Nieto admet que el dispositiu policial de l’1-O també tenia una missió “exemplaritzant”

BarcelonaPer primera vegada un responsable polític de les forces i cossos de seguretat de l’Estat l’octubre del 2017 admet que, més enllà de complir amb les ordres judicials, el dispositiu de l’1-O tenia una missió “exemplaritzant”, per fer evident entre la població que allò no era un referèndum legal. Ho ha dit l’ex secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto, el número dos del ministre Juan Ignacio Zoido, que aquest dimarts ha declarat com a testimoni davant del jutge que investiga les càrregues policials a la capital catalana, una causa en la qual ja hi ha una quarantena de policies investigats. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, Nieto ha fet servir fins a tres vegades la paraula “exemplaritzant” durant la seva declaració per videoconferència, que s’ha allargat més de tres hores. Ho ha fet per justificar l’actuació policial d’aquella jornada: “Hi havia persones que podien pensar que el referèndum era legal”, ha dit en una ocasió. “No es dona una actitud exemplaritzant si la policia es dedica només a mirar”, ha reblat més tard.

Nieto ja havia declarat com a testimoni al Tribunal Suprem, durant el judici del Procés, que la setmana passada va quedar vist per a sentència. Segons les fonts consultades, el que era la mà dreta de Zoido ha insistit en la mateixa definició que ja va utilitzar al Tribunal Suprem per definir l’actuació de les forces de seguretat de l’Estat durant la jornada del referèndum. Nieto ha negat que es produís una violència extrema aquell dia i fins i tot ha justificat l’ús de les porres per part dels agents. “Les defenses hi són per utilitzar-les, no només per ensenyar-les”, hauria dit segons fonts judicials consultades per l’ARA.

Més enllà de l’objectiu “exemplaritzant”, Nieto ha insistit, segons les mateixes fonts, que les dues prioritats de la jornada del referèndum eren la retirada de les urnes, per complir amb el manament judicial de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, i garantir la seguretat dels agents. Nieto ha admès que l’ordre d’actuar la va donar ell, tot i que ha dit que va delegar les instruccions concretes en els caps de l’operatiu a peu de carrer. En el cas de Barcelona es tracta dels vuit caps d’unitat, quatre dels quals estan investigats en aquesta causa. Ha explicat que prèviament van seleccionar les escoles on actuar, triant les que tenien una entrada i una sortida diferent, per evitar quedar acorralats. Tot i així, ha posat l’exemple de l’Escola Ramon Llull, on ha dit, literalment, segons aquestes mateixes fonts, que els agents van quedar “segrestats”. D’aquesta manera, Nieto ha justificat l’ús de pilotes de goma en aquest centre, on Roger Español va perdre un ull per l’impacte d’un d’aquests projectils.

Tal com ja va fer al Suprem, Nieto ha parlat d’una actitud “hostil” dels votants i ha tret ferro al fet que 300 ciutadans en el cas de Barcelona quedessin ferits per l’actuació policial, ja que s'ha tornat a escudar en el compliment de la llei. El jutge Francisco Miralles, que ha portat bona part del pes de l’interrogatori i que en algunes de les seves resolucions anteriors ja ha parlat de “desproporció” en l’actuació dels policies, li ha recordat les imatges que consten a la causa.

El regidor de Drets i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, que exerceix d’acusació popular en la causa, Marc Serra, ha valorat positivament la declaració de Nieto, perquè suposa un salt qualitatiu en la causa. “Per primera vegada no parlem d’una actuació concreta d’uns agents, sinó que entrem en el disseny de l’operatiu”, ha explicat. Una línia en la qual el consistori espera poder aprofundir amb la citació de nous comandaments i responsables polítics de les forces de seguretat de l’Estat.

Tot i que Serra no ha concretat noms, un dels que més han sonat a l’interior de la sala ha sigut el del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el coordinador del dispositiu policial, “amb qui Nieto va estar seguint durant tot l’1-O el dispositiu i que en tenia un coneixement directe”, ha apuntat l’advocat de l’Associació de Drets Humans Irídia, una altra de les parts de la causa.

Per a Laia Serra, l’advocada del consistori barceloní, el fet que Nieto hagi admès un objectiu “exemplaritzant” en l’actuació té més derivades, com ara que els responsables de la policia espanyola sabien “que no podien complir el manament judicial” i tot i així “no ho van dir” a la magistrada del TSJC. Serra opina també que la declaració de Nieto ha fet evident que l’ex secretari d’estat de Seguretat va decidir trencar unilateralment el dispositiu conjunt amb els Mossos d’Esquadra sense comunicar-ho a la jutge.

De fet, els Mossos han tornat a ser el blanc de les crítiques de Nieto en la seva declaració d’aquest dimarts, com ja ho havien sigut al Suprem. En aquella ocasió, l’ex secretari d’estat de Seguretat va arribar a afirmar que si els Mossos “haguessin fet el que havien de fer aquell dia” el referèndum “no s’hauria produït”.