"No és fàcil fer una mesura que protegeixi les dones sense que algun sector les estigmatitzi"

BarcelonaUna de cada cinc dones joves té dolors importants amb la regla, segons un estudi de la revista Women’s Health. "Com més jove ets, més dolor, sobretot per sota dels 25 anys, perquè el coll de la matriu està molt tancat", explica Elisa Llurba, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Malalties com l’endometriosi, l’adenomiosi –que és un tipus d’endometriosi–, la hipermenorrea –regles molt abundants– per miomes, per exemple, poden causar regles doloroses. "No totes les regles són tan doloroses perquè no puguis dur a terme la teva activitat, però hi ha regles en què el dolor és incapacitant per anar a treballar o a l’escola i t'has de quedar al llit", diu Llurba. La ginecòloga considera que la nova llei de l’avortament, que inclou baixes de tres dies per a les dones amb regles incapacitants, és "un reconeixement d'un problema que és únicament femení o de les persones que menstruen i que no s’ha reconegut fins ara". La dismenorrea –dolor intens abans o durant la menstruació– pot cursar amb dolor abdominal fort, còlics, nàusees, marejos, rampes i vòmits.

"Reconèixer que la dismenorrea és una patologia exclusiva de les persones que menstruen i que això no fa les dones ni millors ni pitjors em sembla un avenç", coincideix la infermera i nutricionista Xusa Sanz, especialitzada en salut hormonal. Però hi afegeix un matís: "Ara bé, no m'agradaria que es tracti, per exemple, de baixes recuperables perquè aleshores és un mal servei". "Si després s'han de recuperar les hores, tindran més càrrega de feina i augmentaran els estressos", cosa que pot fer empitjorar la simptomatologia, diu la infermera. El dolor de regla, assegura, pot afectar en algun moment de la vida el 70% o el 80% de les dones, i per això "s'ha normalitzat".

Esther Vivas, sociòloga, periodista i autora de Mama desobedient, recorda que tot allò que té a veure "amb la salut de les dones és socialment menystingut i invisible", i considera que tan important és que es legisli en aquest sentit com que "se’n comenci a parlar públicament i es trenquin tabús". "Si avui parlem d’aquesta nova legislació és gràcies a aquesta nova onada feminista que ha permès treure de l’àmbit privat al públic una sèrie de temes que fins fa poc eren tabú, com la menstruació, la sexualitat i la part fosca de la maternitat".

L'estigma, debat obert

L’endometriosi és la principal causa de dolor en les menstruacions, apunta la doctora Llurba, i té un retard en el diagnòstic d’entre vuit i deu anys. "És el problema de considerar normal el dolor de la regla. Quan hi ha un dolor molt fort hi sol haver un problema de base, perquè la regla no ha de fer mal", sosté. Sanz afegeix que hi ha un infradiagnòstic d'aquestes malalties per "la mirada androcentrista de la medicina": "La medicina no es mira igual les dones que els homes". "El dolor és invalidant i requereix baixa, no són invencions seves, però s’acostuma a menystenir", afegeix Llurba.

Per tot plegat consideren que la nova llei és "un reconeixement important i necessari" que, a més, permet visualitzar malalties fins ara silenciades. Llurba opina, a més, que la llei també les "protegeix" laboralment davant un acomiadament. "Garantir drets mai hauria de significar estigmatitzar les dones, i discursos que ho qüestionen deixen entreveure una mirada masclista en relació amb la salut", afegeix Vivas després que algunes veus, com la de la ministra socialista d'Economia, Nadia Calviño, hagin insinuat que la mesura podria acabar "estigmatitzant" les dones en l'entorn laboral.

I és en aquest punt on sorgeixen més divergències. "No és fàcil fer una mesura que protegeixi les dones sense que algun sector les estigmatitzi", admet Lorena Martínez, presidenta de l'Associació d'Afectades d'Endometriosi a Catalunya (Endo&cat). "Nosaltres fa anys que busquem una fórmula i no la trobem", reconeix. "Si venim del fet que alguns empresaris es qüestionin contractar una dona per por que es quedi embarassada o hagi de tenir cura dels fills, afegir-hi ara la possibilitat que puguin agafar-se baixes durant la menstruació pot fer que els sectors més masclistes de l'empresariat tinguin un altre element de discriminació", argumenta. En aquest sentit, l'Associació d'Afectades per l'Endometriosi a Catalunya considera que caldria que la nova mesura anés acompanyada dels recursos necessaris per investigar i fer recerca sobre les malalties que causen aquest dolor i poder-hi posar remei.

Repercussions en escoles i instituts

Més enllà del món laboral, Llurba creu que tindrà un impacte en el món acadèmic: "Les que més ho pateixen són les noies joves, perquè el fet que no se’ls reconegui el dolor de regla com a causa per no fer un examen o una activitat és estigmatitzant. Dir a la noia que això no és motiu per anar a casa o que s’ho està inventant, o tacar la cadira perquè no la deixen anar a canviar-se el tampó, són situacions que passen a les nostres escoles".

La dismenorrea –dolor amb la regla– afecta de manera negativa la qualitat de vida de les dones que la pateixen i és la principal causa d’absentisme a l’escola i a la feina de les dones en edat reproductiva, segons un estudi de la revista Women’s Health. També s’associa a malalties com migranyes, fibromiàlgia i síndrome de l’intestí irritable.