"Com vols que no faci botelló, si m’han robat els dos millors anys de la meva vida?"

Montcada i ReixacLa Laura va fer els 18 anys fa un parell de dies. Ha celebrat l’aniversari amb els amics en una discoteca de Sant Cugat on es pot ballar sense mantenir cap distància de seguretat, però poc després de mitjanit el local ha tancat. És divendres i hi ha una macrofesta a la UAB i, com tot l’estiu, botellons a les platges de Barcelona, però ells han decidit tornar al seu barri, que per alguna cosa avui és festa major a Can Cuiàs (Montcada i Reixac). 

No hi ha ni un sol envelat i no es veu festa per enlloc. De fet, a la una de la matinada pels carrers del barri només hi ha porcs senglars. Però tothom sap on ha d’anar: la festa és a la muntanya i hi ha uns 400 joves d’entre 16 i 21 anys. Molts són del barri, però també hi ha nois de Torre Baró i de Ciutat Meridiana. “Si no hi hagués restriccions no sé com hauria celebrat els meus divuit anys… Ni m’ho he plantejat”, diu la Laura resignada. En aquest botelló de la zona nord no hi ha llauners i tothom ha vingut amb tot el que necessita per passar la nit: gots de plàstic, glaçons, alcohol, tabac i alguns porros. Fins i tot n’hi ha un, el Rober, que s’acabarà convertint en heroi anònim, perquè ha portat aigua. 

“Foc, foc! Hi ha foc!”, “Qui ha sigut l’imbècil?” És la segona vegada en pocs minuts que algú intenta provocar un incendi, i la broma ja no fa gens de gràcia. El foc s’estén ràpidament i molta gent fuig muntanya avall. Una desena de joves s’endinsen a la muntanya i lluiten contra les flames intentant trepitjar-les. “No li tiris el cubata, que encara cremarà més”, diu un. No bufa ni una mica d’aire, però la vegetació està molt seca i les flames comencen a enfilar-se per les branques i ja arriben als tres metres d’altura. Un valent les intenta apagar amb les mans. “De pressa, aigua, aigua”, crida tothom. Quan sembla que el foc guanya la partida i que el botelló de festa major acabarà amb un incendi a Collserola arriba una meravellosa garrafa d'aigua de cinc litres. “Visca els bombeeeeers”, criden entre rialles els joves que s’havien quedat mirant l’espectacle des de baix. Amb el foc abatut, els que l’han apagat ho celebren i els que havien fugit tornen. Continua la festa. 

“Vaig començar la quarantena amb 16 anys i ara en tinc 18. M’han robat els dos millors anys de la meva vida. Com vols que no faci botelló?”, diu el Marcos. “Si tanquen les discoteques hem de fer alguna cosa, no?”, afegeix un altre, deixant clar que no hi ha cap més opció.

"Cal posar ordre a l'oci nocturn"

Consultat per aquest diari, el psicòleg i pedagog Jaume Funes lamenta que la societat “no hagi sigut capaç d’oferir una alternativa a les discoteques perquè els adolescents es puguin relacionar”. I recorda que “durant la pandèmia la felicitat màxima era no estar tancat a casa”, de manera que és comprensible que amb l’aixecament del toc de queda els adolescents i joves vulguin estar al carrer. Sobre els botellons, insisteix: “No queden per beure. Es troben per relacionar-se i estar junts, i també beuen”. Funes reconeix “la dificultat de gestionar la necessitat que tenen els adolescents de sortir i estar junts amb el dret al descans dels veïns” i proposa aprofitar el context actual: "Potser és l’ocasió per intentar canviar que el desig dels adolescents sigui acabar fent el mateix que hem fet els grans. Cal posar ordre a l’oci nocturn. Ara és el caos del negoci".  

Més enllà de la falta d'opcions per relacionar-se entre ells, en aquests barris hi ha també una forta problemàtica social: “Hermano, que aquí no hi ha feina. Que estem molt malament. Que ens obliguen a delinquir. A Torre Baró només hi ha multes i presó i famílies de deu persones que viuen en pisos de 20 metres. Aquí hi ha molt de patiment”, diu el Xavi. És d’origen portuguès, té 20 anys i 11 causes pendents, diu. “Posa-ho al teu diari, hermano, posa-ho que quedi clar: volem feina, feina, feina, feina i feina. Entesos?”  

A les tres del matí, una patrulla de la Guàrdia Urbana passa just per sota de la muntanya i descobreix la festa. "La poli, la poli!", crida un noi. Però ningú no es mou. Saben que els agents no baixaran del cotxe ni tampoc demanaran reforços. La policia no té prou efectius per frenar tots els botellons, i els que se celebren en aquests barris no són la prioritat.