Ni vells ni lletjos: qualsevol tipus d’home paga per sexe

BarcelonaL’amo és al pis de dalt del bordell, sol i gairebé a les fosques, en un petit restaurant. Per arribar-hi cal pujar uns graons il·luminats i flanquejats per habitacions amb sofàs. A la de l’esquerra, una noia que només du tanga es refrega damunt d’un cos masculí al ritme del reggaeton que sona per tot arreu. Otto Hans Dieter, assegut a l’única taula ocupada, buida un plat de sopa a cullerades. És cordial, tot just fa un mes que ha obert el Dollhouse Barcelona i s’ofereix a ensenyar-lo quan acabi d’engolir; el seu cos immens és imponent. A la part del darrere del restaurant un balcó ofereix una panoràmica de la sala principal: al voltant de la passarel·la amb una barra on es fan espectacles de ball amb vibradors inclosos hi ha una trentena d’homes i prop del doble de dones. Ells, els consumidors de sexe, són de tota mena: vells, joves, grassos, prims, alts, baixos, amb roba cara, mal vestits, autòctons, amb pinta d’estranger... Elles són gairebé totes estrangeres, més joves que els homes i totes duen poca roba.

Situat en plena avinguda de Sarrià, es promociona com l’ strip club més gran de la ciutat, amb més de mil metres quadrats, però és més que un club; a la pràctica, és un bordell. És mitjanit passada d’un dia feiner, però no tanca mai abans de les quatre. I avui, amb el Mobile World Congress en marxa, la clientela és més variada que habitualment. Els més tímids, com un grup de quatre autòctons d’una trentena d’anys, s’arreceren al costat de la barra. Al fons, en una zona de butaques més amagada, tres homes de negocis de mitjana edat i aspecte foraster grapegen una noia cada un.

Al costat d’una paret dos rossos de vint-i-pocs, amb roba de marca -un amb el jersei sobre les espatlles- s’estan gairebé immòbils mirant al buit amb una copa a la mà. Un encamisat elegant que voreja la seixantena, amb la cinta de l’acreditació del MWC sortint d’una butxaca, se’n va cap a la porta del club ancorat al braç d’una noia jove que parla amb accent de l’Europa de l’Est. A la porta agafen un cotxe negre que els du on consumaran la relació sexual.

No se sap del cert quin percentatge d’homes paguen per sexe, i tampoc és fàcil que els que ho fan ho reconeguin a un investigador. L’Enquesta de Salut i Hàbits Sexuals de l’Institut Nacional d’Estadística indicava el 2003 que un 27,3% dels espanyols havien pagat per sexe alguna vegada. L’informe Apoyando a las víctimas de trata, fet per la Delegació del Govern Espanyol per a la Violència de Gènere l’any 2014, parla d’un 20,3% a partir d’una enquesta telefònica a més de mil homes de tot l’Estat. L’associació d’ajuda a dones prostituïdes Apram alertava l’any passat que, segons dades del Consell d’Europa i les Nacions Unides, el 39% dels ciutadans de l’Estat pagarien per sexe alguna vegada a la vida, i que Espanya és líder a Europa en consum de prostitució. L’obertura de locals nous demostra que el negoci no decau.

L’enquesta de la Delegació del Govern Espanyol per a la Violència de Gènere indica que la prostitució no és un recurs exclusiu de vells solitaris, solters empedreïts, homes amb problemes físics o persones amb poca formació. Un 33% dels clients han completat només els estudis primaris mentre que entre els que no compren sexe tan sols són el 17,6%. Però un 20% dels consumidors de prostitució tenen estudis universitaris.

Pel que fa a l’estatus econòmic, la proporció amb què es reparteixen els nivells d’ingressos dels enquestats és semblant entre clients i no clients de prostitutes.

La proporció de clients és més alta entre els que tenen parella estable o estan divorciats, mentre que el percentatge de no clients augmenta entre els solters i els casats.

Cada vegada més joves

La mitjana d’edat dels que recorren a prostitutes és de 47 anys i la dels que no ho fan és cinc anys més baixa, segons l’enquesta, però l’edat dels clients està evolucionant. Al Dollhouse no hi falten joves, encara que no siguin majoria. I fa dos anys l’inspector en cap del Centre d’Intel·ligència i Anàlisi de Risc de la Policia Nacional, José Nieto, alertava que la mitjana d’edat “està baixant de manera escandalosa”, que cada vegada era més habitual veure nois de 19 o 20 anys comprant sexe.

Al carrer Borí i Fontestà, a una vintena de metres d’un altre bordell que li intenta fer la competència des de fa deu mesos, hi ha un dels locals més veterans de Barcelona, el Bacarrá. Com en la majoria de casos, cal pagar entrada i les consumicions són cares, però els taxis no paren de descarregar-hi homes més o menys beguts. A dins les noies duen més roba que al Dollhouse, tot i que molt ajustada, i gairebé totes també semblen estrangeres. Aquí la xifra d’homes al voltant de l’escenari duplica la de dones que s’ofereixen.

Dels lavabos surt un núvol de fum de tabac i el trànsit als reservats per als balls privats gairebé s’ha de regular. Encara que també hi ha autòctons -dos nois d’uns vint anys amb barba i camisa de quadres que semblen sortits de Gràcia- prop de la meitat venen del congrés dels mòbils. Una bona part tenen faccions orientals. És el cas d’un xinès de 40 anys amb un càrrec directiu. S’ha passat gairebé tota l’estada a la Fira de Barcelona, però aquesta nit uns companys l’han convidat al prostíbul. Espaterrat en un dels sofàs, amb un gintònic a la mà, explica que no li agrada el local i que ja ha rebutjat dues o tres noies que se li insinuaven. “És de molt baixa qualitat aquest lloc”, es queixa, i explica que viatjant per Europa n’ha vist de molt millors. Al costat, un altre xinès, de 21 anys i amb cara de son, no treu els ulls del mòbil. “Ell és l’encarregat que no m’emborratxi massa, perquè no vull pagar més de 200 euros per una noia”, explica el veterà. Se li asseu una noia al costat, però ell li gira l’esquena: M’agraden més grosses”, deixa anar.

Un 17% de les dones explotades ateses per SICAR són menors

Un dels principals programes a Catalunya dedicats a atendre víctimes de tràfic d’éssers humans és SICAR Cat, que l’any passat va ajudar 155 dones, 26 de les quals (17%) eren menors de 18 anys. Tan sols un 8% tenien més de 35 anys. La majoria són d’origen africà. En concret, un 53% venen de Nigèria, on busca noies una de les principals xarxes de prostitució forçada que operen a Catalunya: la Supreme Eiye Confraternity. D’una mostra de 27 de les ateses, un 59% van contreure un deute amb qui va traficar amb elles que va servir per forçar l’explotació. Més de la meitat, diu SICAR Cat, corren perill; tant elles com la seva família. El 59% es van escapar de les xarxes que les esclavitzaven sense cap ajuda.

L’informe Apoyando a las víctimas de trata, fet per la Delegació del Govern Espanyol per a la Violència de Gènere, indica que un 12,2% dels enquestats que havien pagat per serveis sexuals s’havien trobat alguna dona que exercia obligada. El 34,8%, tot i que han pagat per sexe, entén la prostitució “com una forma de violència”. Tot i que el 86,4% dels clients en reclamen la regulació, paradoxalment un 11,3% creuen que s’hauria de prohibir, un 19,2% diuen que s’han de penalitzar els clients i un 10,3% creuen que s’han de castigar les noies. Entre els motius principals per pagar per sexe destaca que no implica compromisos (68,4%).