Més visites de menors als centres de salut mental: la factura que passa als nens la crisi econòmica

L'Hospital Sant Joan de Déu i un centenar d'associacions reclamen més esforços a l'administració

L’atenció als  infants  en risc Cada gest compta. Entitats pro infància
Paula Paño
01/03/2018
3 min

BarcelonaL'any 2008, als inicis de la crisi econòmica, un 6,3% dels menors entre 10 i 14 anys van ser atesos en algun centre de salut mental a Catalunya. Deu anys després, l'impacte de la crisi en la salut dels nens és encara més important i pràcticament un de cada deu ha requerit l'atenció d'un centre de salut mental, segons l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Associació Educativa Nou Quitxalles. En una roda de premsa aquest dijous, han assenyalat la situació "molt preocupant" de molts menors derivada de la vulnerabilitat econòmica, en alguns casos cronificada, que pateixen.

Segons les d'entitats socials que s'han reunit avui en la primera Jornada sobre pobresa infantil, els menors que viuen en una situació de pobresa pateixen més trastorns psicològics i més malalties nutricionals, bucodentals i oftalmològiques. Les entitats han volgut denunciar la seva preocupació per l'alarmant pujada de casos i demanen a l'administració pública més personal per fer front a la situació perquè els serveis socials "són competents, però treballen al límit".

La doctora Dolors Navarro, directora d’experiència al pacient de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha explicat que els infants encara no estan del tot desenvolupats, per tant, els trastorns de salut mental els afecten més perquè no tenen eines per fer-los-hi front: "Un nen o una nena que viu en una situació d'estrès constant durant molt de temps li pot crear problemes d'ansietat, depressió, dèficit en l'aprenentatge, és una situació de bucle de la qual és molt difícil sortir-ne", ha assenyalat.

Més pobresa, més problemes de salut

Precisament les dades revelen que les malalties mentals són unes de les que més afecten els nens i nenes d'aquestes famílies amb pocs recursos. Un informe de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya sobre desigualtats en la salut publicat el març de 2017 va revelar que aquests infants consumeixen el triple de psicofàrmacs que la resta de la població infantil, visiten amb més freqüència els centres de salut mental (un 5,9% de les nenes i un 11,4% dels nens enfront de l'1,3% i el 2,2% dels infants de més nivell econòmic) i també ingressen més en hospitals (45 nenes i 58 nens per cada 1.000 habitants davant de 13 i 26 respectivament). Aquestes dades s'accentuen especialment quan fan referència a hospitals psiquiàtrics.

Segons l'Hospital Sant Joan de Déu i les entitats, els infants immersos en aquest tipus de situacions són també els més vulnerables a malalties físiques. Aquests nens i nenes, per exemple, presenten sovint problemes de malnutrició o obesitat perquè sovint o no arriben a fer tots els àpats del dia o els fan amb aliments de baixa qualitat –pel seu cost més assequible.

La salut bucodental és un altre dels problemes al qual han de fer front els infants vulnerables. Segons l'estudi del 2016 fet per la Fundació Pere Terrés, un 65% dels infants de famílies amb una renda per sota de la mitjana no havia anat mai al dentista ni tenia l'hàbit de respatllar-se les dents. Els problemes oftalmològics no escapen tampoc d'aquesta problemàtica, i alguns nens i nenes presenten un fracàs escolar a causa d'una mala visió i sovint els seus pares o no detecten el problema o no disposen de recursos per comprar unes ulleres.

Els adults de demà

Per tot plegat, les entitats socials i Sant Joan de Déu han volgut donar llum al problema de la salut d'infància a Catalunya: "Els nens d'avui són els adults de demà. Hem de garantir que tinguin una salut que els permeti desenvolupar una vida plena", ha reivindicat Navarro.

Les entitats redactaran un informe que faran arribar al Síndic de Greuges per denunciar la situació i demanar a l'administració una millora del personal per donar resposta al problema: "Ens trobem amb un increment de casos però no veiem cap mena de polítiques per minvar això. Si no actuem ara i hi posem un límit, això seguirà augmentant", ha sentenciat Navarro.

stats