“Si no cuidem la salut mental, no aturarem el virus”

Barcelona“Amb la primera onada del coronavirus no es va prestar l’atenció necessària a la salut mental i no es va intervenir per ajudar a gestionar l’impacte emocional que va tenir en la població, i ara ens trobem de ple en la segona onada amb els efectes mal digerits”. Ho diu Ingeborg Porcar, directora tècnica de la Unitat de Crisis de Barcelona, que pertany a la Facultat de Psicologia de la UAB. Alerta que un dels gran errors que s’han comès des de l’inici de la pandèmia ha sigut “menystenir l’impacte psicològic” i deixar “que la gent s’ho gestionés cadascú a la seva manera, cosa que ha suposat moltes mancances”. Porcar apunta que la pandèmia mundial està portant “a un augment de patologies mentals i a un agreujament de les que ja hi havia” i alerta que el que ens trobarem a partir d’ara és que una part important de la població sana pot reaccionar a la segona onada “rebaixant la protecció”. Diu que és “un mecanisme de defensa normal davant la por i la falta d’eines: si no els ensenyem a gestionar els riscos reaccionaran ignorant-los, i això en aquest cas suposa un gran problema perquè pot ser una font de contagis”.

Per a aquesta experta, el missatge més important que s’ha de traslladar davant la nova onada és que “cal que les autoritats sanitàries s’adonin que la part emocional és fonamental”. “Sense cuidar-la no aturarem el virus -explica-. Qualsevol expert en gestió de crisis i salut pública hauria d’entendre que si tens una població gran sotmesa a limitacions i situacions d’estrès i no tens cura de la seva salut mental, això no funcionarà”. Porcar creu que la salut mental no és a la llista de prioritats polítiques i que això “ho pagarem tots”, ja que pot col·lapsar més el sistema. “Ens trobarem amb gent que no està bé i que acabarà amb quadres d’angoixa a urgències, i no caldria. Es podria actuar molt abans i evitar-ho”, adverteix.

Efecte acumulatiu

El doctor Eduard Vieta, cap del servei de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Clínic, està d’acord amb la importància de la salut mental en el context actual. Vieta alerta que el fet que la situació s’estigui allargant en el temps “és una dificultat gran” per a molta gent. “Les persones estem preparades per afrontar situacions de crisi, però si s’allarguen molt els nostres mecanismes d’adaptació acaben fracassant”. Ara el gran problema, diu aquest expert, és que “hi ha un efecte acumulatiu de cansament de tot el que hem viscut” i apunta que les mesures restrictives que ja s’estan aplicant “poden portar a partir símptomes depressius, de frustració, de desesperació o irritabilitat”, a més de reconèixer que són problemes que “a la llarga es poden traduir en trastorns mentals”. “Quan augmenta la psicopatologia de la població amb un factor d’estrès generalitzat com l’actual hi ha més persones que desenvolupen trastorns mentals, sobretot si la situació es cronifica”, alerta.

Davant d’això, Vieta reconeix que, tot i que s’intenta mantenir l’atenció mèdica, “no és igual de satisfactòria perquè a vegades s’ha de fer per telèfon o online i no és el mateix”. “Tenim més gent malament psicològicament, però en canvi n’estem veient menys perquè molts tenen por de venir als hospitals o no se senten a gust amb les noves formes d’atenció telemàtica”, lamenta, i assegura que el que sí que s’està notant és “un augment de demanda a les consultes privades”, cosa que suposa una discriminació entre els pacients, ja que només hi poden accedir els que tenen més recursos.

Per a Dolors Líria, psicòloga i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), es nota que “venim de fer molts esforços”: “Ara mateix el que més ens pesa és la renúncia social, perquè els éssers humans som éssers socials i tornar a fer renúncies en aquest sentit es fa difícil”. Així mateix, apunta que la incertesa de no saber quant s’allargarà aquesta segona onada no ajuda, ja que genera “una gran angoixa i una sensació de no controlar res”.

Blindar activitats

Davant d’aquesta situació, tot i que reconeixen que no és fàcil, els experts recomanen algunes pautes que poden ser d’ajuda per gestionar-ho millor. Porcar apunta: “La conducta que necessitem ara és un enfrontament actiu, és a dir, informar-se puntualment a partir de fonts fiables, prendre mesures per protegir-se i intentar adaptar la nostra vida per trobar un equilibri que ens permeti seguir fent coses sense riscos”.

En aquesta mateixa línia s’expressa el doctor Vieta, que afirma que està molt bé intentar blindar algunes activitats, com ara l’escola, i mantenir una certa interacció social “sempre amb totes les mesures de seguretat”. I parla de l’exemple concret de les residències de gent gran: “Ens vam equivocar en la primera onada i ara cal corregir-ho. No podem deixar la gent gran sola com vam fer durant el confinament. Ara, si cal, admetrem algun risc, perquè tenim clar que el més important és cuidar la salut mental de la gent gran”.