Una nit amb els sensesostre de Barcelona
L’ARA acompanya els voluntaris d’Arrels Fundació en el recompte nocturn de les persones que viuen al carrer
Barcelona“Aquest carrer està regat i no hi haurà ningú”; “En aquest no hi ha entrades de pàrquing ni porteries, serà difícil”; “Al Raval hi ha massa xivarri perquè la gent pugui dormir”. No necessita consells, coneix bé el terreny i l’encerta sempre. L’Ángel, que va passar 15 anys al carrer i ara és voluntari d’Arrels Fundació, dóna indicacions als membres del seu equip, que pentinen el carrer amb un objectiu clar: comptar i situar al plànol totes les persones sense llar que es trobin al seu pas. Una operació que dimarts a la nit van fer 63 persones -en equips de cinc o sis- als barris de la ciutat on hi ha més persones al carrer: el Raval, Sants, Fort Pienc i el Poblenou. Es tracta del segon recompte de persones sense sostre organitzat per Arrels Fundació -el primer es va fer al maig-. L’ARA va acompanyar un dels equips de voluntaris de l’entitat.
“L’objectiu és saber si augmenten o disminueixen les persones que estan dormint al carrer”, explica el coordinador de l’equip de carrer de l’entitat, Miquel Julià. Veure persones als caixers, a les porteries o protegint-se del fred de la nit amb quatre cartrons és una imatge habitual a Barcelona. I, tot i que no en tenen evidències recents, les entitats socials creuen que es tracta d’un fenomen creixent. “Sobretot les persones que estan en una fase de pobresa inicial. Cada cop detectem més gent que fa poc temps que és al carrer”, puntualitza Julià. Fa referència a les víctimes de la crisi, dels desnonaments, de l’atur o a la caiguda lliure de la renda familiar.
L’últim recompte que la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar va fer a Barcelona és del 2011, i va registrar 838 sensesostre, un 32,18% més que el resultat que es va obtenir amb la mateixa iniciativa el 2008 (634). Arrels Fundació calcula que actualment ja hi ha unes 900 persones que pernocten al carrer i, per comprovar-ho, s’ha proposat programar recomptes propis cada sis mesos.
L’experiència de viure al carrer
El recompte d’aquest dimarts va ser especialment important, ja que el del maig s’havia fet massa d’hora (a les 22 hores) i es van trobar una mica menys de 100 persones al carrer. Aquest cop els equips van començar a la mitjanit. “Ells són els experts”, explica l’Anna Maria, una voluntària, abans de sortir a pentinar el Raval. Una de les tres persones que assenyala és l’Imma, una altra voluntària, de 43 anys, que havia sigut usuària d’Arrels. “Jo aquí ja sé com va tot”, diu, rient. Fa 21 anys que l’entitat la va treure definitivament del carrer, on va viure intermitentment des dels 17. Ara viu amb el seu company, l’Antonio -també a l’equip de recompte-, en un pis que la fundació els va facilitar a Torre Baró. D’allà no volen marxar, sobretot quan recorden les nits al carrer. Pallisses, robatoris i molt fred eren el pa de cada dia. “El dia que trobaves una porteria per dormir era la glòria!”, exclama l’Imma.
Un cop al carrer, la que lidera és la Mariona, voluntària de l’entitat, d’idees clares i fusta de líder. “Al Macba hi hem d’anar a última hora. O hi anem a partir de la una o no hi trobarem a ningú”, diu mentre assenyala el mapa de la zona. Reconeix que la situació al barri de Ciutat Vella ha canviat molt en pocs anys. “L’Ajuntament ha fet molta pressió als grups dels sensesostre perquè abandonin la zona”, assegura. I afegeix: “Abans el que es podia veure cada nit a la plaça dels Àngels era realment colpidor”.
Encara avui és una zona de refugi de les persones sense llar. El grup arriba davant de la plaça dels Àngels i marca al mapa 5 persones dormint a terra entre cartrons, carrets d’anar a comprar, cadires i mantes. Tot de possessions que, tal com afirma l’Ángel, potser són tan efímeres com la nit: “Quan dorms, t’ho roben tot. Fins i tot et roben els calçotets sense treure’t els pantalons”, ironitza amb una naturalitat que impressiona. L’equip de l’Ángel i la Mariona conclou la nit amb 12 persones sense llar detectades a la seva zona. Al conjunt del Raval els voluntaris en troben 52. Sumats als de Fort Pienc (54), Sants (37) i el Poblenou (13), el recompte acaba amb 156 sensesostre, una cinquantena més que al maig. Julià insisteix, però, que els diferents horaris i estacions de l’any condicionen els resultats: “Fins que no fem tres o quatre edicions del recompte no podrem veure una evolució real”.
Objectiu: arribar a tota la ciutat
A falta de poder definir una tendència clara, la fundació se centra ara a ampliar el seu equip de carrer, format per 26 voluntaris i 4 persones en formació, que surten durant el dia a donar suport a les persones que no tenen llar. “Volem arribar a tota la ciutat i fer-ho amb més freqüència del que ho fem”, explica Julià, que creu que l’ideal seria comptar amb unes 80 o 100 persones. Sap que aconseguir-ho no serà fàcil, ja que els voluntaris han de passar per un període de formació i entendre la filosofia d’Arrels, el seu “ideari”: “Si creus que l’objectiu és treure la gent del carrer estàs perdut”. Arrels va engegar el Nadal del 2012 la campanya Ningú dormint al carrer, un objectiu que s’havia d’assolir el 2015. La Mariona, que fa set anys que forma part de l’equip de carrer, és realista: “No s’aconseguirà”. Però ella, d’idees clares, hi continuarà treballant.
