Dos 'No a la Guerra' per falta de consens

BarcelonaL'oposició catalana a la invasió russa d'Ucraïna és clara i nítida, però quan s'entra al detall afloren les divisions. Un any després de la guerra, els moviments socials catalans han intentat consensuar una posició unitària però "després de moltes reunions, no ha estat possible", segons reconeixen fonts presents en aquest procés, que, malauradament, lluny d'unir encara ha creat desconfiança. El manifest de la comunitat ucraïnesa denuncia "els assassinats i les violacions" que estan cometent les tropes russes al seu pas per Ucraïna, així com l'amenaça nuclear i acaba demanant "la retirada immediata de les tropes russes d'Ucraïna". Aquesta petició és la que no ha agradat a tothom. Alguns col·lectius, contraris a l'OTAN, consideren que calia només demanar l'alto el foc i que els dos bàndols s'asseguin a negociar, sense la precondició de la retirada de les tropes invasores. Finalment, s'han organitzat dues protestes.

La primera es va celebrar divendres i estava convocada per la comunitat ucraïnesa de Barcelona i les associacions ucraïneses de Catalunya. Hi van participar 8.500 persones, segons la Guàrdia Urbana. La manifestació, amb una clara majoria de famílies ucraïneses refugiades a Catalunya i també amb dissidents russos i bielorussos, va desfilar pel centre de Barcelona per demanar la fi de la invasió i recordar les víctimes que el conflicte està provocant. Hi van participar desenes d'entitats i moltes persones a títol personal. "Avui és un dia molt tràgic per a tots els ucraïnesos. Un aniversari molt trist. Per això de nou hem sortit al carrer per manifestar-nos en suport a Ucraïna", va afirmar Gloria Groziak, una de les organitzadores. La segona gran protesta, sota el lema "Catalunya per la pau", s'ha celebrat aquest dissabte a les 18.30 h a la plaça Sant Jaume i ha comptat amb el suport de més d'un centenar d'entitats. Durant la mobilització, que ha aplegat unes 2.000 persones segons el recompte de la Guàrdia Urbana, s'ha denunciat "la falta de voluntat dels governs i institucions per buscar un camí a la pau" i s'ha demanat una reducció de la despesa militar, en contraposició amb l'enviament de més armes al bàndol ucraïnès.

De la guerra de l'Iraq a la d'Ucraïna

"Hi ha hagut un debat molt fort sobre incloure la retirada de les tropes russes al manifest. Era la palanca que calia per unir", explica Luca Gervasoni, director de Novact, l'Institut Internacional per l'Acció Noviolenta. Per a ell "ha estat un error" no fer-ho. Rememorant la històrica manifestació que es va celebrar a Barcelona l'any 2003 contra la invasió d'Iraq, tot just ara fa 20 anys, Gervasoni recorda que també es va demanar la retirada de les tropes invasores (liderades pels Estats Units i amb el suport d'Espanya, entre d'altres), sense que això es llegís com un aval al govern de Bagdad. "Sadam Hussein havia comès crims de guerra, però ningú entenia que estiguéssim a favor d'ell", reflexiona. La seva entitat, com també ho faran d'altres, va participar en les dues manifestacions.

La vicepresidenta de l'Associació de Russos Lliures a Espanya, Julia Taran, comparteix el seu punt de vista. "Hauria estat molt millor una manifestació unitària", diu. I afegeix: "Els ucraïnesos no es volen ajuntar amb la gent que no demana la retirada de les tropes i per a mi tenen tota la raó del món". La seva associació va participar divendres en la protesta ucraïnesa i va convocar una tercera manifestació per dissabte a les cinc de la tarda davant de Palau Robert, des d'on van anar fins a la plaça Sant Jaume. "Jo també soc pacifista i anti-OTAN o qualsevol aliança militar, però en aquest moment no toca parlar de l’OTAN", reivindica. "Els ucraïnesos no poden estar ara per la pau mundial. Primer cal treure el dolor, parar els peus al violador", considera.

El manifest de Catalunya per la Pau no demana la retirada de les tropes russes, però tampoc menciona l'OTAN. "S'ha fet una crida on tothom s'hi troba còmode, ni a favor ni en contra de l'OTAN", defensen fonts del col·lectiu, que reconeixen que ha estat "molt complex" buscar l'equilibri. El manifest demana "un alto el foc immediat i una solució pacífica al conflicte".