Neologismes per entendre el futur

BarcelonaEl llenguatge també modula la realitat. Hem triat 25 conceptes que s’han imposat en els últims temps i que estan en boca de polítics, filòsofs, economistes, urbanistes, educadors, científics, tecnòlegs, sociòlegs, advocats i activistes socials. Experts en les diferents matèries ens ajuden a dilucidar quins biaixos ideològics hi ha rere cadascun d’aquests mots. Aquest diccionari col·lectiu i subjectiu és una finestra oberta per ajudar-nos a entendre el futur.

Algoritme

Josep Domingo Ferrer, director de la càtedra Unesco de privacitat de dades

(O algorisme, més fidel al cognom Al-Khwarazmí del matemàtic àrab del s. IX d’on ve el terme.) Conjunt de passos o instruccions per fer una tasca o per resoldre un problema. Els algoritmes se solen programar en ordinadors, però també es poden executar a mà. A casa nostra, Ramon Llull (s. XIII) va proposar algoritmes de raonament i de votació i per això és considerat patró de la informàtica. Una recepta de cuina o el procediment per fer una divisió són algoritmes senzills. Ja són més complicats els algoritmes utilitzats en intel·ligència artificial que, a més de classificar patrons i guiar robots o cotxes autònoms, controlen els mercats financers, ens proposen publicitat o assegurances, i fins i tot decideixen si una feina o una parella ens escauen.

'Assortative mating'

Elena Costas, economista i editora de ‘Politikon’

Cada cop ens casem menys, però cada vegada importa més amb qui. Perquè això pot explicar els creixents nivells de desigualtat que patim en la nostra societat. La raó és l’assortative mating, la tendència a emparellar-nos amb qui té un nivell d’estudis similar al nostre. Els últims anys les dones han entrat massivament a les universitats i al mercat laboral, cosa que augmenta la probabilitat que hi hagi parelles en què tots dos membres tinguin formació universitària. I, com que aquesta formació es premia cada vegada més al mercat laboral, es crea un mercat matrimonial on als que tenen més estudis els surt menys a compte casar-se amb algú que en tingui menys. El resultat és que les rendes dels més rics estan cada cop més allunyades de les dels més pobres.

CRISPR

Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica - URL

Clustered regularly interspaced short palindromic repeats. És un procediment d’edició genètica més precís, accessible, barat i fàcil d’utilitzar que els de les tècniques prèvies. Implica dues novetats importants: controlar el lloc de l’ADN on s’introdueix una modificació, i afegir, esborrar o reemplaçar fragments d’ADN en un genoma, de qualsevol tipus de cèl·lula, embrionària o adulta. La tècnica genera milers de possibilitats, uns quants conflictes ètics i expectatives quasi mitològiques. D’exemples d’aplicació en medicina n’hi ha en l’àmbit de les malalties rares, l’oncologia o la medicina de precisió. Falta millorar-ne l’exactitud i la seguretat (evitar mutacions o efectes no esperats), i establir un marc ètic i de regulació.

'Deepfake'

Albert Cuesta, analista tecnològic

Manipulació de fotografies, vídeos i sons per simular amb gran realisme l’existència de persones, objectes i situacions inventades amb l’objectiu de comunicar informació falsa. La desinformació amb objectius polítics o econòmics no és res nou, però la tecnologia digital ha facilitat un canvi d’escala tant en la difusió com en la creació de contingut fals que pugui passar per verídic. Els algoritmes d’aprenentatge automàtic, una branca de la intel·ligència artificial (IA), es poden entrenar amb milions d’imatges reals per obtenir-ne de falses on el personatge a denigrar aparegui dient coses que no ha dit mai. Algunes iniciatives pretenen desemmascarar els deepfakes aplicant-los la mateixa IA, però res seria tan efectiu com una bona educació ciutadana en el consum crític de la informació.

Disrupció

Josep Ramoneda, filòsof

Una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses. Avui s’aplica especialment al camp de les tecnologies i dels negocis i forma part del diccionari del papanatisme digital. Tradicionalment s’ha entès com a disrupció una aportació que modifiqui els codis de la creativitat artística, del coneixement científic, del pensament, de la tecnologia o de les pautes d’organització social. Una novetat disruptiva pot deixar obsolets procediments, instruments i hàbits molt consolidats. Però avui dia forma part de l’arsenal ideològic de la nova economia global i la seva legitimació per la meritocràcia. I, entre les seves excrescències, abunda un esnobisme de la disrupció (cultura de start-up ) que sovint ven com a novetats patètiques ocurrències.

DAB

Anna Petrus, cineasta

El dab és un gest, un ball i una manera de celebrar. El seu origen és incert, tot i que se situa inequívocament als Estats Units. Allargar un braç, plegar l’altre al pit i amagar-hi el cap com a símbol de triomf ha estat el gest més estès entre adolescents i nens d’arreu del món en els últims anys, i vindria a exaltar la capacitat humana de connectar-nos mundialment més enllà de fronteres, ètnies, cultures o llengües. Tanmateix, la fugacitat de la seva glòria ens recorda que acceptar el caràcter efímer de la vida no hauria d’abocar-nos a anar a una velocitat que ens allunya del gaudi. Escrivint aquestes línies em ve el cap el Discòbol, la captura d’un gest esportiu que sembla dialogar amb el dab. Potser és on hauríem de buscar-hi el sentit: entre la permanència del marbre i el tarannà fugisser de les xarxes socials.

Antropocè

Daniel Closa, doctor en biologia i investigador del CSIC

L’Antropocè fa referència a aquella època en què l’impacte de l’activitat humana ja és prou important per arribar a alterar les condicions del planeta. Els geòlegs han dividit la història de la Terra en diferents períodes i, des de fa uns onze mil anys, ens trobem a l’Holocè, caracteritzat pel final de l’era glacial i una relativa estabilitat ambiental. Això, però, està canviant ràpidament i els efectes de l’activitat humana (canvi climàtic, acidificació dels oceans, desforestació, extinció d’espècies,...) ja no es poden passar per alt per comprendre la dinàmica del planeta. Cal dir que, malgrat l’èxit que ha tingut el concepte, l’Antropocè no serà una divisió geològica oficial fins que ho aprovi la Comissió Internacional d’Estratigrafia.

Emocràcia

Ferran Sáez Mateu, filòsof

La fonamentació última de la democràcia liberal rau en el pressupòsit segons el qual un conjunt de decisions individuals basades en paràmetres racionals -o almenys no irracionals- donen lloc a una decisió col·lectiva que resulta, si més no, raonable. Si substituïm aquest consens racional per una mena de simple confluència emocional -per definició efímera, voluble i imprevisible-, ja no podem parlar de democràcia. De fet, la primera gran crítica a la democràcia la fa Plató quan denuncia la manera com els demagogs del seu temps manipulaven emocionalment l’Assemblea o ekklessia a l’Atenes del s. IV aC. Per descomptat, el nostre context cultural és un altre, i avui ens porta a repensar críticament fenòmens com les xarxes socials.

Extimitat

Daniel Gamper, professor de filosofia a la UAB

Aquest terme, d’origen psicoanalític, designa l’exposició a les xarxes de la intimitat per buscar l’aprovació dels altres. La intimitat compartida permet una forma de reconeixement social. Podem veure què fa la gent a casa seva perquè cadascú decideix obrir-nos la porta d’una de les seves cambres, com en un Gran Germà generalitzat. L’usuari es comporta com un actor de la pròpia vida, adequant el seu aspecte i capteniment a l’ull censor extern. Precoçment erotitzats, els adolescents trien el que volen ensenyar i el que volen amagar, i d’aquesta manera es construeixen una identitat adaptada a les exigències del grup. L’extimitat no suposa la desaparició del pudor, ans al contrari, perquè només ensenyem el que ens afavoreix més.

Gentrificació

Maria Sisternas Tusell, arquitecta i consultora

L’inversor té capital i el vol revaloritzar ràpidament i sense riscos. Compra barat en un barri sensiblement envellit. Com que té bon gust, amb la complicitat d’un arquitecte, rehabilita amb aire de loft. El nou ocupant (local o turista accidental) que li compra o lloga l’habitatge rehabilitat té un alt poder adquisitiu i aprecia la tendència del barri. La decoració li escau molt bé, detecta que l’entorn és cada cop més ple de gent com ell i s’estalvia les cues perifèriques. Ho compra tot online i té amnèsia transitòria: obvia qui ha deixat de viure allà perquè algú com ell pugui viure bé en un lloc com aquest. Ho fa amb total impunitat per deixadesa d’un sector públic incapaç de capturar el valor del que entre tots hem invertit. És un procés legal però immoral.

Infoxicació

Àlex Gutiérrez, cap de Mèdia

Les agulles són difícils de trobar en un paller, no pas en un terra llis, blanc i net. Passa el mateix amb la (bona) informació: per fer-la inaccessible es pot envoltar de milers de missatges que poden moure a la confusió o a l’odi. O que, senzillament, són low cost i tocats pel poc rigor. Si durant les anteriors etapes de repressió social el silenciament era la pràctica de preferència del poder, en la societat actual resulta molt més efectiu servir-se de la sobreabundància per enterrar els continguts incòmodes amb una allau d’estímuls mediàtics, significants buits, fets alternatius, postveritats diverses i l’inevitable pebre de les fake news. Com un empatx estomacal, la infoxicació condueix a l’abúlia i a la paràlisi per saturació.

Gafa

Liliana Arroyo, experta en transformació digital, Esade

Acrònim per referir-se a Google, Apple, Facebook i Amazon. De vegades s’hi inclou també Microsoft (GAFAM). Aquestes empreses són conegudes com els gegants tecnològics que han revolucionat l’economia digital. Tenen en comú el domini absolut dels mercats i habilitats demostrades en evasió fiscal. També comparteixen una elegant batalla per capturar la nostra atenció. Gràcies als dispositius, han penetrat fins l’esfera més íntima de la nostra quotidianitat, fins al punt d’arribar a condicionar el que pensem, el que comprem o com omplim el temps lliure. Són objecte tant d’admiració com de controvèrsia i estan envoltades de creixents dilemes ètics. L’opinió pública les comença a mirar amb lupa, i hi ha motius: les GAFA s’hi juguen el negoci; nosaltres, el futur.

Extropia

Daniel Gamper, professor de filosofia a la UAB

L’extropia suposa una confiança total en la tecnologia i en la intel·ligència humana, les quals poden revertir la tendència entròpica del món. Gràcies als avenços científics i tècnics, els humans podran fer-se amos de l’existència i superar les limitacions de la carcassa caduca i fràgil de l’espècie humana tal com la coneixem avui. Segons els defensors de l’extropia, es podrà allargar indefinidament la vida humana, que deixarà d’estar lligada a la matèria. No es tracta d’un somni ni d’un desig, sinó d’una tendència evolutiva que conduirà la humanitat cap a la seva pròpia transcendència a la Terra. Els extropians sostenen que els principis de la computació regeixen el progrés i que la salvació passa per la nostra obediència als bits.

Il·liberal

Josep Ramoneda, filòsof

De fet, no és un concepte sinó un eufemisme. Una manera d’edulcorar l’evolució de les democràcies liberals cap a l’autoritarisme postdemocràtic. S’anomenen il·liberals aquells règims polítics -com l’hongarès o el polonès- que defensen l’ortodòxia neoliberal en matèria econòmica però que desenvolupen estructures autoritàries que eliminen la separació de poders i fan perillar llibertats individuals bàsiques. Tot plegat a l’empara d’un discurs reaccionari, nacionalista i xenòfob. És un corrent que, fermentat a l’extrema dreta, ha anat penetrant a la dreta en general fins a escalar, amb figures com Trump, els cims del poder polític i convertir-se en la fórmula de recanvi d’unes democràcies liberals impotents davant les exigències dels nous poders econòmics que governen el món.

'Knowmads'

Albert Cortina, advocat i urbanista

Els nòmades del coneixement són els treballadors del futur en un mercat laboral en evolució. Amb el valor afegit del coneixement, donaran resposta a l’automatització i la irrupció de la intel·ligència artificial. Els knowmads no se cenyeixen a un únic interval d’edat. En trobarem a les etapes laborals de joventut, maduresa o madurescència entre els sèniors que no pensen en la seva jubilació. Són persones molt bones en una matèria però alhora flexibles, comunicatives, col·laboratives i creatives. Aquests professionals seran capaços de desenvolupar idees i conceptes nous i fer-ne una bona integració. Estaran formats en la hibridació de sabers, en una educació que integri les disciplines cientificotecnològiques (STEM) i les humanístiques.

Magnet

Anna Jolonch, doctora en ciències de l’educació

Les Escoles Magnet neixen als Estats Units (Magnet Schools) als anys 70 per combatre la segregació ètnica a les escoles amb una oferta educativa especialitzada i atractiva. Els seus dos principis complementaris van ser la integració de la diversitat i la llibertat d’elecció de centre: atrauen les famílies amb l’incentiu d’un projecte d’innovació pedagògica i curricular fet en aliança amb entitats com museus, centres de recerca o escoles de música. Les Escoles Magnet es creen a Catalunya el 2012 amb un programa pilot de la Fundació Jaume Bofill i el departament d’Ensenyament que promou l’aliança entre centres educatius i institucions d’excel·lència per desenvolupar projectes educatius de qualitat amb magnetisme i de referència en el seu territori.

Postveritat

Ferran Sáez Mateu, filòsof

En funció de les nostres expectatives vitals, el nostre estat d’ànim o les nostres emocions, les idees, dades o teories passen a ser una cosa simplement desitjable o rebutjable, però en cap cas verdadera o falsa. Sota la superfície de la pantalla, tot just a uns mil·límetres del nostre dit, hi ha un món en què coexisteixen coses-certes-però-desagradables amb coses-falses-però-emocionalment-satisfactòries. Aquesta disjuntiva ha existit sempre, però probablement mai havia estat tan radical com ara. Vet aquí la naturalesa de la postveritat: un erràtic hedonisme epistemològic basat avui en la versatilitat de la pantalla digitalitzada. Sense aquest concepte, l’expansió del populisme, per exemple, resultaria incomprensible.

Sextorsió

Lourdes Parramon, advocada

Es coneix com a sextorsió l’amenaça de difondre imatges o gravacions íntimes per obtenir un benefici, sexual o d’un altre tipus. El xantatge sovint es vincula al sexting, la tramesa voluntària via aplicacions de missatgeria o xarxes socials d’aquestes imatges, que es comparteixen després sense consentiment. En una accepció menys coneguda, designa la corrupció sexual, l’abús de poder per obtenir un favor sexual. El cos (generalment femení) esdevé moneda de canvi entre persones que no estan en peu d’igualtat. Un nom nou per a un mal vell, que afecta especialment les més vulnerables. Sol quedar impune per falta de denúncia i perquè la llei no preveu escenaris potencials com ara les entrevistes laborals, la cura temporal de menors o l’internament en un CIE.

Necropolítica

Isaias Fanlo, escriptor i gestor cultural

No hi ha forma de poder més forta, ni més perversa, que determinar quina part de la població pot ser exterminada. Amb la noció de necropolítica (literalment, política de la mort ), el filòsof camerunès Achille Mbembe planteja que amb la idea foucaultiana de biopoder ja no n’hi ha prou per comprendre les formes contemporànies de violència. Ara l’èmfasi no es fa sobre el control de la vida sinó sobre el poder de subministrar la mort i condemnar societats senceres a condicions extremadament precàries: comunitats de morts en vida. La franja de Gaza, les morts al Mediterrani de refugiats que busquen asil polític i el conflicte a la frontera entre els Estats Units i Mèxic es poden pensar com a mostres de necropolítica.

Sororitat

Marina Subirats, sociòloga

La paraula sororitat prové de soror, germana en llatí. A Catalunya va ser escollida neologisme de l’any 2018. Neix com a contraposició a la fraternitat que s’estableix entre els homes i que implica una solidaritat similar a la que es crea entre germans. Com que la paraula llatina per germà és frater, s’havia de trobar un terme específic que parlés d’aquest vincle entre dones. Alhora, la idea de sororitat contradiu allò que tan sovint s’ha dit, que les dones intentem fer-nos mal entre nosaltres. Les dones estem aprenent a ser solidàries, a estimar-nos, escoltar-nos i acollir-nos, i això es deu justament al desenvolupament d’aquesta sororitat, d’aquesta vinculació amorosa que fins ara potser havia existit però era tan ignorada que ni tan sols tenia nom.

Upcycling

Raimon Puigjaner, cofundador i soci de R4S

Reutilització d’objectes que han estat descartats, que ja no es fan servir, dotant-los d’un nou propòsit d’utilitat, sense modificar-ne la base material i ampliant-ne la qualitat o el valor percebut original. Un exemple pràctic i simple d’upcycling seria tallar per la meitat una ampolla de vi buida i fer-ne servir la part inferior de gerro per a un ram de flors. En un context de vida altament intensiu en l’ús d’un conjunt de recursos naturals finits -enguany es calcula que el 29 de juliol ha estat el dia en què hem esgotat els recursos que el planeta és capaç de regenerar en un any-, la reutilització és una pràctica preferible al reciclatge, ja que aquest procés requereix altes dosis de consum d’aigua o energia.

Trans

Marta Segarra, directora de recerca al CNRS (França)

Prefix que significa més enllà, a través, a l’altre costat. S’ha fet servir per crear paraules com transcultural, transmedial o transtextual, que caracteritzen productes culturals que traspassen fronteres entre els mitjans d’expressió, els gèneres artístics, etc. Utilitzat de manera absoluta, es refereix a la fluïdesa del gènere i a les persones que s’escapen del binarisme home-dona o masculí-femení. Per tant, desborda el significat habitual de transgènere i, sobretot, de transsexual, per fixar-se en el trànsit, el trajecte, i no el punt d’origen i d’arribada, tal com sembla suggerir el seu sentit etimològic més antic: travessar, traspassar. També el trobem escrit amb un asterisc al final per subratllar l’obertura del terme.

Ustopia

Simona Skrabec, escriptora, filòloga i traductora

El 2011 Margaret Atwood va avisar que les seves novel·les més punyents, com El conte de la serventa (1985), no són mera fantasia sinó una reflexió crítica sobre les desviacions catastròfiques, inherents al món actual. Les obres ustòpiques són concebudes per ser sismògrafs de la realitat. Allò que sembla un món perfecte pot capgirar-se en el moment menys pensat cap al pitjors dels malsons. La planificació, el control o el progrés no són categories absolutes, sinó que tenen sentit només si respecten la vida com un joc d’oposicions, amb ajustos i errors constants. La literatura es revela insubstituïble per mostrar les conseqüències d’ideologies més seductores i aparentment innòcues. La ustopia permet visualitzar com una possibilitat real tot el que és per ara només un perill hipotètic. En definitiva, la ustopia és un exercici de responsabilitat.

Posthumanisme

Albert Cortina, advocat i urbanista

El posthumanisme proposa la transformació radical de la identitat humana. Pretén superar l’humanisme com a cosmovisió que sosté la dignitat, la llibertat, la singularitat i l’exclusivitat de la persona respecte a altres espècies, de les màquines i la intel·ligència artificial. Paral·lelament, el moviment transhumanista defensa la intervenció tecnològica en la natura humana per portar-la més enllà dels seus límits biològics. Consideren l’ésser transhumà o cíborg com un pas necessari per assolir la condició posthumana. El transhumanisme aposta per les biotecnologies exponencials per millorar ment i cos, augmentar les capacitats humanes i superar aspectes que creuen indesitjables, com discapacitats, patiment, malaltia, envelliment i la mort involuntària.

Precariat

Albert Carreras, catedràtic de la UPF

Grup o classe social emergent format per persones que viuen en condicions precàries, sense feina estable ni ben remunerada, mancats dels nivells de benestar material o psicològic per viure dignament. L’emergència del precariat és conseqüència, en primer lloc, de la globalització i els canvis tecnològics accelerats que han erosionat les conquestes socials de les classes mitjanes i baixes del món desenvolupat. En segon lloc, de la dualització del mercat de treball causada per la tensió entre les conquestes de la classe obrera organitzada -contractes laborals permanents i blindats, subsidis d’atur i bones pensions de jubilació- i la difícil sostenibilitat d’aquestes condicions en mercats globalitzats i competitius.