Ni tampó ni compresa?

BarcelonaPer desconeixement i per falta d’informació, Andrea Vargas (42 anys) havia utilitzat des de ben jove el tampó. No obstant això, com que té poca quantitat de sagnat, no li havia sigut mai còmode. L’any passat, una companya de feina va explicar-li que feia servir la copa menstrual i va decidir provar-la: "De seguida em va semblar la millor opció", apunta, tot afegint que li ha servit per tornar a connectar amb el propi cos. Tot el contrari del que opina Mònica Martínez (26 anys). Els primers anys de tenir la regla feia servir compreses i el canvi al tampó li va millorar molt la vida. En valora especialment que és còmode i fàcil d’utilitzar.

Quin és el millor producte higiènic per a la regla? Aquest debat és cada vegada més present a la societat, gràcies al fet que la menstruació ha aconseguit ser menys tabú -tot i que no ho deixat de ser- i ja no es viu tant com un fet que calgui amagar. La idea la va posar ahir sobre la taula la CUP de Manresa impulsant una proposició que es votarà avui al plenari en defensa, també, de les copes menstruals, les compreses de roba i les esponges marines.

Mètodes alternatius

Compreses de tela, esponges marines i copes menstruals

La primera copa menstrual es va inventar l’any 1930, explica la codirectora de Femmefleur, Eva Polío, una cooperativa creada l’any 2011 per comercialitzar productes “alternatius” per a la dona sota el paraigua de Lacopamenstrual.es. Ferma defensora d’aquest sistema, assegura que s’ha produït un boom i que només en els últims dos anys les seves vendes s’han disparat un 30%, tot i que explica que no hi ha dades oficials sobre la seva implantació. Actualment, al mercat mundial hi ha prop de 180 marques diferents de copes menstruals, que, amb preus que oscil·len entre els 15 i els 30 euros, permeten disposar d’un sistema que ben utilitzat té una vida útil de fins a 10 anys.

Els avantatges, segons el seu parer, són per a la dona, per al medi ambient i també per a l’economia personal. Quantifica l’estalvi en 600 euros durant el període de vida de la copa, que a més a més permet deixar de produir sis quilograms de residus a l’any en forma de tampons i compreses, atès que la copa menstrual pot dur-se més temps i, un cop plena, només cal netejar-la amb aigua abans de tornar-la a utilitzar. Abans i després de cada menstruació, però, cal bullir-la per esterilitzar-la i la clau de tot plegat és saber-se-la col·locar adequadament. “Conté, no absorbeix”, i per això no perjudica la flora vaginal, justifica Polío, a banda de permetre un millor coneixement de la pròpia biologia, tot i que en casos de prolapse genital o vaginitis no és útil.

Altres opcions allunyades de la compresa i dels tampons tradicionals són les compreses de tela, que són reutilitzables perquè es renten, o bé les esponges marines, un mètode encara molt minoritari i que té un funcionament similar al tampó. L’esponja també s’ha de netejar, pot utilitzar-se durant un any i és el mètode més natural de tots perquè és d’origen animal. Ara bé, això fa que els vegans no la puguin utilitzar.

Reivindicació de gènere

Evitar els dolors o fins i tot la regla: alternatives diverses

“La menstruació és un tabú perquè només afecta les dones”, opina la sociòloga experta en gènere del Projecte Ella, Júlia Mas Maresma. Sota aquesta premissa, considera que si la regla fos una cosa d’homes s’oferirien més opcions i s’equilibrarien els preus. Actualment, els productes menstruals tenen un IVA del 10%, mentre que altres productes de primera necessitat com els medicaments el tenen del 4%.

Per a Mas, l’opció de la copa és recomanable perquè és “més econòmica i permet viure el procés menstrual d’una altra manera”. No obstant això, la seva reivindicació és que la societat disposi de tota la informació per poder triar. “No es tracta que tothom faci servir la copa, sinó que cada dona utilitzi la fórmula amb què se senti més còmoda”, apunta.

Implicacions per a la salut

¿Educació sexual o publicitat encoberta?

“La menstruació és un fet natural”, recorda Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. És obvi, però cal recordar-ho perquè encara es manté una certa “visió negativa” associada a la idea que és un càstig, exposa. “Fins que no s’accepti de manera profunda i clara el caràcter cíclic de les hormones femenines, sempre serà una font de possibles conflictes”, afegeix.

La gran majoria de les menstruacions, un cicle que dura 28 dies i que per tant es repeteix tretze vegades en un any, són normals i no provoquen dolors, però en algunes circumstàncies l’expulsió del teixit endometrial, l’òvul no fecundat i la petita quantitat de sang que surt a l’exterior amb cada regla pot provocar molèsties, apunta Núria Parera, cap de l’àrea de Ginecologia de la Infància i l’Adolescència de Salut de la Dona Dexeus. Les causes poden ser múltiples, des de problemes hormonals fins a estrès, canvis de pes importants o un exercici físic intens, tot i que uns sagnats excessius poden amagar altres patologies com pòlips, miomes o quists, explica. La “normalitat”, diu, és que la menstruació duri fins a set dies i que el sagnat no sobrepassi les sis compreses o tampons amarats per dia.

Els tractaments farmacològics actuals relacionats amb el cicle menstrual són molt diversos i impliquen des d’un analgèsic o antiinflamatori fins a tractaments hormonals que ajudin a regular el període i, fins i tot, eliminar-lo del tot. Alguns d’aquests tractaments són a la vegada anticonceptius, però no sempre, i en qualsevol cas requereixen la recepta d’un especialista i un seguiment mèdic acurat. Sigui com sigui, Parera i Carreras defensen que cada dona esculli el mètode que li sembli més còmode, sense apriorismes, tot i que rebutgen que tampons o compreses siguin dolentes per a la salut o puguin produir càncer. “Si fos veritat s’hauria vist un increment dels problemes ginecològics, i això no s’ha observat”, raona Parera. L’ús de blanquejants, al cap i a la fi, respon a una raó comercial per transmetre una sensació de netedat extra, com passa també en el cas del paper higiènic. Sí que poden produir-se reaccions al·lèrgiques puntuals, diuen, i és per això que els envasos de tampons adverteixen sobre possibles reaccions adverses com la síndrome de xoc tòxic. El principal risc, però, té a veure amb un hipotètic mal ús: dur un tampó massa hores, col·locar-lo sense la higiene adequada o bé utilitzar una mida inadequada.

Xerrades escolars

Sota el títol L’adolescència i tu, les marques de tampons i de compreses Evax, Ausonia i Tampax fan sessions als instituts d’arreu de l’Estat sobre la menstruació. A les xerrades s’explica a les adolescents com es desenvoluparà el seu cos durant els pròxims anys i se les convida a fer públics els seus sentiments “més íntims”. Fa més de 10 anys que les fan, un fet especialment criticat per la CUP de Manresa, ja que entenen que es tracta de publicitat encoberta. El departament d’Ensenyament, per la seva banda, assegura que a tots els instituts es parla de la menstruació dins la classe de medi natural i que disposen d’un infermer per abordar temes de salut. “Està a la seva disposició per parlar tant de sexualitat, com dels canvis del cos i fins i tot de temes com l’alcohol”, apunten fonts del departament.

Més enllà de les implicacions mediambientals del debat, i que aborden aspectes com si la fabricació de tampons i compreses és agressiva per al medi ambient, el problema que suposa llençar aquest productes al vàter en comptes del contenidor gris o fins i tot si la població mundial d’esponges marines està amenaçada, la societat ha avançat prou per superar els tòpics que fa mig segle asseguraven que durant el període menstrual era dolent dutxar-se. El coneixement és només el pas previ perquè cadascuna decideixi en llibertat quin és el mètode que més li escau, sense respostes úniques, i des de la premissa que cada cas -i cada dona-és un món.