“Ningú pot viure així, la nostra vida és només patiment”

SaltLa nit de Nadal, quan tothom és al llit després d’haver obert els regals del Tió, la Bridget i el seu marit repeteixen una àrdua i feixuga rutina: anar a buscar aigua a la font. Viuen en un habitatge ocupat de Salt –perquè no n'han trobat cap de lloguer que puguin pagar– i no tenen un dels subministraments més bàsics per a una vida digne. Per això han de fer tres viatges per omplir una vintena de garrafes d’entre 8 i 20 litres, que pugen i baixen per les escales amb un carret, fins al tercer pis on viuen. Triguen més de dues hores i sempre hi van cap a les dues de la matinada: “Em fa vergonya que tothom vegi que no tinc aigua, i a la nit no hi ha gairebé ningú”, admet amb la mirada a terra. 

Ells han de repetir els viatges cada dos dies, però la Mama i el seu marit han d’anar a la font dues vegades al matí i tres a la nit, i també utilitzen el mateix sistema: un carro i cinc garrafes de 20 litres. Aquests dos casos no són excepcionals a Salt: almenys hi ha 27 famílies més en la seva situació, segons ha comptabilitzat el Sindicat d'Habitatge, que reclama a l’Ajuntament que, si no els pot oferir un lloguer social, almenys els instal·li comptadors socials. “Molts municipis com Blanes, Girona o Terrassa han posat comptadors socials, no pot ser que a Salt hi hagi famílies vivint en condicions miserables i l'Ajuntament no faci res”, critiquen des del sindicat. A l’octubre, tots els afectats ho van sol·licitar a través d’una instància, i ara el consistori està estudiant les peticions per comprovar que compleixen diferents criteris “com, per exemple, informes de vulnerabilitat i pobresa energètica”, segons fonts de l’Ajuntament. 

Dutxar-se i rentar els plats amb cubells d'aigua

La Mama té cinc fills d’entre 4 i 16 anys. La filla més gran encara està a Gàmbia, el seu país d'origen: no pot tramitar el reagrupament familiar fins que no tingui papers i un contracte de lloguer. “No puc treballar perquè el primer que pregunten és si tinc NIF, i no puc llogar un pis perquè et demanen un contracte laboral”, diu amb un to de desesperació. El seu marit té feina, però amb el seu sou no poden pagar els 500 o 600 euros de lloguer que valen els pisos de mitjana a Salt. Fa tres anys, van saber que el pis on ara viuen, al carrer Francesc Macià, havia quedat buit i s'hi van instal·lar. Però no tenen aigua corrent, cosa que els complica immensament les tasques diàries més simples: tenen dos cubells molt grossos al terra de la cuina per rentar els plats, dos més a la banyera per dutxar-se i una garrafa al costat del vàter.  

La mateixa imatge es repeteix a casa de la Brigdet, al carrer Àngel Guimerà. Ells tenen 3 fills, un d’11 anys i dos bessons de 4 anys, que juguen amb el mòbil davant el radiador de butà mentre la seva mare explica com s’ho fan per dutxar-se. “Poso a bullir aigua en una olla i agafo una altra galleda amb aigua freda, per anar-les barrejant”. A la instància que va presentar a l’Ajuntament, hi va adjuntar un informe del pediatre: el seu fill té la pell atòpica i necessita unes pautes d'higiene impossibles de complir sense aigua corrent. 

La Bridget ara ha trobat feina en un escorxador, però és només per uns dies i amb el sou del seu marit no es poden permetre els preus actuals. Quan li preguntem de si ha demanat un lloguer social, la seva reacció ens colpeix. Es posa de genolls amb les mans suplicant i, entre plors, exclama: “Sisplau, un lloguer social, sisplau, sisplau… Això no és vida”. Una súplica gairebé calcada a la de la Mama, que, al final de l'entrevista, es posa a plorar: “Ho tenim fatal per aconseguir papers, fatal per llogar un pis, fatal per a tot. Ningú pot viure així, tota la nostra vida és només patiment i més patiment”. 

La família de la Mama són musulmans i no celebren Nadal, però la Bridget i els seus sí que faran un dinar especial amb arròs i pollastre com a plats principals. Després, cantaran una cançó nadalenca nigeriana –el seu país d’origen– i demanaran un desig: “Que surti aigua quan obrim l’aixeta”.