Nivells mínims: els embassaments ja han perdut tota l'aigua de les pluges de maig i juny

BarcelonaLes reserves d’aigua tornen a estar en una situació molt crítica. Després que les pluges del maig i el juny donessin un respir per afrontar l’estiu, la manca de ruixats i tempestes que s’arrossega des de fa setmanes ha fet baixar ja el nivell dels embassaments de les conques internes fins i tot per sota del nivell més baix de la primavera. Aquest cap de setmana les reserves dels embassaments de les conques internes se situaran per sota del 25%, el nivell més baix des del 2008. Ni en els moments més crítics de la primavera, just abans que comencés a ploure, les reserves havien baixat tant. Els poc més de 5 punts percentuals que van guanyar els embassaments de les conques internes amb aquelles precipitacions s’han gastat durant un estiu en què el ritme de baixada de les reserves ha sigut, malgrat tot, més baix que en l’estiu anterior.

La conca amb una situació més crítica és la de la Muga. El pantà de Darnius-Boadella ha disminuït fins al 18%, un nivell més baix ja fins i tot que el de la sequera del 2008. Aquell any, el punt més crític d'aquest pantà es va donar per Nadal i, tot i això, les reserves no van caure mai per sota del 20%. A diferència del que va passar en la resta d’embassaments situats a la meitat nord de Catalunya, a l’Alt Empordà els ruixats i tempestes del maig i el juny no van servir per gran cosa més que per aturar la baixada del nivell del pantà de Darnius-Boadella durant algunes setmanes.

En general, els embassaments de les conques internes encara no estan per sota del nivell més baix de la sequera del 2008: llavors, a principis d’abril les reserves van caure fins al 21%, un nivell que si no hi hagués pluges i si seguís el ritme de consum de les últimes setmanes s’assoliria d'aquí un mes. A la conca de l’Ebre les dades no són gaire millors, els embassaments de l’oest de Catalunya estan de mitjana al 35%, però hi ha pantans, com el de Rialb, que també estan per sota del 18%.

Sense tempestes de tarda

La bona tendència de ruixats gairebé diaris del final de primavera s’ha vist compensada per un estiu en què les típiques tempestes de tarda han estat fins ara molt absents. Des de principis de juliol només hi ha hagut un dia de tempestes destacables, el 27 de juliol. Fins ara l’agost no ha deixat ni un 10% de la precipitació que sol deixar fent una mitjana del conjunt de Catalunya, i si bé és cert que juliol i agost solen ser mesos secs en moltes comarques, no és així a les capçaleres dels rius, on és habitual que hi apareguin tempestes de tarda. Només cal comparar per exemple l’agost actual amb el de l’any passat. A la Vall d’en Bas l’agost del 2022 s’hi van acumular 155 l/m², i el del 2021, 159 l/m², mentre que enguany fins ara n’han caigut només 3. A Organyà, a la conca del Segre, l’agost passat hi van caure 170 l/m², una dada molt alta per ser agost, però aquest any encara no hi ha caigut ni una gota. A la capçalera del Ter, dels últims onze agostos en vuit s’han superat els 100 l/m², però enguany de moment amb prou feines n’han caigut més de 20.

Malgrat tot, aquest estiu els embasaments no s’han buidat al ritme de l’any passat. Entre l’1 de juliol i el 31 de juliol del 2022 les reserves van baixar més d’11 punts percentuals, mentre que aquest any la baixada ha sigut de menys de 3, tot i que les pluges d’un mes i de l’altre són molt similars. Una possible explicació d'aquest ritme inferior de baixada poden ser les restriccions (especialment les que afecten el reg agrícola) i altres usos, com els industrials, que estan en vigor des de fa temps per allunyar escenaris més dràstics que afectin el consum domèstic.

Més enllà de les reserves, la sequera pluviomètrica és encara més greu a la costa central, on les dades de pluja dels últims dotze mesos són extraordinàries. Els últims 365 dies a Cunit han caigut només 174 l/m², tot i que es tracta d'un indret on la mitjana de pluja anual supera els 500 l/m². Al Vendrell 206 l/m² en l’últim any, a Viladecans 207, a Badalona 228, a la Zona Universitària de Barcelona 248.

Les capçaleres de rius com el Ter i el Llobregat tornen a estar sota mínims, a Sant Joan de les Abadesses el Ter no porta ni un 1 m³/s d’aigua i el Llobregat té un cabal escassament superior a aquest llindar a Guardiola de Berguedà.

Esperant el canvi de patró

Les coses no canviaran fins a mitjans de la setmana que ve, però a llarg termini les previsions són una mica més optimistes. És possible que a partir de la segona part de la setmana que ve entrem en un escenari nou en què les tempestes i els ruixats de tarda siguin més freqüents, especialment al Pirineu i el Prepirineu, però potser fins i tot en altres comarques. La previsió encara és molt borrosa sobre això, però tant el model europeu de previsió com l’americà apunten a una nova tendència que pot fer que en els últims dies d’agost arribin alguns ruixats que maquillin les dades del mes.