El "No a la guerra" torna confús

BarcelonaEl clam que va provocar que fins i tot George Bush pare mencionés Barcelona l'any 2003 ha tornat aquest dimecres a fer-se sentir al cor de la capital catalana però ho ha fet amb una intensitat molt més discreta i, sobretot, amb molta confusió. I és que la consigna pacifista del "No a la guerra", que va néixer contra la voluntat d'envair l'Iraq buscant unes armes que no existien, sembla haver envellit molt malament. A la plaça de Catalunya hi havia aquest dimecres unes 3.500 persones però poques semblaven coincidir. Tan diferents eren els perfils que mentre els uns denunciaven que l'OTAN és "una organització terrorista", els altres demanaven a l'aliança que intervingui immediatament en el conflicte i faci fora els russos d'Ucraïna. Entre ells hi ha Bores Compta, un jove català d'origen ucraïnès que resumeix el debat a partir d'un missatge que aquests dies vola per les xarxes socials: "Si Putin deposa les armes la guerra s'acaba. I si Ucraïna deposa les armes, Ucraïna deixa d'existir".

Molt a prop seu hi havia un català que coneix molt bé Ucraïna, Pere Martí. Es defineix com a pacifista i va participar en aquella històrica manifestació del 2003, però tampoc veu clar això de deixar les armes: "El 1939 les tropes feixistes entraven en aquesta mateixa plaça mentre alguns països deien "No a la guerra"... fins que van entrar als seus països i aleshores tot va canviar", diu. A l'escenari instal·lat a la plaça de Catalunya ja han llegit el manifest i ara sona l'Imagine de John Lennon. "El meu pare i els meus germans fa sis dies que s'han allistat", explica Lisa Tambovtseva, ucraïnesa de 19 anys. "No torno al meu país perquè no puc fer-hi res i els meus pares patirien per mi", diu. Darrere seu hi ha dues noies que havien vingut a veure-la des d'Ucraïna i s'han hagut de quedar a Catalunya. A la seva ciutat, Odessa, les tropes de Putin semblen avançar tot i la resistència, segons les informacions d'última hora. "Estic molt preocupada", diu.

Entre el públic també hi havia veterans activistes dels drets socials amb cara de "soc aquí però no del tot", alguns georgians i també una part de la comunitat russa que viu a Barcelona. "Tinc amics ucraïnesos i els dic que em sap molt de greu, que els dono suport", explica Arseni Maximov, que sosté una pancarta contra Vladímir Putin. "A Rússia ara mateix hi ha treballadors que han perdut la feina per haver signat un manifest contra la guerra", diu. Ell, militant contra Putin, també està patint el bloqueig econòmic contra els bancs russos i no pot treure diners.

Armes a Ucraïna

Des que va esclatar el conflicte, dijous de la setmana passada, s'han organitzat concentracions contra la guerra a diferents ciutats catalanes però la d'aquest dimecres, que comptava amb un ampli suport social, era la que es preveia més massiva. I la casualitat no ha pogut fer que la data fos més oportuna: aquest dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat l'enviament directe d'armes a Ucraïna per combatre la invasió russa. Fins ara les armes espanyoles s'enviaven a través de la Unió Europea, des del Fons Europeu de Suport per la Pau, però a partir d'ara la relació serà bilateral.

El manifest pacifista, signat per més de 300 entitats, reclama que la comunitat internacional dediqui "tots els seus esforços a aconseguir un cessament integral de les hostilitats i la retirada de totes les tropes d'Ucraïna". Tot i les diferències entre els assistents, uns més pacifistes que d'altres, la majoria creuen que l'acte ha valgut la pena, encara que sigui només perquè els afectats per aquesta guerra vegin que no estan sols.