Neix el primer Tinder "segur" per a persones amb discapacitat intel·lectual

BarcelonaDe la suma de les males experiències que persones amb discapacitat intel·lectual han tingut a Tinder i la por de les seves famílies resulta Dinder Club, segons els seus creadors, la primera aplicació de cites i d’activitats al món creada per donar “un lloc segur” al col·lectiu, especialment vulnerable i víctimes dels abusos i assetjaments. Montse Lamarca, de 28 anys, i Héctor Roura, de 33, havien tingut un perfil obert a Tinder i coincideixen que sovint no s’havien sentit còmodes per la reacció dels seus matchs en assabentar-se de la seva discapacitat. “Et rebutgen, et deixen plantada”, lamenta Lamarca, auxiliar administrativa i futbolista del CE Europa, a qui fa un any li van proposar entrar a testar l’aplicació i a participar en el disseny per millorar-lo. “És el Tinder per a les persones amb discapacitat”, ha il·lustrat el director de Dinder, Max Roures, a la presentació aquest divendres de la iniciativa empresarial, apadrinada pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que s'ha felicitat que s’ajudi a “trencar amb el tabú de la vida sexoafectiva” del col·lectiu. També la patronal Dincat i entitats com acidH (intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual lleu), Aura (promou la inclusió laboral) i FCSD (síndrome de Down) hi estan involucrades.

Roures va començar fa tres anys a donar forma a l’apli, quan va parlar amb el fill de la periodista Mònica Terribas, que té síndrome de Down. En aquella conversa el jove li va transmetre la seva insatisfacció amb Tinder a l’hora de lligar. “De Tinder jo no me’n fio, et poden enganyar”, subratlla Héctor Roura, que també guarda algun mal record.

Més solitud

El que va començar com una aplicació de cites per a contactes sexoafectius esporàdics s’ha acabat completant amb un espai d’activitats que ofereix quatre plans cada cap de setmana, supervisats per dinamitzadors. Roures ha explicat que es van adonar que el col·lectiu té també molts problemes per fer nous amics passats els 18 anys, quan deixen de poder assistir als serveis i entitats dedicats a l’oci juvenil. Terribas, com a mare, ha parlat de “l’augment de la solitud” entre aquestes persones, que veuen reduït el seu cercle a la família o la feina i, que en un món connectat al mòbil, no tenen les mateixes capacitats, eines ni drets que la resta de la població. Tampoc el de divertir-se o lligar.

Terribas ha expressat el neguit que comparteixen les famílies d’aquests joves a què s’exposin a riscos. De fet, les xifres assenyalen que les persones amb discapacitat –i en especial les dones– són les més vulnerables a l’hora de patir violència sexual o assetjament. 

Les ganes i la necessitat de tenir vida social i sexoafectiva hi són, així que la feina de Dinder és “filtrar la maldat” reforçant les barreres de seguretat. Són joves que tenen, en línies generals, poca educació sexual i, a més, sovint s’hi afegeix que presenten dificultats per expressar-se i comunicar quan han estat agredits o els seus drets s’han vulnerat, ha detallat la psicòloga Gemma Parcerisa. D’aquí l’aposta de fer una aplicació exclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, un lloc entre iguals, perquè en una balança ha pesat més la seguretat que la inclusió. "Aquí no et trobes els perills de fora", ha concedit l'usuari Roura. De moment, l’apli està oberta a persones amb intel·ligència límit i síndrome de Down, però es confia poder ampliar a més discapacitats pròximament.  

Hi ha una doble validació de seguretat per evitar que hi hagi abusos. Roures ha explicat que els registres a Dinder es fan a través de les entitats col·laboradores, que són les encarregades d’elaborar el perfil de l’usuari i fer-los un test de coneixements sexoafectius i, en cas de no superar-lo, podran optar a fer una formació. La segona verificació és que després de cada cita o de cada activitat han de respondre un qüestionari de satisfacció per detectar usuaris problemàtics. En el primer any de la prova pilot no s’ha tingut en compte aquest factor perquè tots els participants eren “coneguts i estava tot sota control”.

Dinder té ara 120 usuaris actius i una setantena de persones en llista d’espera. Per al futur, Roures ha avançat que en dos anys hi haurà una versió de pagament de 90 euros a l'any per poder pagar els dinamitzadors de les activitats. A més, l’any vinent s’obrirà al Mercat de les Corts de Barcelona un espai de mil metres quadrats on els usuaris tinguin una zona segura per fer activitats, trobades i un restaurant.