Els nens denunciats per delictes sexuals es dupliquen en menys d'una dècada
La DGAIA i els experts assenyalen que no hi ha més agressions sinó que la societat detecta i denuncia més
BarcelonaLes denúncies contra menors de 14 anys per violència sexual s’han doblat en menys d’una dècada. De fet, són aquestes agressions, juntament amb l’assetjament, els fets delictius que pugen d’una manera més alarmant, mentre que robatoris, violència contra els progenitors o danys es redueixen. Les dades de la DGAIA, la direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, revelen com des del 2015 han anat augmentant els menors denunciats any rere any, que han passat de 53 als 103 de l’any 2022, és a dir, un 94,3% més.
Aquests menors de 14 són inimputables per llei, la qual cosa vol dir que ni es consideren ni són tractats com a agressors, sinó que passen a estar sota el servei de protecció de la DGAIA i no han de retre comptes a la justícia juvenil. Però això no vol dir que l’administració no els atengui. La DGAIA té un circuit específic, l’EMI-14, per buscar de refer tant l’agressor com el seu entorn per evitar-hi la reincidència i, alhora, reparar el dany ocasionat a la seva víctima. "Aquests nois són també víctimes i amb ells s’ha de fer un treball educatiu perquè puguin reconduir la seva conducta", adverteix Pilar Polo, psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet i responsable de relacions institucionals d’aquesta entitat referent en l’atenció de víctimes de la violència sexual.
En els últims vuit anys, la DGAIA ha obert expedient a 787 menors inimputables penalment per algun delicte relacionat amb la violència sexual. Tret dels dos anys de la pandèmia (2020 i 2021), en què les denúncies van baixar a mínims a causa de les restriccions socials imposades, s'observa una clara tendència a l’alça gairebé exponencial que ha fet que si el 2015 els delictes sexuals (no són considerats com a tals perquè són menors de 14 anys) representaven el 5% del total d’infraccions comeses per aquest col·lectiu, avui ja suposin el 10%. Amb tot, són minoritaris, lluny dels fets delictius contra la propietat (37% del total).
El degoteig de casos coneguts d’agressions sexuals i violacions de grups de menors (nens i adolescents) a altres menors ha fet saltar totes les alarmes i, fins i tot, hi ha qui ha demanat baixar l’edat mínima penal dels 14 als 13 o 12, com va fer fa uns anys el Regne Unit. El debat, per als experts consultats per l’ARA, és erroni i més quan es fa arran d’agressors concrets i perquè la literatura científica constata que el càstig mai és la solució. I encara menys quan es tracta de criatures.
Alarma social
¿L’alarma social creada per les agressions de Badalona, Salou o el Vendrell de les últimes setmanes està basada en el fet que hi ha més agressions? La psicòloga Polo ho té clar: "La violència de menors ha passat sempre i s’ha fet sovint en grup", i sosté que hi ha una violència que no es denuncia si es té en compte que un de cada cinc menors serà víctima d'algun tipus de violència sexual. És el diagnòstic que fa també la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, que parla de més "revelació de casos". Dit això, Antonio Andrés Pueyo, membre del Grup d’Estudis Avançats en Violència de la UB, no descarta que estiguem en un cicle que indiqui que hi hagi més violència, i diu que caldrà esperar uns anys per examinar les dades. No obstant això, assenyala que hi ha una "bona notícia" per destacar i és que la societat cada cop té "més sensibilitat amb aquesta violència i sap identificar millor quins són els comportaments disruptius".
En tot cas, i sense un perfil homogeni de qui són aquests agressors, tant Polo com Pueyo apunten al fet que cada cop més menors i més joves s’inicien en el consum de pornografia gràcies, en part, a la facilitat d’accedir a un telèfon mòbil i també perquè les famílies no tenen capacitat –no en saben o no poden– per estar-hi a sobre i posar-los límits. El porno més accessible és, precisament, el que retrata un sexe "poc sa", apunta Polo, en què el cos de la dona és un objecte amb què els homes busquen satisfer els seus propis desitjos i, en conseqüència, és el model d’aquests nois. Fins i tot la Fiscalia atribuïa a aquestes imatges pornogràfiques l'augment d'agressors menors per explicar l'augment d'agressors entre 14 i 17 anys, aquests sí imputables penalment. A més, Pueyo també destaca que està baixant l’edat de l’estrena en el consum d'alcohol i drogues, que acaben per modificar conductes.
"Les agressions no són coses de nens, són violència, però no hem d’oblidar mai que ells són criatures", indica la psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet, que afegeix la importància de detectar aquestes conductes negatives i denunciar-les com a primer pas per "posar-los nom". Un cop identificades, es pot començar a treballar amb els menors de manera individual, per saber què els ha dut a comportar-se d’una manera tan dolenta. En aquest sentit, enumera diversos condicionants. "Poden ser nanos que hagin patit violència, que tinguin poc control dels impulsos", afirma i, en aquest punt, el catedràtic de la UB afegeix que sovint un menor (com un adult) es deixa endur per la força del grup. "Hi ha molts cops que es deixen influir per comportament de grups, per sentir-se part d’un grup", assenyala.