No és assetjament, és incomoditat: així resol la Universitat de Girona les acusacions a un professor

BarcelonaEl 3 de setembre del 2021 dues alumnes de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona van fer uns tuits acusant d’assetjament un professor, O.P., que s’havia agafat una excedència per treballar en un organisme de la Generalitat. Tres dies després de les piulades el degà de la facultat, coneixedor d’alguns fets a través de la seva filla, va traslladar el cas a la Unitat d’Igualtat de Gènere. I el mateix dia el professor acusat a les xarxes va denunciar les piulades. Aquest dimecres es va saber la resolució, que concloïa que no hi va haver assetjament i instava les parts a acudir a una mediació. El professor està disposat a anar-hi, i així ho va traslladar al rector, per evitar haver d'iniciar una querella per injúries i calúmnies contra les dues alumnes que van fer els tuits.

La resolució ha comportat, també, que aquest dijous una cinquantena d’estudiants hagin protestat davant el rectorat. Els alumnes consideren que la investigació és “pèssima i totalment parcial”, i han reclamat que es revisin els protocols. Els estudiants consideren que "són inefectius" perquè no és la primera vegada que fallen, segons apunta en Martí, un dels portaveus de la plataforma Faràs Alguna Cosa (FAC), que considera que “aquest cas és la gota que ha fet vessar el got, però hi ha queixes que venen de lluny”, informa Maria Garcia.

Durant el procediment de la comissió, diferents alumnes van aportar-hi el testimoni, i una d’elles va convertir el seu relat en denúncia interna perquè va assabentar-se que el mateix que havia viscut ella entre el 2009 i el 2010 s’havia repetit en "altres casos". Ella va rebre una desena de correus. El primer, quan O.P. encara no era el seu professor. "Fa massa dies que no em creuo per la Facultat amb el vostre somriure reconfortant", li deia ell. L’alumna va quedar sorpresa per aquesta llicència d’algú a qui no coneixia personalment i que havia aconseguit el seu correu. Li va respondre fent palesa la seva preocupació, també pel fet que el missatge fos de les quatre de la matinada. "Jo no estaria ni preocupada ni espantada. Si fos tu i em conegués a mi, estaria aterrida!", li va respondre ell. Segons la comissió, el cas està prescrit però, d’acord amb el protocol, no hi ha evidències de l’assetjament sexual imputat.

El consentiment

Una altra noia va relatar com el professor es va interessar per ella quan tenia 19 anys i ell estava a punt de fer-ne 40. Els fets van passar entre 2017 i 2019. Ell la va contactar per Wallapop amb el pretext d'un ordinador que ella havia posat a la venda. A partir d’aquí va començar una relació de complicitat. "Em va dir que estava molt enamorat de mi, em venia a buscar on treballava, una nit me’l vaig trobar al revolt de la carretera esperant-me", explica la noia, que va intercanviar molts correus amb ell i va rebre fulls de Word parlant d’amor, invitacions per anar a actes i bitllets d’avió. El docent la feia sentir especial i, segons ella, va derivar en una relació que va durar unes setmanes. En un dels correus que ella va aportar a la comissió, ell li deia: "Últimament anava tenint la sensació que tot plegat ja ho començaves a viure com un assetjament". I en un altre li reconeixia: "Sense la teva vareta màgica estic perdut". La noia es va assabentar que el professor iniciava una relació amb una altra alumna –l’actual parella d’ell– i hi va posar fre. El docent reconeix a l'ARA que tot això va passar perquè s'emmarcava en una relació sentimental "lliure i consentida" que va durar dos anys, tot i que de manera fluctuant en el temps pels dubtes d'ella. Això sí, aclareix que ell va ser qui va donar-la per acabada i que és l'única que ha tingut amb una alumna, perquè la resta de relacions –parla de dues més– van iniciar-se un cop havia deixat de ser professor seu. "Ella seguia venint a classe, anàvem a sopar, venia a les meves conferències, mai em va transmetre que estigués assetjada. Si s'hi va sentir, per què va seguir amb la relació durant un any?", diu ell, que recorda que l'any 2018 va abandonar la universitat i, tot i això, es van seguir veient.

Un altre dels documents que la noia va aportar és la proposta d’un treball d’història de la filosofia antiga. Una proposta específica per a ella. En totes les opcions havia d’anar acompanyada del professor de l’assignatura. "Seleccionar un text de qualsevol autor grec entre Parmènides i Plató i sol·licitar al professor de l’assignatura que us el copiï sobre el cos, en la llengua original, amb bona lletra i poca llum", deia la proposta. "Les quatre propostes no són excloents. Se’n pot portar a terme més d’una o, fins i tot, totes quatre. De fet, aquesta seria l’opció més coherent si es vol aspirar a obtenir la puntuació màxima de l’assignatura", afegia el document. Aquestes quatre opcions es podien intercanviar per qualsevol opció que impliqués "algun tipus d’interacció, espiritual o corporal, amb el professor". Ell ho emmarca en una broma, que no va interferir en cap cas en la parcel·la acadèmica, i que en un altre correu li resolia els dubtes sobre el treball.

Dues exalumnes més van aportar el seu testimoni a la comissió. "Venia a parlar amb mi al bar de Lletres. Jo li vaig parar els peus i vaig deixar d’anar a les classes com a oient. Al principi et sents important, perquè el professor et ve a preguntar, però després era massa insistent i vaig traslladar-li la meva incomoditat", diu. Una altra noia va viure una situació similar fins que en una revisió d’un examen al despatx, ell va acostar-se-li excessivament i ella se'n va anar incòmoda i enfadada. Totes les noies indiquen la necessitat d’abordar la qüestió del consentiment i remarquen que un docent té un poder sobre les alumnes que les situa en un pla completament diferent.

Mediació i consciència del rol

Dimecres els sis membres de la comissió –quatre dones i dos homes– van concloure que en relació amb aquest cas no hi ha evidències clares d’assetjament. Això sí, es va admetre que les actuacions que han pogut realitzar des de la UdG són limitades perquè en el moment en què es van produir els fets no hi havia cap codi de conducta que tipifiqués els fets. D’altra banda, deixen palès que s’ha constatat el malestar i la incomoditat de les alumnes i que elles no volien relacionar-se amb ell. "El professorat i l’estudiantat han de prendre consciència del seu rol –diu la comissió–, que aposta per una mediació". O.P. creu que la comissió ha sigut "exhaustiva" i "taxativa", i posa de manifest que "és preocupant que estudiants universitaris vulguin fer passar per assetjament coses que no hi tenen res a veure", creant una "confusió terminològica" i "banalitzant" els assetjaments que sí que existeixen. "Soc un defensor de les relacions lliures i amb consciència de les diferències que es tenen, no només d'edat", argumenta, i posa d'exemple els vint anys que es porta amb la seva actual parella.

Després de la protesta davant el rectorat, el vicerector de Comunicació, Salvador Martí, ha reconegut que es revisava el protocol i ha posat en valor que "qui va iniciar tots els processos" va ser "la institució".