeres i agafar mostres.

¿El fet que algunes denúncies es concentrin en un mateix punt, com Lloret, ha ajudat a la investigació?

— De moment encara no s'ha trobat res concloent. Els investigadors hi estan treballant, però el ritme de la investigació és diferent del de la inquietud social. Cal temps per treballar i comprovar totes les hipòtesis.

La patronal Fecasarm planteja fer escorcolls a l'entrada dels locals.

— El que no es pot fer és generar un clima de terror. A l'última reunió ordinària amb les patronals i gremis es va tractar la qüestió perquè és un tema que els inquieta i els impacta directament.

S'acosten festes majors multitudinàries, cal reforçar els dispositius davant del fenomen?

— La prevenció és clau. S'han donat directrius claríssimes perquè tots els agents estiguin amatents i pendents en els controls que es fan per aquest tipus d'esdeveniments.

¿Hi ha el risc que el fenomen acabi instaurant-se?

— No, no crec que arribi a instaurar-se.

De moment el cos ho desvincula de la submissió química, però aquesta pràctica, paral·lelament, segueix a l'alça.

— De l'1 de gener del 2021 al 19 de juliol del 2022 s'han registrat 323 denúncies de persones que han reportat haver sigut víctimes d'un delicte sobre la indemnitat sexual i que prèviament havien notat un efecte sobre la seva voluntat o el seu cos, sigui perquè els havien posat alguna cosa a la beguda o perquè algú s'havia aprofitat del seu estat. Però les principals enquestes de victimització diuen que hi ha entre un 70% i un 80% de fets que no es denuncien. Tenim un context d'infradenúncia brutal, com també hi ha un context social de normalització, naturalització i generalització de les violències sexuals.

¿Calen més eines legislatives per lluitar contra la violència sexual?

— L'abordatge ha de ser integral, també en l'educació sexual a les escoles. El que no podem permetre'ns com a societat és tenir un model que culpabilitzi les dones i, en aquest sentit, la sentència de la Manada ha sigut un punt d'inflexió. Cal continuar treballant també per reconèixer totes les formes de violència masclista, no només les agressions físiques.

Com es pot millorar el treball amb la víctima?

— Sempre hi ha marge de millora. Per això es va posar en marxa fa un mes i mig el pla d'acció contra les violències sexuals, que pretén un abordatge des de diferents àmbits: la prevenció, la detecció, l'atenció i el seguiment de les víctimes. En aquest sentit, la Unitat Central d'Agressions Sexuals (UCAS) ha suposat un canvi de paradigma, perquè s'han unificat els criteris en la investigació, la generació d'intel·ligència i la creació de directrius comunes i homogènies. Ara tenim un model molt més victimocèntric, en el qual la víctima ha deixat de ser un instrument més de l'investigador. S'ha entès que una bona investigació passa per una bona atenció a la víctima.

¿Hi ha més víctimes i agressors menors d'edat?

— Respecte al 2019, el 2021 el nombre de menors de 16 anys víctimes d'una agressió sexual ha crescut un 41,96% i el de menors de 16 anys víctimes d'un abús ho ha fet un 25,4%. El nombre de menors detinguts representa un 11% del total. Llegint aquestes dades es fa evident que és clau la prevenció i el treball des dels centres educatius.

És el primer estiu sense restriccions, ¿han notat un repunt de l'activitat delictiva?

— La primera setmana de juliol s'han registrat un 24% menys de robatoris amb violència respecte al mateix període del 2019 i un 30% menys de furts. No estem en nivells prepandèmics, però res ens fa pensar que no hi arribem.

Vostè fa vuit mesos que és portaveu del cos, quin balanç en fa?

— És un repte. Soc responsable també de l'àrea tècnica de proximitat i seguretat ciutadana, un àmbit policial molt relacionat amb la comunicació. El dret a la informació és inalienable i d'obligat compliment, i més quan estem parlant de la policia.

Li ha arribat en un moment en què està en debat al Parlament el model policial. ¿S'han sentit qüestionats?

Mai ens hem sentit qüestionats. La comissió sempre s'ha interpretat com una oportunitat de creixement, de canvi i de millora. Acatarem el que el Parlament decideixi.