Santa Coloma de GramenetA punt de començar la vacunació dels menors de 60 anys, Salut llança una campanya per conscienciar aquest grup dels beneficis de la vacunació. Catalunya és tradicionalment un país amb una gran cobertura immunològica i en el cas del coronavirus tampoc hi ha hagut rebuig a rebre la punxada, però el departament que dirigeix Alba Vergés entén que són els grups més joves els que, com que tenen una percepció més baixa del risc a caure malalt greu, necessiten una petita empenta per acabar de convèncer-los que immunitzar-se és la millor eina per prevenir mals majors. Per això, mediàtics com el doctor Antoni Trilla, la model Judit Mascó i persones anònimes com Conxita Barbeta, la primera sanitària a vacunar-se al desembre, s'arromanguen per animar els de la seva generació a fer el mateix.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, justificava la campanya com una iniciativa "necessària" perquè "la campanya d'anada i vinguda amb canvis de criteri" en relació a algunes vacunes està afectant la confiança de la població. Amb tot, el número dos del departament ha insistit que el ritme d'administració de dosis és "accelerat" i ha afegit que entre dilluns i dimarts s'esgotaran totes les dosis d'AstraZeneca que tenen a les neveres. Des de l'inici de la campanya a les residències geriàtriques, s'han posat gairebé 2,1 milions de dosis i el 20% de la població ja ha rebut la primera i el 6,2% ha completat la pauta marcada i estan immunitzats.
Malgrat la rapidesa per obtenir i posar en circulació les vacunes contra el covid en una cursa inèdita de nou mesos, totes han seguit fil per randa les estrictes fases d'anàlisi i estudis abans de la seva comercialització i durant els pròxims anys continuaran estant sota la lupa dels investigadors i dels centres públics de vigilància per detectar el més mínim efecte indesitjat greu.
L’Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha aprovat fins ara quatre vacunes: Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen. Totes són segures i han sigut assajades i estudiades en milers de persones cadascuna, que redueixen en més del 90% el risc d’emmalaltir i acabar hospitalitzat i que, com ja s’observa a les residències de gent gran, també eviten la mort.
“Ningú esperava que les primeres vacunes del covid fossin tan eficaces”, admet la investigadora de la Fundació Lluita contra la Sida, Bea Mothe. A més, cada vegada es genera més evidència sobre la seva capacitat per frenar els contagis reduint la càrrega viral dels infectats.
“No hi ha cap raó per no vacunar-nos. La vacuna de la grip, que ens posem cada any, té una eficàcia molt més baixa”, explica la viròloga del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Sonia Zuñiga. La immunòloga Gemma Moncunill, investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), hi coincideix: “Ens podem posar qualsevol de les quatre vacunes aprovades amb total confiança”.
Efectes remots
Amb tot, la polèmica acompanya aquests preparats. Primer, es va criticar la rapidesa en el seu desenvolupament i, després, que algunes d’elles, sobretot Pfizer, produïssin reaccions al·lèrgiques o causessin molèsties després de la injecció. Ara, però, els dubtes giren entorn de la seva seguretat després que s’hagi relacionat la vacuna d’AstraZeneca i la de Janssen amb l’aparició d’uns pocs casos de trombosi “molt rars i severs”, en persones joves i especialment dones. El missatge de les expertes consultades per l’ARA, però, és clar: els beneficis de vacunar-se davant d’un virus que a Catalunya mata setmanalment un centenar de persones superen els potencials riscos. “Amb la incidència actual i el perfil d’edat vulnerable que les rep, els riscos de la vacuna són remots”, resumeix Zuñiga, que addueix que a Espanya AstraZeneca només s’administra a persones de 60 a 69 anys.
“Cap medicament o vacuna té un risc zero -explica Moncunill-, i si ara observem uns quants efectes adversos de cop és perquè estem vacunant milions de persones en pocs mesos”. De fet, la ciència avança així: a mesura que es proven els fàrmacs i les vacunes, es va recollint evidència i es van perfeccionant els protocols d’ús, com ara a quines persones se’ls contraindica. “Amb altres vacunes es triga més temps a identificar efectes secundaris. En el cas del covid, els sistemes de farmacovigilància funcionen les 24 hores”, insisteix Mothe.
Fita extraordinària
Segons les tres expertes, l’aplicació del principi de precaució pel qual es limita l’ús d’AstraZeneca i s’ha impedit l’inici de la vacunació amb Janssen està sent exagerada i encalla les campanyes de vacunació. “Necessitem avançar en la vacunació massiva per deixar enrere la pandèmia”, recorden. Les vacunes contra el covid són un exemple de desenvolupament extraordinari: cap altra malaltia ha aconseguit mobilitzar en menys d’un any tantes farmacèutiques i una inversió econòmica tan gran com el coronavirus, ni tampoc una participació de voluntaris tan gran -entre 30.000 i 90.000 depenent del productor-. “Totes les vacunes aprovades per l’EMA han passat rigorosament totes les etapes dels assajos clínics, però algunes més burocràtiques s’han solapat”, defensa Moncunill.
![Vacunació contra el coronavirus](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
