"No ens calia portar més fills al món quan ja n’hi ha molts que necessiten pares"

Barcelona"Si mai et passés res, voldries que el teu fill anés a viure amb una altra família o en un centre d'acollida?". La pregunta la fa Clara Caballero quan ja fa una estona que conversa amb l'ARA i altres famílies d'acollida, i serveix de resposta per explicar els motius que la van portar a fer el pas. En el seu cas, la seva família fa 15 anys que acull temporalment menors que han hagut de ser separats dels seus progenitors. Durant aquest temps, ha acollit vuit menors. Tot i que no amaga que sovint és un procés difícil, el reivindica. "A mi em fa feliç, és el meu petit granet de sorra", resum.

Com ella, també el Josep Sala defensa la importància que més famílies se sumin a aquesta xarxa. En el seu cas, ja tenien una filla biològica i un fill adoptat que va arribar a casa amb 18 mesos i ara té 34 anys. "Vam decidir que no ens calia portar més fills al món quan ja n’hi ha molts que necessiten pares", explica, i per aquesta mateixa raó, un cop s'han jubilat, ell i la seva parella han entrat ara en la xarxa de famílies d'acollida. Des d'aleshores ja han passat tres nadons per casa seva, tots ells pràcticament acabats de nàixer.

Ells dos formen part de les 787 famílies d'acollida que hi ha ara mateix a Catalunya. Una xifra que la Generalitat admet que és insuficient. Aquest dilluns, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha explicat que actualment hi ha 280 nens menors de sis anys que no tenen cap família que els aculli. Una xifra que és més del doble de la que hi havia el 2018 –115 menors aleshores– i que converteix Catalunya en la comunitat autònoma amb més infants de menys de sis anys en centres.

Tot i que els menors de sis anys són només una petita part dels menors tutelats que hi ha ara mateix a Catalunya, la consellera ha explicat que posen l'accent en aquesta franja d'edat perquè és la més sensible. "És primordial per als menors de 6 anys viure i créixer en un entorn familiar. És desitjable també per a més grans, però creiem que és la franja on hem de centrar els nostres esforços", ha explicat Martínez Bravo, que s'ha fixat com a objectiu que a Catalunya no hi hagi cap menor de sis anys en centres d'acollida.

Més personal

Per aconseguir-ho, el Govern ha impulsat una campanya que busca augmentar el nombre de famílies acollidores de Catalunya. El pla, que s'ha treballat des de l'estiu amb famílies i entitats del tercer sector, inclou mesures a curt i a mitjà termini. Entre les més immediates, hi ha la contractació de 25 professionals repartits per tot el territori per agilitzar els informes de valoració dels menors. Això ha d'ajudar al fet que els terminis previstos legalment es compleixin, i que en la modalitat d'urgència i diagnòstic els menors no s'hagin d'estar més de sis mesos amb la família d'acollida.

En teoria mig any és el temps que els tècnics tenen per avaluar la situació del menor i trobar-li una solució més estable. A la pràctica, però, aquestes acollides d’urgència i diagnòstic s’allarguen més enllà. Això no només dificulta la gestió tant per a les famílies com per al menor –com més temps passa, més difícil li resulta trencar el vincle–, sinó que a més contribueix a col·lapsar el sistema. Com que les famílies que estan per a casos d’urgència o d'acollides temporals “estan ocupades” durant més temps, no es poden fer càrrec de les noves criatures que entren al sistema, que no tenen més alternativa que un centre. 

Una altra de les mesures anunciades pel Govern és un reforç de la coordinació entre la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA) i l'Institut Català d'Acolliment i de l'Adopció (ICAA). Aquesta és una mesura molt reclamada per les famílies, que denuncien que sovint la poca coordinació entre tots els actors que participen en el procés el fan més difícil.

Pel que fa a les mesures a mitjà termini, el Govern aspira a flexibilitzar el règim de visites entre la família d'acollida i la família biològica, ja que ara mateix exigeixen massa disponibilitat. També s'obrirà una negociació amb el govern espanyol per aconseguir millores fiscals per a les famílies d'acollida, que actualment ja reben una prestació per la seva ajuda. Aquestes ajudes fiscals, ha explicat la consellera, podrien suposar la creació d'un carnet amb avantatges com el que ja tenen les famílies nombroses o monoparentals.

Vèncer les pors

Però el més urgent per al Govern és atraure noves famílies a la xarxa d'acollida. L'aspiració, ha dit la conselleria, seria pràcticament doblar les actuals i moure's en una xifra al voltant de les 1.400 famílies. "Cal que la gent pensi molt més en els seus propis fills", explica Marta Llauradó, que havia tingut menors en acollida fa un temps, aprofundint en el missatge de Caballero a l'inici d'aquest reportatge.

El més difícil sovint és vèncer les pors. Quim Guàrdia ho explica així: "La primera vegada que hi tens contacte penses: quina por. Però quan resols el primer cas, o t'hi quedes per sempre o ja no en vols tenir més". En el seu cas, la seva família ha repetit i ja són tres les criatures que ha acollit a casa seva. "El que sents és la satisfacció d'haver ajudat una persona en un moment clau", apunta. La gestió, admeten, no sempre és fàcil. Hi ha criatures que venen de situacions molt difícils, amb casos de violència o abandonament pel mig.

Un altre dels temors habituals en el cas de les famílies que ja tenen fills és com ho viuran els altres menors de la casa. "Els nens són molt més oberts de ment que els adults", explica Caballero, que quan va acollir el primer infant tenia tres criatures d'un, tres i cinc anys. També fa patir el dolor de deixar anar una criatura amb qui has conviscut. En la majoria de casos, però, les famílies expliquen que els ha sigut possible mantenir el vincle, tant si els nens han acabat finalment en una altra família d'adopció com si han pogut finalment retornar amb els seus pares biològics.