"No és un cas aïllat": més testimonis qüestionen el Manyanet per haver silenciat casos d'assetjament escolar

"Heu d'explicar que no és un cas aïllat", implora a l'altra banda del telèfon una mare, E.P., que portava fins fa tres anys la seva filla a l'escola Manyanet Sant Andreu. "La vaig treure d'allà perquè patia bullying. Durant la primària vaig demanar explicacions a l'escola diverses vegades, i fins i tot vaig demanar que la canviessin de classe, però el director no em va rebre mai. Sempre deixaven sols els tutors a l'hora de donar la cara", explica aquesta mare a l'ARA. Va canviar la seva filla d'escola quan es va sentir amb forces, quan la va veure "preparada" a ella i quan el Consorci d'Educació li va trobar una plaça en un altre centre del barri. "Només em van ajudar quan van veure que jo estava disposada a anar fins al final", assegura. La nena ja havia acabat 1r d'ESO i havia patit fins i tot agressions físiques per part d'un grup d'alumnes. Ara fa 4t d'ESO i va "contenta" a un altre centre.

Commocionada pel suïcidi de l'alumna de 3r d'ESO, que ara els Mossos d'Esquadra investiguen si va ser a causa del bullying que suposadament patia al centre, aquesta mare s'ha posat en contacte amb l'ARA per explicar que l'escola Manyanet "ha tapat sistemàticament" els casos d'assetjament escolar que hi ha hagut. "L'escola només vol mantenir la seva imatge", diu E.P., que atribueix part del rebuig cap a la seva filla al fet que "no encaixava en els cànons de família tradicional que té l'escola", que és religiosa. "Hi ha famílies que tenen una posició econòmica i social que tenen més pes que la resta", resumeix. 

Aquesta mare assegura que hi ha més casos d'alumnes que han marxat del centre davant la manca de solucions i mesures si patien assetjament escolar. En són un exemple els fills de David Vidal, el professor universitari que va publicar a les xarxes el suïcidi de l'alumne del Manyanet. Segons va dir a l'ARA, va canviar els seus dos fills de centre alarmat per "uns protocols incompatibles amb la protecció i els drets dels menors": "Al meu fill li feien bullying i quan ho vam anar a explicar a la direcció, el coordinador d'ESO se'n va enriure davant de tota la classe", afirma. Si no va treure els seus fills a la primera va ser perquè sempre pensava que "el següent curs tot aniria millor". "A vegades et trobaves un professor bo i un tutor més receptiu i aguantàvem", diu. Tot i això, assegura que l'escola "normalitza els assetjaments". "No van fer res", sentencia.

Vidal diu que al barri "és un secret a veus" perquè hi ha escoles que reben nens "molt afectats emocionalment" provinents del Manyanet. De fet, diverses persones han contactat amb l'ARA per explicar històries semblants i per denunciar que el centre fa dècades que feia cas omís quan hi havia conflictes greus entre els estudiants. Descriuen una "cultura de deixar fer" instal·lada des de fa anys al centre, que actuava (o actua), diuen, com si l'assetjament fos "una cosa de nens", fins al punt que a vegades els agressors comptaven amb la complicitat d'alguns professors, que no només "miraven cap a una altra banda", sinó que legitimaven les bromes o els sobrenoms que rebien alguns alumnes. "Em nego a creure que no sabessin res", diu Jordi Farreras, alumne del centre entre el 1980 i el 1994, que recorda episodis de "violència verbal i física" entre alumnes i de professors a alumnes. Eren altres temps, segurament, i ara hi ha més sensibilització, però a ell li costa trobar bons records del seu pas pel centre. Ha escrit una cançó en què descriu l'ambient de l'escola: "Exigint absurditat / i mirar a l’altre costat".

Una altra mare de l’escola, que prefereix no dir el seu nom, es mostra sorpresa per tot l’enrenou que s’està produint i no entén que hi hagi crítiques tan dures de pares i mares del centre: "Si jo pensés que els nens pateixen ja els hauria tret", assegura i afegeix que si existeixen alguns casos, "no són per culpa de l’escola ni de la seva indulgència". Ella mateixa va haver de reunir-se amb el tutor del seu fill perquè hi havien alguns problemes a classe, però "es van solucionar sense que calgués haver de parlar amb ningú més". Defensa, però, que si hagués calgut hauria elevat el cas a la direcció del centre i que no hauria parat fins a solucionar-ho. Aquesta mare, que defensa que davant d’un cas així "cal ser prudent", considera que caldria saber si l’escola va activar o no el protocol d’assetjament i per quins motius. Tem que el suïcidi de la noia, sumat al cas de l’informàtic que va trobar pornografia infantil al capellà de la parròquia vinculada al centre, acabi malmetent la imatge d’una escola "que ha fet molt per Sant Andreu".

Els protocols obliguen a posar per escrit els casos i les sospites d'assetjament

Segons els protocols actuals, quan es detecta un cas d'assetjament escolar o hi ha una sospita, el centre ha de fer un informe de valoració per escrit i posar-lo en coneixement de la direcció, a qui correspon parlar-ne amb els afectats, els agressors, els "espectadors" (la resta de la classe) i les famílies. Si es determina que hi ha una situació de bullying, es comunica a la Inspecció i es comença una fase d'intervenció en què poden actuar els docents, orientadors i psicopedagogs. Si no es tracta d'un cas d'assetjament, s'han d'aplicar mesures de prevenció. 

Aquest diari no ha pogut obtenir la versió del centre, tot i que s'ha intentat posar en contacte amb els seus representants legals en diverses ocasions en les últimes hores. El responsable de la unitat de compliment normatiu i portaveu del centre, Antonio Ruiz, sí que ha fet declaracions a l'agència Efe i ha assegurat que "no consta cap incidència ni cap acció via tutoria, ni hi ha cap queixa formal per part de la família" de la noia que es va treure la vida el 19 de maig. "La notícia del suïcidi ens ha deixat totalment sorpresos", ha expressat. Segons el portaveu, el director del col·legi li ha traslladat que l'únic incident que es coneix és una queixa que la mare de la nena va traslladar a un professor, de la qual no hi ha constància escrita.

El diari El Periódico ha avançat que els Mossos, a banda d'investigar el cas de la noia que es va treure la vida el 19 de maig a Sant Andreu, també estudien el suïcidi d'un exalumne del Manyanet de les Corts el 2019, quan el noi tenia 21 anys. La família del jove també creu que el centre no va actuar adequadament per protegir el seu fill: no volia anar a l'escola i mai van saber a què es deia aquesta negativa. La inquietud de la família, explica aquest mitjà, va reaparèixer quan va sortir a la llum amb la detenció del sacerdot de l'escola, que tenia material pedòfil.