La nevada que va fer bullir Twitter per primer cop

BarcelonaLes fortes crisis sovint acaben provocant passos endavant. El primer mapa del temps el va encarregar Napoleó III després de perdre molts efectius en un temporal, i l’última gran nevada a Catalunya no va provocar una millora en les previsions, però sí que va canviar-ne la comunicació.

Va ser el dilluns 8 de març del 2010. Després d’un matí en què la neu ja havia anat caient amb ganes en moltes comarques, un front de precipitacions més actiu escombrava la costa i el prelitoral i provocava acumulacions de neu destacables fins i tot a la costa. Les ventades eren fortes i es van sentir alguns trons.

A les tres de la tarda la neu començava a caure a Barcelona, i a les cinc el caos ja era absolut a la capital. Punts de l’altiplà central i sectors de la Catalunya Central ja tenien més de mig metre de neu acumulada. El telèfon 012 havia deixat de funcionar i la web de la Generalitat també havia caigut. En plena crisi, de cop i volta, un canal de Twitter amb el nom d’usuari @emergenciescat apareixia del no res i feia una primera piulada informativa: “Protecció Civil activa l’emergència 2 del #Neucat i demana als ciutadans que no surtin de Barcelona en direcció nord”. Faltava un minut per a les set de la tarda. El perfil l’havia creat minuts abans el que ara és director general d’atenció ciutadana de la Generalitat, Jordi Graells, que admet que aquell dilluns va ser dur i que va ser complicat convèncer alguns dels gestors d’aquella crisi que calia començar a fer servir aquesta nova eina de comunicació. “No hi havia oposició, més aviat la gent no n’entenia la utilitat. No ho veien com un mitjà segur”. Alguns dels sistemes de comunicació més habituals de la Generalitat amb la població tenien problemes, i Twitter es convertia en una bona manera de parlar als ciutadans al ser una xarxa externa que tenia els servidors lluny de la crisi. Aquella primera piulada va tenir només 9 retuits, i l’únic responsable polític que va difondre aquell missatge va ser el que llavors era president del Parlament, Ernest Benach.

Una narració en directe

A partir d’aquell moment @emergenciescat va anar difonent informacions sense parar: el tren no funcionava, els busos de Barcelona s’havien aturat, 200.000 persones estaven sense llum i vuit vols de l’aeroport de Girona s’havien hagut de desviar. Informació oficial al minut. Malgrat l’aparent poca difusió a la xarxa d’aquells missatges, les primeres piulades van assolir una fita inesperada: a les 20.20 h l’emissora RAC1 ja informava de l’obertura del canal i del fet que havia guanyat més de 224 seguidors en una hora i mitja, informació “per a tota aquella gent que tingui accés a Twitter”, explicaven en antena Raül Llimós i Abel Queralt.

Des de primera hora del matí la gent ja es comunicava per Twitter: “La ciutadania començava a tenir unes converses molt aclaridores de què estava passant, era curiós veure’n l’alt nivell. Havíem de ser a les converses de la gent”, explica Jordi Graells. Efectivament, a les 8.01 h el periodista i antropòleg Miquel Pellicer ja proposava: “Seria interessant unir totes les fotos i comentaris sobre la neu a Catalunya. Juguem amb un hashtag? #Neucat”. Alguns canals van difondre aquesta proposta i l’etiqueta es va convertir en un riu d’informacions, fotos, queixes i alegries.

A mesura que la nevada s’acostava a les comarques més poblades les piulades es multiplicaven. Curiosament, però, Miquel Pellicer no va ser el primer a fer servir l’etiqueta #Neucat, ja que un parell de mesos abans, l’endemà de Reis, Albert Simó havia piulat: “Aiguaneu a Maçanet de la Selva #Neucat arghhh!!! :US”. Era l’única vegada que s’havia fet servir la paraula clau en un tuit abans d’aquell 8 de març. La xarxa es va omplir d’informacions, però també d’anècdotes, i un vídeo en què diverses persones simulaven un partit de cúrling a Barcelona es va convertir en una des les piulades més difoses.

@emergenciescat va ser una experiència pionera en l’àmbit de la comunicació pública al sud d’Europa. Pocs mesos després de l’obertura del canal, el juny del 2010, una guia d’usos i estils a les xarxes socials culminava el procés d’introducció de la Generalitat a les xarxes socials. Aquella no era la primera vegada que un organisme de la Generalitat es dirigia a la ciutadania mitjançant la xarxa Twitter: el canal @gencat ja estava obert des de feia uns mesos, fet que havia permès guanyar un cert respecte i credibilitat a l’administració entre els tuitaires en el moment de començar a piular des d’@emergenciescat.

Una experiència pionera

El 8 de març del 2010 a la Generalitat només hi havia dues persones, Jordi Graells i Sergi Xaudiera, que tenien relació amb les xarxes socials i hi publicaven en nom de l’administració, mentre que avui n’hi ha entre 200 i 300. Això requereix mecanismes per garantir la seguretat i la neutralitat, i un dels més curiosos és que cap d’aquestes persones que piulen en nom de l’administració sap la contrasenya del compte que gestionen.

Les dues piulades d’@emergenciescat amb més repercussió han sigut totes dues durant els atemptats del 17-A: “Si us trobeu a la zona de plaça Catalunya a Barcelona quedeu-vos on sigueu fins que la policia digui que podeu sortir”, deia el canal quan faltaven 4 minuts per a tres quarts de sis de la tarda d’aquell dia. La piulada va ser retuitada en la versió castellana 9.652 vegades. El 24 d’agost una piulada amb l’etiqueta #Notincpor i un seguit de consells per anar a la manifestació de solidaritat i protesta pels atemptats es va arribar a imprimir en 1.249.519 de pantalles.